Un estudi analitza els factors que determinen que els bilingües canviïn de llengua

El coneixement i la competència que una persona bilingüe té de les dues llengües, el context en el qual les parla o els canvis inconscients en lʼús de la llengua són els factors que determinen que les persones que parlen indistintament català i castellà canviïn dʼuna llengua a lʼaltra. El Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de lʼInstitut dʼInvestigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), liderat pel professor del Departament de Psicologia Bàsica de la UB Antoni Rodríguez-Fornells, ha dissenyat un qüestionari que permet entendre les diferències individuals entre persones bilingües a lʼhora de canviar de llengua (switching). Lʼestudi sʼha dut a terme en una mostra de 566 estudiants universitaris bilingües català-castellà i sʼha publicat en el darrer número de la revista Frontiers in Psychology.

El coneixement i la competència que una persona bilingüe té de les dues llengües, el context en el qual les parla o els canvis inconscients en lʼús de la llengua són els factors que determinen que les persones que parlen indistintament català i castellà canviïn dʼuna llengua a lʼaltra. El Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de lʼInstitut dʼInvestigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), liderat pel professor del Departament de Psicologia Bàsica de la UB Antoni Rodríguez-Fornells, ha dissenyat un qüestionari que permet entendre les diferències individuals entre persones bilingües a lʼhora de canviar de llengua (switching). Lʼestudi sʼha dut a terme en una mostra de 566 estudiants universitaris bilingües català-castellà i sʼha publicat en el darrer número de la revista Frontiers in Psychology.
Aquest qüestionari ja sʼestà començant a utilitzar en individus bilingües de Montreal, al Quebec, que parlen anglès i francès, a Finlàndia (bilingües finès-suec), a França i també a lʼÍndia. Antoni Rodríguez-Fornells adverteix, però, que «el bilingüisme depèn de la situació sociolingüística de cada zona o regió on es dóna. Per exemple, la situació del català a Catalunya no és la mateixa ara que fa seixanta anys; al País Basc, no hi ha tantes situacions de canvi de llengua perquè lʼeuskera no es parla tant com el català i, a Bèlgica, per qüestions de caràcter polític, tampoc conviuen de la mateixa manera el francès i el flamenc».