Un article sobre lʼús de marcadors biogeoquímics en ecologia animal, portada de la revista ʻFrontiers in Ecology and the Environmentʼ

Portada de la revista <i>Frontiers in Ecology and the Environment</i>.
Portada de la revista Frontiers in Ecology and the Environment.
Recerca
(04/07/2012)

Un article dels professors Jacob González-Solís i Raül Ramos, del Departament de Biologia Animal de la UB i lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), ha estat publicat en portada a la revista dʼalt impacte científic Frontiers in Ecology and the Environment.

 
Lʼarticle, titulat «Trace me if you can: the use of intrinsic biogeochemical markers in marine top predators», tracta de lʼimpacte, cada cop més important, de les activitats humanes sobre els grans depredadors marins. Els autors hi analitzen lʼús de traçadors biogeoquímics de caràcter intrínsec, per exemple, isòtops estables, àcids grassos, oligoelements i contaminants químics, entre dʼaltres, com a metodologia eficaç per estudiar lʼecologia tròfica i espacial dels grans depredadors (aus i mamífers marins, peixos, etc.), que es poden desplaçar milers de quilòmetres cada any.  
 
Portada de la revista <i>Frontiers in Ecology and the Environment</i>.
Portada de la revista Frontiers in Ecology and the Environment.
Recerca
04/07/2012

Un article dels professors Jacob González-Solís i Raül Ramos, del Departament de Biologia Animal de la UB i lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), ha estat publicat en portada a la revista dʼalt impacte científic Frontiers in Ecology and the Environment.

 
Lʼarticle, titulat «Trace me if you can: the use of intrinsic biogeochemical markers in marine top predators», tracta de lʼimpacte, cada cop més important, de les activitats humanes sobre els grans depredadors marins. Els autors hi analitzen lʼús de traçadors biogeoquímics de caràcter intrínsec, per exemple, isòtops estables, àcids grassos, oligoelements i contaminants químics, entre dʼaltres, com a metodologia eficaç per estudiar lʼecologia tròfica i espacial dels grans depredadors (aus i mamífers marins, peixos, etc.), que es poden desplaçar milers de quilòmetres cada any.  
 

Desxifrant la dieta i els grans moviments migratoris

 
Un marcador biogeoquímic intrínsec és, dʼacord amb lʼexplicació del professor González-Solís, un traçador, és a dir, «una substància química que sʼincorpora, fonamentalment a través de la dieta, als teixits animals de manera predictible, com és ara el cas dʼalguns isòtops estables, oligoelements, lípids i, fins i tot, contaminants. Totes aquestes substàncies deixen una signatura química als teixits biològics. En aquest sentit, tots ells es poden emprar com a traçadors de lʼecologia tròfica i dels moviments migratoris dels organismes marins en lʼespai i el temps».
 
Els diversos aspectes de lʼecologia animal se solen estudiar mitjançant mostres de la dieta o bé col·locant en els animals instruments de seguiment remot del moviment, com ara els emissors per satèl·lit. Els marcadors biogeoquímics, en canvi, potser no proporcionen detalls taxonòmics o de gran exactitud geogràfica, però no estan tan afectats pel biaix i les limitacions dels estudis de perfil més convencional. I encara presenten altres avantatges: es poden fer anàlisis de traçadors en qualsevol espècie, no cal recuperar els animals a posteriori i els resultats aporten informació tant dels grans desplaçaments dels animals com dels llocs on es trobaven abans, i de la dieta que hi mantenien.
 
 
 
Millorant estratègies per conservar la biodiversitat
 
Lʼaplicació de marcadors en ecologia animal ha augmentat durant la darrera dècada per lʼinterès que tenen en àmbits com ara el de la protecció i conservació de la biodiversitat. No obstant això, encara no hi ha prou dades que permetin conèixer els mecanismes sobre els processos dʼintegració dels traçadors als teixits, entre dʼaltres. Per als experts, en el futur caldrà continuar lʼesforç investigador per poder fer front a un gran desafiament: aprendre a desxifrar correctament tota la informació que es deriva de lʼaplicació dʼaquesta metodologia. «Hi ha molts factors que poden influir en la dinàmica dʼaquests marcadors en els teixits biològics. Si no acabem dʼentendre bé com funcionen aquests processos, el missatge que interpretem podria ser equivocat», alerta González-Solís.
 
  
Enllaç a lʼenregistrament de lʼentrevista al  professor Jacob González-Solís per a la revista.
 
 
Fotografies: Jacob Gonzàlez-Solís Dept. Biologia Animal UB