Classificació i senyalització de zones
|
|||||||
Tenint en compte que la presència de radiacions ionitzants no pot ser percebuda directament per l'home, sinó a través d'equips detectors específics, cal delimitar, classificar i senyalitzar les zones de treball en presència de radiacions ionitzants quan el risc d'exposició assoleix un determinat nivell, en funció del risc d'exposició. L'accés a les diferents zones està limitat a les persones autoritzades en cada cas.
|
|||||||
Classificació: Es té en consideració bàsicament el nivell de dosi que es pot rebre en la zona en qüestió i, addicionalment, s'especifica el tipus de risc (irradiació externa, contaminació o ambdues). De manera simplificada, la denominació i les definicions de les diferents zones són:
- Zona vigilada: seria aquella zona en la que existeixi la possibilitat de rebre dosis per sobre de 1 mSv per any (1 mSv/any és el límit de dosi legislat per membres del públic), però per sota dels 6 mSv per any.
- Zona controlada: aquella en la que hi ha risc de rebre dosis superiors als 6 mSv per any.
- Zona de permanència limitada: aquella en la que existeix el risc de rebre dosis per sobre dels 20 mSv per any.
- Zona de permanència reglamentada: zona en la que en un curt període de temps es podria rebre dosis per sobre dels 20 mSv.
- Zona d'accés prohibit: zona en la que en una única exposició es podria rebre una dosi per sobre dels 20 mSv. |
Senyalització: Consisteix en un símbol internacional, un trisector, emmarcat en una orla del mateix color del trèbol sobre fons blanc. El risc d'irradiació externa s'indica mitjançant unes puntes radials al voltant del trisector, mentre que el risc de contaminació s'indica amb el fons puntejat. La senyal inclou el nom de la zona a la part superior i el tipus de risc a la inferior. Es segueix el següent codi de colors:
|
||||||