Reconstruint la dieta de lʼhomínid africà ʻAustralopithecus anamensisʼ

Representació gràfica de l’anàlisi dels grups estudiats que mostra les diferències entre els patrons d'estriació de l'<i>A. anamensis</i> i l'<i>A. afarensis</i>.
Representació gràfica de l’anàlisi dels grups estudiats que mostra les diferències entre els patrons d'estriació de l'A. anamensis i l'A. afarensis.
Recerca
(09/07/2012)

La dieta de lʼAustralopithecus anamensis, un homínid que va viure a lʼest del continent africà fa més de quatre milions dʼanys, era molt especialitzada i incloïa tant aliments típics dʼambients oberts (llavors, joncs, herbes, etc.) com fruits i tubercles, segons un estudi científic que té com a primer autor Ferran Estebaranz, del Departament de Biologia Animal de la UB. El treball, publicat a la revista Journal of Anthropological Sciences, està dirigit pel professor Alejandro Pérez Pérez, de la Unitat dʼAntropologia del Departament de Biologia Animal de la UB, i té com a coautors el catedràtic Daniel Turbón i els experts Jordi Galbany i Laura M. Martínez.

Representació gràfica de l’anàlisi dels grups estudiats que mostra les diferències entre els patrons d'estriació de l'<i>A. anamensis</i> i l'<i>A. afarensis</i>.
Representació gràfica de l’anàlisi dels grups estudiats que mostra les diferències entre els patrons d'estriació de l'A. anamensis i l'A. afarensis.
Recerca
09/07/2012

La dieta de lʼAustralopithecus anamensis, un homínid que va viure a lʼest del continent africà fa més de quatre milions dʼanys, era molt especialitzada i incloïa tant aliments típics dʼambients oberts (llavors, joncs, herbes, etc.) com fruits i tubercles, segons un estudi científic que té com a primer autor Ferran Estebaranz, del Departament de Biologia Animal de la UB. El treball, publicat a la revista Journal of Anthropological Sciences, està dirigit pel professor Alejandro Pérez Pérez, de la Unitat dʼAntropologia del Departament de Biologia Animal de la UB, i té com a coautors el catedràtic Daniel Turbón i els experts Jordi Galbany i Laura M. Martínez.

LʼAustralipithecus anamensis és una espècie dʼhomínid fòssil descrita el 1995 per lʼequip dirigit per la investigadora Meave Leakey i està considerat lʼancestre directe de lʼAustralopithecus afarensis —la coneguda Lucy—, que va habitar a la mateixa regió mig milió dʼanys després. Les reconstruccions paleoecològiques dels jaciments amb restes fòssils de lʼA. anamensis sónforça similars a les de lʼA. afarensis, i perfilen un escenari amb diferents hàbitats, des de boscos oberts fins a formacions vegetals espesses, amb estrats herbacis i boscos en galeria.

 

Tradicionalment, la reconstrucció de la dieta de lʼA. anamensis es feia mitjançant indicis indirectes (en concret, lʼestudi de la microestructura i el gruix de lʼesmalt, i la mida i la morfologia dental). En el nou estudi, lʼequip de la UB analitza el patró de microestriació de la dentició postcanina, a partir de les traces microscòpiques que deixen en lʼesmalt dentari alguns components estructurals dels vegetals (fitòlits) i altres elements externs (sorra, pols, etc.) durant la masticació dels aliments. Es tracta, per tant, dʼuna anàlisi directa sobre el resultat de la interacció de la dieta amb les dents.
 
Un model cercopitècid per estudiar la dieta
 
El treball publicat a Journal of Anthropological Sciences estudia el patró de microestriació de tots els espècimens dʼA. anamensis recuperats fins a lʼany 2003, dels quals només cinc mostren un bon estat de preservació. Segons lʼestudi del patró de microestriació, la dieta de lʼA. anamensis era similar a la dʼaltres primats cercopitècids actuals, com ara els gèneres Papio (babuïns) i Chlorocebus (mona verda), que habiten en sabanes arbustives amb una marcada estacionalitat. El treball arriba a la conclusió que la dieta de lʼA. anamensis era força abrasiva i rica en llavors, fulles i corms, tal com ho és la dels babuïns actualment. Aquest homínid fòssil també sʼhauria alimentat de fruita, però en menys proporció que lʼA. afarensis.
 
Què menjava lʼAustralopithecus afarensis?
 
Els resultats de lʼestudi sobre la paleodieta de lʼA. anamensis coincideixen amb els trets de la morfologia dental i lʼaugment de la robustesa de la dentició i de lʼaparell mastegador en comparació amb el seu ancestre, lʼArdipithecus ramidus.  Les noves incògnites se centren ara en la dieta de lʼA. afarensis —descendent directe de lʼA. anamensis—, que presenta una dieta frugívora i molt més tova, com la dels actuals ximpanzés i goril·les del Camerun.
 
Tal com explica lʼinvestigador Ferran Estebaranz,«el patró de microestriació de lʼA. anamensis i de lʼA. afarensis és clarament diferent. Això podria indicar que el primerconsumia productes molt més durs, mentre que el segontenia una dieta bàsicament frugívora, de caràcter estacional, més similar a la de lʼancestre directe de les dues espècies, lʼArdipithecus ramidus».