SLUB. Borsa. Itineraris culturals d’acollida

La visita pot començar a la plaça del Rei, on hi ha el Museu d’Història de la Ciutat. Però trobareu les restes de la Barcelona romana per tot Ciutat Vella. El punt de partida no és tan important com el fet de tenir ganes de gastar sabates...

Els romans van fundar Barcelona en el segle I aC, però es fa difícil de saber si hi vivia algú abans. Les troballes arqueològiques fetes fins ara només han mostrat indicis d’una petita comunitat de laietans, una de les tribus d’ibers que poblaven el litoral mediterrani des de Múrcia fins a la Provença francesa, que es va establir al vessant marítim de Montjuïc. Però sembla que a la plana on actualment s’estén la ciutat, el tros de terra que va del Besòs al Llobregat i de la serra de Collserola al mar, no hi vivia ningú.

Quan els romans van desembarcar a la península per lluitar contra els cartaginesos, que hi havien construït algunes ciutats i ports militars, van establir la seva capital on ara hi ha Tarragona. La ciutat de Tàrraco, que va ser durant molt temps una de les més importants de la península, va prosperar enormement gràcies als nombrosos colons, la majoria militars retirats, que hi van anar a viure.

Aviat va caldre una carretera, i així va néixer la Via Augusta, que uniria Tàrraco i les mines de metall de València i Múrcia amb el port d’Empúries i amb la Gàl·lia. Aquesta via passava per on avui hi ha Barcelona.

L’existència d’un port natural en aquesta costa, un dels poquíssims que s’hi troben, va fer que hi atraquessin vaixells i hi aparegués una petita població, que es va acabar establint com a colònia al mont Tàber, un petit turó que no arriba als 20 metres situat entre la plaça de Sant Jaume i la del Rei. Aquesta colònia va ser reconeguda com a colònia augusta pels volts de l’any 15 aC, data «oficial» del naixement de Bàrcino. El nom complet era FAVENTIA IULIA AUGUSTA PATERNA BARCINO.

sabíeu que…

Quan es va fundar Bàrcino, ja feia dos segles de l’esplendor i de la importància de Tàrraco. De fet, durant el període romà, Bàrcino mai no va arribar a ser gaire important. I algunes característiques d’aquesta preeminència de Tàrraco s’han conservat fins avui. A part de les restes arqueològiques, absolutament més importants i impressionants, hi ha la qüestió eclesiàstica. Tarragona era la capital de la Hispània Citerior (nom de la meitat est de la península) quan el cristianisme s’hi va instal·lar. I a Tarragona es va crear la seu de l’Església de la Tarraconense, que ha arribat fins avui.

Quan els romans, civilització fortament militaritzada i ordenada, fundaven una colònia, per fer el traçat dels carrers utilitzaven un patró que coneixien molt bé: l’oppidum, el campament militar romà. Així, fent-les totes iguals i perfectament estructurades, s’estalviaven un munt de problemes i els era més fàcil de defensar-les.

Unes muralles rectangulars, trufades de torres de defensa, envoltaven el perímetre. Al centre de cadascun dels costats s’hi obria una porta grossa per al trànsit de vehicles i d’animals i dues de més petites als cantons per als vianants. D’aquestes portes en sortien dos carrers, un que travessava la ciutat d’est a oest (el decumanus maximus, que coincideix amb l’actual carrer del Bisbe, el carrer de la Ciutat i el de Regomir) i un altre de nord a sud (el cardo maximus, aproximadament l’actual carrer de Jaume I). Aquests dos carrers anaven a parar al fòrum, la plaça major, que coincideix més o menys amb la que ara és la plaça de Sant Jaume, per bé que una mica més cap al mont Tàber, que n’era el centre.

sabíeu que…

El fòrum era el centre de la ciutat. A part d’edificis religiosos (el temple d’August, del qual parlarem més endavant), hi havia els edificis administratius principals. Exactament igual que 2000 anys més tard, quan a la plaça de Sant Jaume hi ha la seu de l’Ajuntament i la de la Generalitat. Bàrcino, doncs, tampoc no era tan diferent!

La millor manera de fer la visita és a peu. La major part del centre és d’accés difícil amb cotxe, i a més, si no es va a peu, no es pot veure el més apassionant de la Barcelona romana: que n’hi ha restes a cada cantonada.

Moltes cases i palaus gòtics conserven parets que no són altra cosa que parts de la muralla. Si s’hi para atenció, es poden veure fàcilment traces d’antics aqüeductes. I què no podríem veure si poguéssim aixecar algunes cases actuals i estudiar-ne els fonaments!

Tot i això, el que en queda no està gaire sencer. No queda, com tenen a Tarragona, cap edifici mínimament dret, a excepció d’alguna de les 78 torres de defensa que envoltaven la ciutat, i de parts de muralla.

