Identificat el nom del campament de Publi Corneli Escipió, «l'Africà», a la desembocadura de l'Ebre
Després de descobrir, lʼany 2006, un gran campament de campanya romà de la segona guerra Púnica a lʼAldea (Baix Ebre), sʼha identificat el nom dʼaquest assentament militar. Lʼequip de recerca de Jaume Noguera, professor associat del Departament de Prehistòria, Història Antigua i Arqueologia i membre del Grup de Recerca dʼArqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia (GRACPE), ha conclòs que aquest campament és el que Titus Livi menciona amb el nom de Nova Classis (en llatí, ʻflota novaʼ). Lʼany 217 aC, les flotes romana i cartaginesa es van enfrontar a la desembocadura del riu Ebre. Van vèncer els romans, amb Gneu Corneli Escipió, oncle de lʼAfricà, al capdavant, que va capturar 25 embarcacions púniques, tota una «nova flota» per als romans, que van voler recordar aquesta victòria naval atorgant aquest nom al campament que immediatament després van aixecar a la costa.
Després de descobrir, lʼany 2006, un gran campament de campanya romà de la segona guerra Púnica a lʼAldea (Baix Ebre), sʼha identificat el nom dʼaquest assentament militar. Lʼequip de recerca de Jaume Noguera, professor associat del Departament de Prehistòria, Història Antigua i Arqueologia i membre del Grup de Recerca dʼArqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia (GRACPE), ha conclòs que aquest campament és el que Titus Livi menciona amb el nom de Nova Classis (en llatí, ʻflota novaʼ). Lʼany 217 aC, les flotes romana i cartaginesa es van enfrontar a la desembocadura del riu Ebre. Van vèncer els romans, amb Gneu Corneli Escipió, oncle de lʼAfricà, al capdavant, que va capturar 25 embarcacions púniques, tota una «nova flota» per als romans, que van voler recordar aquesta victòria naval atorgant aquest nom al campament que immediatament després van aixecar a la costa.
El campament data entre el 217 i el 209 aC. Segurament, el van aixecar el pare i lʼoncle de Publi Corneli Escipió lʼAfricà, derrotats i morts pels cartaginesos el 211 aC. Es tracta dʼun campament de grans dimensions (30 ha), en què lʼany 209 aC Escipió va aplegar un potent exèrcit de 25.000 homes (quatre legions) amb les quals, amb un ràpid atac, va conquerir Cartago Nova (Cartagena). Estava situat en un enclavament dʼun alt valor estratègic, als peus de lʼantiga Via Heraklea (que més tard es va transformar en la Via Augusta, que recorria des de temps protohistòrics el corredor mediterrani) i vigilant el trànsit fluvial.
Lʼequip del professor Noguera ha dut a terme cinc campanyes de prospecció en el jaciment i ha recuperat centenars dʼobjectes, com ara restes dʼarmament, objectes dʼús personal, estaques de tendes de campanya o tatxes de caligae (el reforç de les sandàlies dels legionaris romans), però sobretot més de 200 monedes de lʼèpoca. Les troballes numismàtiques constitueixen una de les proves fefaents de lʼexistència dʼaquest campament. Noguera hi ha trobat peces rares i úniques, que només es pot explicar que siguin en aquestes contrades per la presència de lʼexèrcit, format per legionaris amb monedes dʼarreu de la Mediterrània. En concret, destaquen una tetradracma hel·lenística de Ptolomeu (Egipte), una moneda romano-campana (la primera que es descobreix a la Península), diverses dracmes de plata gregues i moltes monedes cartagineses, pertanyents segurament a les tropes derrotades en la batalla de Cese (218 aC). Així mateix, sʼhi han trobat força restes dʼarmaments (puntes de fletxa, projectils de plom, espases, etc.), àmfores per transportar vitualles i líquids, i peces metàl·liques poc habituals, com ara un escarabeu alat.