La pesca dʼarrossegament modifica el relleu dels fons marins

 

Tal com assenyala el catedràtic Miquel Canals, cap del Grup de Recerca Consolidat (GRC) de Geociències Marines de la UB, «de manera natural, els vessants de molts canyons submarins estan solcats per sistemes de barrancs o xaragalls perpendiculars a la llera principal, on desemboquen. Lʼarrossegament de fons tendeix a provocar la formació de terrasses als vessants dels canyons, de manera que el paisatge passa dʼun relleu en barrancs a un altre en forma de terrasses o bancals que segueixen les corbes de nivell o isòbates, en un procés caracteritzat per la reducció de la rugositat del fons». Dʼaquesta manera, després de lʼarrossegament reiterat, només persisteixen els barrancs originals de dimensions més grans, tot i que amb el relleu notablement suavitzat.

 

Lʼarrossegament de les portes i xarxes sobre el fons marí remou i aixeca les fines partícules del sediment superficial. En opinió de Pere Puig, investigador de lʼICM-CSIC, «els talussos continentals, i en particular els flancs o els vessants dels canyons submarins, són regions del fons marí amb un pendent relativament elevat que han estat explotats tradicionalment per les flotes dʼarrossegament. En passar-hi les arts de pesca, els sediments superficials sʼaixequen amb facilitat i tendeixen a desplaçar-se en suspensió a favor del pendent. Es formen així, un cop i un altre, allaus de fang i núvols turbulents carregats de sediment que es desplacen des dels caladors fins a les àrees de més profunditat». Aquesta acció, conclou lʼexpert, «contribueix a erosionar i a remodelar grans extensions dels talussos continentals com a conseqüència dʼaquesta activitat humana».

 

 

Lʼarticle aprofundeix en la transformació morfològica dels talussos continentals per lʼimpacte de la pesca dʼarrossegament en comparació amb els canvis morfològics causats per les activitats agrícoles a terra ferma. «Al mar, els caladors de pesca dels talussos continentals serien lʼequivalent a un camp de cultiu al vessant dʼuna muntanya que sʼhagi llaurat de manera continuada fins a modificar-ne el relleu original», detalla Puig. Per al catedràtic Miquel Canals, del Departament dʼEstratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB, «en relació amb lʼagricultura, una diferència destacable és el fet que, en aquest cas, la terra és llaurada un o dos cops a lʼany, mentre que als caladors del talús continental la pesca dʼarrossegament és una activitat gairebé diària». En aquest treball, també han participat els geòlegs David Amblàs, Galderic Lastras i Antoni M. Calafat, del GRC Geociències Marines de la UB. 

 

Els científics han dut a terme una recopilació bibliogràfica de les principals zones de pesca dʼarrossegament intensiva als talussos continentals de tots els oceans amb lʼobjectiu de destacar el potencial abast global de les troballes descrites a lʼarticle. El treball, que és el resultat de diferents projectes de recerca, també apunta al fet que les condicions naturals dels talussos continentals sʼhan vist afectades per les alteracions provocades per la pesca dʼarrossegament.

 

«Les conseqüències ecològiques i els efectes sobre la biodiversitat marina dʼaquest tipus de pesca són evidents en alguns punts del planeta, com ara els fons de coralls dʼaigües fredes, que queden arrasats per lʼacció de les arts de pesca sobre el llit marí. No obstant això, en fons sedimentaris algunes espècies dʼinterès comercial —com a mínim a les nostres aigües— sembla que no en resulten afectades de manera crítica, tal com ho revela el fet que la pesca dʼarrossegament sʼhi desenvolupa des de fa dècades», explica Joan Batista Company, investigador del lʼICM-CSI.