Fonts naturals de radiacions ionitzants

Malgrat que la tendència habitual és a associar el fenòmen de la radioactivitat, i de les radiacions ionitzants en general, amb la intervenció humana, el cert és que aquests fenòmens físics són presents a la natura des de l'inici dels temps.

Tot i així no va ser fins el 1895 quan el físic Röentgen va descobrir les primeres radiacions ionitzants provinents d'un aparell predecessor dels equips de raigs X. Poc temps després, Henri Becquerel va descriure l'existència de materials (minerals) que també emetien radiacions ionitzants i a continuació Marie Curie acunyava el terme "radioactivitat", per descriure el fenòmen espontani que va observar en àtoms de Radi (Ra), segons el qual aquests àtoms inestables emetien radiacions ionitzants.

Entre les fonts naturals destaquen:

* La radiació còsmica, que prové bàsicament de l'activitat solar
* La radiació natural terrestre, que prové dels radioisòtops naturals presents en l'escorça terrestre, formant part dels minerals (per exemple els que constitueixen les sèries radioactives naturals del ²³⁸U o ²³²Th), on cal esmentar especialment la contribució del gas radó (²²²Rn).

També cal considerar una sèrie d'activitats humanes que augmenten l'exposició rebuda, a causa de les fonts naturals de radiacions ionitzants:

* La mineria
* Els viatges en avió (o a l'espai) augmenten l'exposició a la radiació còsmica
* Els materials de construcció i l'acumulació de radó en vivendes