Un estudi global revela que rius, llacs i embassaments emeten grans quantitats de diòxid de carboni a lʼatmosfera quan sʼassequen

Els experts han trobat emissions importants de diòxid de carboni procedents de zones seques dels ecosistemes d’aigua dolça a totes les àrees climàtiques.
Els experts han trobat emissions importants de diòxid de carboni procedents de zones seques dels ecosistemes d’aigua dolça a totes les àrees climàtiques.
Recerca
(08/05/2020)

Els rius, llacs i embassaments emeten grans quantitats de diòxid de carboni a lʼatmosfera quan sʼassequen, segons un nou article publicat a la revista Nature Communications liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona, lʼInstitut Català de Recerca de lʼAigua (ICRA) i el Centre Helmholtz de Recerca Ambiental, a Alemanya (UFZ).

 

Els experts han trobat emissions importants de diòxid de carboni procedents de zones seques dels ecosistemes d’aigua dolça a totes les àrees climàtiques.
Els experts han trobat emissions importants de diòxid de carboni procedents de zones seques dels ecosistemes d’aigua dolça a totes les àrees climàtiques.
Recerca
08/05/2020

Els rius, llacs i embassaments emeten grans quantitats de diòxid de carboni a lʼatmosfera quan sʼassequen, segons un nou article publicat a la revista Nature Communications liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona, lʼInstitut Català de Recerca de lʼAigua (ICRA) i el Centre Helmholtz de Recerca Ambiental, a Alemanya (UFZ).

 

Des de fa dècades, se sap que els ecosistemes aquàtics tenen un paper cabdal en la regulació del cicle del carboni a lʼatmosfera. Tot i això, encara hi ha moltes peces per encaixar en el trencaclosques global sobre aquest procés. En el nou treball, vint-i-quatre equips de recerca dʼarreu del món han aportat mesures dʼecosistemes de cinc continents —a excepció de lʼAntàrtida— en el marc de DryFlux, un projecte global en què participen els experts Biel Obrador i Daniel von Schiller, membres del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i del Grup de Recerca Forestream de la UB.


Un projecte internacional que neix al riu Fluvià

Aquest treball se suma a la llarga trajectòria dels experts de la UB en lʼàmbit de lʼestudi del cicle de carboni en sistemes aquàtics secs. «Tot va començar el 2012, durant una campanya de mesures al riu Fluvià, mentre estudiàvem lʼalliberament de gasos dʼefecte hivernacle en petites represes dʼaquest riu», explica Biel Obrador, que és membre de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

 

Amb la col·laboració de Daniel von Schiller, investigador de lʼInstitut de Recerca de lʼAigua (IdRA), i Rafa Marcé (ICRA), es van iniciar uns primers estudis que confirmaven lʼalliberament de grans quantitats de diòxid de carboni fins i tot en zones seques del riu. «Ens vam preguntar si això podria ser així també en altres ecosistemes del món i si estàvem passant per alt una peça important per entendre la regulació del diòxid de carboni atmosfèric per part dels ecosistemes», assenyala Matthias Koschorreck (UFZ).

 

 

Així naixia la xarxa DryFlux, un programa de mesures dʼemissions en lleres seques a escala global. «La resposta va ser tan positiva per part del col·lectiu internacional que ens va sorprendre: tot i que la metodologia i lʼequipament eren relativament assequibles per a cada equip de recerca, calia anticipar els costos dels treballs de camp i cada equip havia dʼassumir les seves despeses econòmiques», detalla lʼinvestigador Daniel von Schiller (UB-IdRA). Núria Catalán, experta del Servei Geològic dels Estats Units, va liderar la redacció dʼun protocol comú de treball per prendre mesures dʼemissions de diòxid de carboni en lleres seques de rius, llacs i embassaments.


Un fenomen global en rius, llacs i embassaments dʼarreu del món

Com a conclusió de lʼestudi, els experts han trobat emissions importants de diòxid de carboni procedents de zones seques dels ecosistemes dʼaigua dolça a totes les àrees climàtiques. «Per tant, és un fenomen global. Si es consideren aquestes emissions en les estimacions globals actuals de les aigües dolces, les seves emissions augmenten un sis per cent», afirma Philipp Keller, investigador doctoral del Departament de Recerca de Llacs de lʼUFZ i primer autor de lʼestudi.

 

Tot apunta que els mecanismes responsables de lʼalliberament de diòxid de carboni en sediments secs són els processos de respiració de microorganismes. Segons els experts, els factors responsables de lʼalliberament de diòxid de carboni són essencialment els mateixos arreu del món.

 

«El nostre estudi demostra que encara ens manquen moltes peces per entendre del tot el cicle del diòxid de carboni a escala planetària. Encara hi ha molts petits engranatges que cal entendre si volem predir la resposta dels ecosistemes a lʼactual increment de diòxid de carboni a lʼatmosfera», afirma Biel Obrador.

 

«Esperem que el nostre treball ajudi a garantir que les àrees seques dels ecosistemes dʼaigua dolça sʼincloguin en càlculs futurs. Amb la progressió del canvi climàtic i els impactes humans, les aigües dolces sʼassecaran cada cop més freqüentment en grans regions del planeta, i algunes per sempre, com el mar dʼAral, a lʼÀsia Central. Per tant, les emissions des de lleres seques no faran més que augmentar», conclou Obrador.