Dijous 11 de desembre, uns 15 estudiants de la Borsa d’intercanvi lingüístic ens vam trobar al Portal de l’Àngel per participar en l’activitat anomenada «De nit per les tavernes modernistes de Barcelona». La Remei ens va guiar per un recorregut que ens traslladà a èpoques p assades mentre visitàvem els bars més emblemàtics del centre de la ciutat.
La introducció al modernisme de la guia ens va situar a finals del s. xix i principis del s. xx. La ciutat s’expandia i les famílies més benestants deixaven el bullici del centre de la ciutat per viure en barris més tranquils i benestants de la part alta de Barcelona. Però no us penseu que abandonaven la ciutat vella del tot, la burgesia «baixava a Barcelona» en el seu temps d’oci, per «ramblejar» i anar a prendre alguna cosa a les delicioses granges del carrer Petritxol o altres cafès contemporanis. Nosaltres no ens vam poder estar de gaudir del plaer d’una xocolata desfeta…
El modernisme, a més, va suposar unes tendències culturals renovadores i els intel·lectuals de l’època van voler portar a Barcelona la vida bohèmia que havien vist en altres llocs d’Europa, com París. D’aquesta manera, les tavernes van esdevenir local de reunió essencial d’artistes, escriptors, músics, personatges creatius i del món de la faràndula. Per això la primera parada era obligatòria: ens vam aturar davant d’Els 4 Gats per observar primer l’edifici i després l’interior.
La ruta va seguir encuriosint-nos: vam passar pels glamurosos Cafè de l’Òpera i Hotel Espanya. Volíem entrar al segon, però un sopar de gala ens va impedir veure el gran saló de les sirenes. Ens vam endinsar al Raval, antigament conegut com a Barri Xino, i vam descobrir que la Casa Almirall és un bon lloc per fer el vermut i que al London Bar hi ha música en viu molt sovint. Més endavant, la mateixa cuinera de La Confiteria (antiga pastisseria modernista convertida en bar) ens hi va fer entrar per observar les reformes que havien fet a l’antic magatzem, fins i tot ens va ensenyar els llibres de comptes i altres curiositats que, de tant en tant, exposen als aparadors.
Finalment vam arribar a la destinació final, el mític i bicentenari bar Marsella, l’edifici del qual s’està rehabilitant. Quan estàvem apunt d’entrar, tot parlant de les fades que apareixien en la imaginació dels bohemis que freqüentaven el bar (i l’absenta), ens vam endur un bon ensurt quan se’ns va aparèixer de sobte el Saïm, un membre del grup que crèiem que havíem perdut. Reunits de nou, vam entrar al bar i vam desobeir les indicacions de «no estacionar-se a les taules» més de tres persones perquè es considerava conspiració. Nosaltres vam dissertar sobre l’absenta i altres esperits, però només un olotí atrevit la va provar.
Ens vam adonar que era molt tard i havíem d’agafar el metro. El grup es va acomiadar i cadascú va tornar a casa pensativament… No només havíem conegut curiositats i històries sobre les tavernes modernistes, també havíem conegut gent de diferents països. I junts havíem descobert llocs especials, alguns dels quals conserven l’esperit de fa més d’un segle, mantenen l’ambient i la música, i tenen en comú un valor històric molt gran. Ens vam poder sentir com els artistes quan sortien dels teatres del Paral·lel i es reunien als bars del Barri Xino: una mica bohemis.
Júlia Mullerat, becària de la XDL a la Facultat d’Economia i Empresa
