Característiques dels materials radioactius
Les substàncies o materials radioactius són aquelles que contenen àtoms d'elements radioactius. De manera simplificada podem dir que els àtoms radioactius es caracteritzen per tenir una estructura interna inestable que fa que emetin radiacions ionitzants (partícules alfa, beta, radiació gamma, etc) de manera espontània, desintegrant-se i transformant-se aquests àtoms radioactius en àtoms estables. Per tant, els àtoms van deixant de ser radioactius a mesura que passa el temps (decaïment radioactiu). Alguns exemples de radionúclids són el 3H, 14C, 32P, 22Na, 60Co, 125I, 137Cs, ... 226Ra, 235U, etc.

 

Cada radionúclid es caracteritza pel tipus de radiacions ionitzants que emet (naturalesa i energia) i pel seu període de semidesintegració o T1/2, que és una mesura de la velocitat del decaïment, concretament és el temps que triga una determinada quantitat de radioactivitat a passar a ser la meitat.
La quantitat de radioactivitat es mesura mitjançant la magnitud Activitat, que és el número de transformacions o desintegracions per unitat de temps.
Una altra característica important dels materials radioactius, o més concretament de les radiacions que emeten, que té repercusions en la protecció radiològica, és el diferent grau de penetració de les radiacions ionitzants en la matèria. Aquest depèn de la naturalesa i de l'energia de la radiació. En general, com més energètica sigui la radiació més capacitat de penetració en la matèria tindrà. Així mateix les radiacions ionitzants de naturalesa electromagnètica tenen, en general, més capacitat de penetració que no pas les de tipus corpuscular i dins d'aquestes les partícules de massa més petita (partícules beta i electrons) més capacitat que no pas les partícules més pesades (partícules alfa, etc).