Estic bastant nerviós, avui em toca quedar amb dues noies, la Maria i la Michelle. Hem acordat reunir-nos a la facultat de filologia. Ens trobem just davant de la facultat. Una és catalana. L’altra, pel seu accent, intueixo que és alemanya. Decidim entrar dins.

Fem una visita a la facultat mentre parlem sobre qui som, d’on venim, perquè ens hem apuntat a la borsa d’intercanvi… Parlem tant que quan ens n’adonem, ja som a la facultat de matemàtiques! Decidim asseure’ns a uns bancs, que ja estem cansats, i així aprofitem i emplenem la fitxa de presentació.

He d’admetre que jo faig més d’escoltador, se les veu molt a gust parlant entre elles sobre diferents temes, i m’agrada escoltar-les. La Maria està molt interessada a saber de la Michelle. Nosaltres la bombardegem amb preguntes sobre el seu poble d’origen i ella ens va responent amb un català que em sorprèn, parla molt bé! A més, la Maria sap alemany i també va practicant, ara que té l’oportunitat de parlar amb una alemanya.

Trobem punts en comú, a mesura que ens coneixem més. A les dues els agrada anar a la platja en el seu temps lliure; a una li agrada anar per passejar i sentir la sorra sota els peus, en canvi, l’altra és més per prendre el sol i sentir la calor d’aquest al cos.

Amb el tema de les sèries, però, no coincidim tant… Quins gustos més diferents! M’agrada, perquè cadascú pot expressar el seu punt de vista i a més podem intercanviar sèries i conèixer-ne de noves.

Ens acomiadem i, tornant cap a casa, penso que ha estat una tarda molt productiva; he conegut a dues persones encantadores, però també he après algunes paraules amb alemany ja. Això de la borsa d’intercanvi lingüístic és fantàstic! Ja hem decidit el dia de la pròxima trobada…

Mario Martínez, estudiant en pràctiques
Maria Ortega, becària d’Acollida