El passat dimecres 16 de març del 2016 vam visitar el refugi antiaeri de la plaça del Diamant, a la ciutat de Barcelona. Just aquell dia però 79 anys abans hi havia hagut el primer bombardeig a Barcelona. Una bona manera de recordar-ho i commemorar-ho era fer aquesta visita, encara que el temps no acompanyava gaire.

Poca estona vam poder estar rebent l’explicació prèvia al costat dels cartells amb les fotos, ja que va començar a ploure. Llavors vam decidir buscar aixopluc al refugi, on vam fer la resta de la visita.

Barcelona havia sigut un camp de proves d’armes aèries per a la Segona Guerra Mundial, i en aquesta època es van construir més de 1.400 refugis. El de la plaça del Diamant era el 232. Cal dir que molts dels altres han desaparegut per l’arribada del metro i dels pàrquings subterranis.

El refugi en què ens trobàvem va ser construït pels mateixos veïns, per l’amenaça que estaven patint. Després d’arribar a un consens, van demanar permís a les autoritats, i amb els diners que ells mateixos van recaptar van començar la construcció del refugi. No hi havia instal·lacions d’aigua: estava emmagatzemada per poder-la fer servir durant les estones que haguessin d’estar-se al refugi. El que sí que hi havia era instal·lació elèctrica, que permetia que hi hagués una bombeta cada diversos metres i possibilitava, així, una mínima il·luminació de l’espai.

El funcionament del refugi era el següent: quan hi havia avís de bombardeig sonava una alarma, i una de les dues persones que tenia la clau, que solia viure al costat del refugi, obria les dues portes que tenia perquè la gent hi pogués accedir. Hi havia un temps establert per a aquest procés: 10 minuts. L’objectiu dels refugis era salvar vides, però hi havia persones que ho tenien més difícil perquè els costava arribar-hi: malalts, persones amb discapacitats, gent gran o infants sense acompanyants, entre d’altres, de vegades, malauradament, no hi podien arribar.

Les normes dels refugis eren clares: estava prohibit baixar-hi menjar, per la situació de fam que s’estava vivint, prohibit baixar-hi armes, pel perill que suposaven, i prohibit parlar de política i de religió, perquè no hi hagués baralles.

Durant tot el període que van durar els bombardejos i abans de la rendició de Barcelona, el 26 de gener del 1939, la defensa activa només va aconseguir destruir un avió. En canvi, amb la passiva (bombers, refugis, metges, etc.) es van salvar 33.000 vides.

Finalitzada l’explicació de la història del refugi i la visita, va arribar el torn de les preguntes, en el qual el guia va ser sorprès amb una bateria de qüestions que no s’esperava. Les preguntes van ser, entre d’altres, la capacitat del refugi, els metres que tenia i quins eren els altres refugis que havien sobreviscut a la construcció massiva de metros i pàrquings.

Abans que tothom marxés, vam segellar el passaport lingüístic de les persones participants i, un cop feta la valoració de la visita, ens vam acomiadar fins a la següent activitat i vam marxar.

Fàtima,  becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística

Al facebook de la Xarxa de Dinamització Lingüística hi trobareu més fotos de l’activitat.