«Els meus avis eren italians, a casa seva es parlava en italià», diu en Jan. Va ser així com el va aprendre. L’intercanvi és per ell una forma de practicar la llengua dels seus avis. Només l’ha de desrovellar i practicar-la assíduament.

En Giuseppe, d’altra banda, és un estudiant Erasmus que s’està a Barcelona des del febrer. Aprèn català i castellà alhora, cosa que, tot i semblar enrevessada, es pot fer. Per què no? A més, totes dues són llengües romàniques! La Borsa d’intercanvi lingüístic és un bon mètode per aconseguir-ho!

Vam estar parlant de la Barcelona de la Guerra Civil. En Jan i jo vam dir-li a en Giuseppe els llocs on és més fàcil d’imaginar les vides que es portaven a l’època, com, per exemple, la plaça de Sant Felip Neri, o el refugi antiaeri de la plaça del Diamant, on justament s’hi fa una activitat organitzada per la Borsa.

Una cosa ha tirato l’altra i vam acabar parlant dels castellers —veient un vídeo que li van fer venir moltes ganes a en Giuseppe de veure en directe una colla castellera—, dels calçots, de Sant Jordi i com de petada de roses i llibres està la ciutat aquell dia, entre d’altres.

Tot això amb l’ajuda de paper i boli per apuntar les paraules noves i les curiositats apreses que no es volen oblidar.

Carolina, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística