Identifiquen un gen responsable d'una alteració genètica de la mielina

Ressonància magnètica del cervell d'un pacient amb leucoencefalopatia megalencefàlica amb quists subcorticals (MLC).
Ressonància magnètica del cervell d'un pacient amb leucoencefalopatia megalencefàlica amb quists subcorticals (MLC).
(03/05/2011)

Els trastorns de la matèria blanca, també anomenada mielina, engloben un gran grup de malalties que afecten aquesta substància. En lʼedat infantil acostumen a ser malalties de caràcter genètic i sovint no estan diagnosticades. Ara, un equip dʼinvestigadors, encapçalat per Raúl Estévez, professor del Departament de Ciències Fisiològiques II, al campus Ciències de la Salut de Bellvitge de la UB, en col·laboració amb la investigadora Marjo van der Knaap, del Centre Mèdic Universitari de la Universitat Lliure dʼAmsterdam, han identificat el gen GLIALCAM com el responsable del 25 % de casos de la leucoencefalopatia megalencefàlica amb quists subcorticals (MLC), una malaltia rara dʼorigen genètic que afecta la mielina del cervell.

Ressonància magnètica del cervell d'un pacient amb leucoencefalopatia megalencefàlica amb quists subcorticals (MLC).
Ressonància magnètica del cervell d'un pacient amb leucoencefalopatia megalencefàlica amb quists subcorticals (MLC).
03/05/2011

Els trastorns de la matèria blanca, també anomenada mielina, engloben un gran grup de malalties que afecten aquesta substància. En lʼedat infantil acostumen a ser malalties de caràcter genètic i sovint no estan diagnosticades. Ara, un equip dʼinvestigadors, encapçalat per Raúl Estévez, professor del Departament de Ciències Fisiològiques II, al campus Ciències de la Salut de Bellvitge de la UB, en col·laboració amb la investigadora Marjo van der Knaap, del Centre Mèdic Universitari de la Universitat Lliure dʼAmsterdam, han identificat el gen GLIALCAM com el responsable del 25 % de casos de la leucoencefalopatia megalencefàlica amb quists subcorticals (MLC), una malaltia rara dʼorigen genètic que afecta la mielina del cervell.

En lʼestudi, publicat i seleccionat com a article destacat a la revista del grup Cell The American Journal of Human Genetics, també hi han participat Tania López-Hernández, coautora principal i becària predoctoral de la UB, així com els investigadors Albert Martínez, de lʼInstitut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), i Virginia Nunes, professora de la UB i investigadora de lʼInstitut dʼInvestigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), entre dʼaltres.

 
La mielina és necessària perquè es propaguin correctament els impulsos nerviosos entre neurones i perquè sʼexecutin les ordres del cervell que fan possible el moviment. En lʼedat infantil aquestes malalties acostumen a ser genètiques, i afecten un únic gen. En lʼedat adulta, són malalties de tipus inflamatori, com ara lʼesclerosi múltiple. «En el cas concret de les malalties infantils, cadascuna en particular és rara o molt rara, però si es consideren totes com un grup, aleshores la incidència és alta, dʼ1 afectat per cada 1.000 individus», explica Raúl Estévez, premi ICREA Acadèmia i membre del Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER). «Dʼaltra banda —afegeix lʼexpert—, en un percentatge molt elevat dels nens amb afectació de la mielina, el diagnòstic no és clar, i no es pot arribar a cap conclusió».
 
Gràcies a lʼaplicació, en els darrers anys, de patrons dʼanormalitats en les imatges de ressonància magnètica del cervell, sʼhan anat definint noves malalties. Així, el 1995 es va identificar una malaltia de la mielina amb herència autosòmica recessiva anomenada leucoencefalopatia megalencefàlica amb quists subcorticals (MLC). El 2001 es va descobrir que el gen responsable del 75 % dels casos dʼaquesta malaltia és lʼMLC1, i es va veure que existien altres casos que no es podien explicar per mutacions en aquest gen. En el 25% restant, es van observar dos fenotips clínics: en un dʼells el curs clínic, amb degeneració progressiva, és el mateix que el del grup majoritari; en lʼaltre, la malaltia millora o desapareix. El denominador comú en aquests pacients és la presència de macrocefàlia, que es pot presentar o no amb discapacitat per a lʼaprenentatge i autisme.
 
Lʼestudi publicat ara a The American Journal of Human Genetics parteix de lʼheterogeneïtat de la malaltia per buscar altres gens responsables de la mutació. Per identificar-los, sʼhan combinat estudis bioquímics amb estudis genètics i els resultats demostren que els pacients amb degeneració progressiva presenten dues mutacions en el gen GLIALCAM, mentre que els altres tenen una única mutació en aquest mateix gen, que indica una herència autosòmica dominant. En lʼestudi, on també es descriuen els defectes bioquímics de la malaltia, sʼha pogut determinar que mutacions en el GLIALCAM també causen macrocefàlia familiar benigna i macrocefàlia amb retard mental, amb o sense autisme.
 
«Encara que la funció del gen GLIALCAM continua sent desconeguda, la recerca demostra que són necessaris treballs multidisciplinaris col·laboratius i translacionals per avançar en les causes que expliquen aquestes malalties poc freqüents i trobar noves teràpies», conclou Estévez.
 

López-Hernández, Tania; Ridder, Margreet C.; Montolio, Marisol; Capdevila­-Nortes, Xavier; Polder, Emiel; Sirisi, Sònia; Duarri, Anna; Schulte, Uwe; Fakler, Bernd; Nunes, Virginia; Scheper, Gert C.; Martínez, Albert; Estévez, Raúl; Van der Knaap, Marjo S. «Mutant GlialCAM Causes Megalencephalic Leukoencephalopathy with Subcortical Cysts, Benign Familial Macrocephaly, and Macrocephaly with Retardation and Autism». The American Journal of Human Genetics, abril de 2011, vol. 88, núm. 4, pàg. 422-432.