Però comencem pel centre. Pel fòrum. El més remarcable que hi podem trobar és el temple d’August, un temple corinti de la fi del segle I aC. Per veure el que en queda, cal anar al carrer del Paradís, a tocar de la catedral, a la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Al pati interior d’aquest edifici, d’accés lliure, hi trobarem quatre magnífiques columnes, unides per l’arquitrau, i una part del pòdium. Per la mida d’aquestes columnes podem arribar a fer-nos una idea de com devia ser el temple, dedicat en un principi probablement a Júpiter i, més tard, al culte de l’emperador August. És possible que sota la catedral hi hagi enterrat un altre temple, de la mateixa manera que sota infinitat de cases gòtiques hi ha els fonaments de cases romanes de l’antiga ciutat.

A la plaça de Sant Miquel, darrere l’Ajuntament, s’hi han trobat, en fer un pàrquing, les restes d’unes termes romanes.

Del centre de Bàrcino no en queda gaire més. Hi ha restes del barri cristià, que es va començar a desenvolupar en el segle IV dC, quan va acabar la persecució a què els romans sotmetien els cristians. A partir del 312, any en què Constantí converteix el cristianisme en religió oficial, comencen a aparèixer en aquest barri els primers edificis religiosos: un baptisteri, una aula episcopal i una església en planta de creu.

En un altre punt de la ciutat trobem el barri jueu; els jueus van començar a arribar en el segle II dC, poc després que l’any 70 els romans destruïssin el temple de Jerusalem i els obliguessin a marxar: la diàspora.

El nombre d’aquests nous habitants va anar creixent durant tota l’antiguitat, i a l’edat mitjana el call jueu és un dels barris més vius de la ciutat.

Cap visita a Bàrcino no seria completa sense veure aquest museu. Situat a la plaça del Rei, ocupa el subsòl de la plaça i de tots els edificis que l’envolten. Aquest jaciment permet passejar-se per la ciutat romana i fer-se una idea molt clara de com devia ser i de com s’hi vivia. La passejada subterrània comença en un barri ple de tallers. Se’n poden visitar alguns. Així coneixerem com es feia el vi, les conserves de peix i el garum.

el gàrum…

El gàrum és una salsa feta amb una base de peix que els romans utilitzaven per a tot. És una mica com el quetxup o la mostassa de l’època, i molt forta. Amb la diferència que era una salsa exquisida, utilitzada en els millors plats. Apici, un autor romà del segle I, famós autor d’un dels millors llibres de receptes de l’època, l’usava moltíssim. Aquí en tenim una recepta que probablement era molt apreciada a les cases de Bàrcino:

«Lenticula ex sfondilis. Accipies caccabum mundum. Adicies in mortarium piper, cuminum, semen coriandri, mentam, rutam, puleium, fricabis. Suffundis acetum, adicies mel, liquamen et defritum. Aceto temperabis, reexinanies in caccabo. Sfondilos elixatos teres et mittis ut ferueant. Cum bene ferbuerint, obligas. Adicies in boletari oleum uiridem. Apicius, de re coquinaria.» (LIB V, II, 1)

«Llenties amb tiges de card. Agafes una olla adequada. Poses dins d’un morter pebre, comí, llavor de coriandre, menta, ruda, poliol, i ho esmicoles. Vessa-hi vinagre, afegeix-hi mel, garum i vi cuit, lliga-ho amb vinagre i buida-ho a l’olla. Esmicoles els cards prèviament cuits amb aigua i després els fas bullir. Quan hagin ben bullit, ho lligues. Al mateix plat, abans de dur-los a la taula, amaneixes les llenties amb oli verd.»

ón el més visible de Bàrcino. I durant segles s’han anat reconstruint per parar els diferents atacs que la ciutat ha patit fins ara.

Les antigues muralles de pedra del segle I van ser reconstruïdes i millorades en el segle IV. En comptes de destruir-les i fer-les de nou, van fer un segon cinturó de muralles encara més importants adossades al primer.

Així se n’augmentava l’eficàcia. D’aquesta època són les 78 torres circulars que en defensen el perímetre.

La millor manera de visitar les muralles és, evidentment, recorrent-les. Ho podem fer tranquil·lament en un parell d’hores, perquè la ciutat tampoc no era tan gran; les muralles pugen pel carrer del Sotstinent Navarro des del carrer del Correu Vell fins a la plaça Nova, davant la catedral. Després només caldrà baixar pel carrer de la Palla, dels Banys Nous i d’Avinyó fins a tancar el cercle. De fet, si agafeu un plànol del centre i us hi fixeu bé, és fàcil descobrir el contorn de la ciutat antiga per la forma dels carrers. No pot ser d’altra manera!

En aquesta passejada hi haurà cops que perdreu les muralles de vista. Algun constructor, per tal d’estalviar-se feina i material, va construir l’edifici utilitzant com a paret principal la muralla. Però també hi ha punts on es veu clarament, com per exemple al Pati Llimona, al carrer de Regomir. És un edifici medieval que aprofita una part de la primera muralla, la del segle I. Si hi afegim que les obres recents que s’hi han fet per convertir-ho en un centre cívic han intentat deixar a la vista tot el procés de construcció, veurem que som en un dels edificis més interessants per conèixer la història de la ciutat: la muralla romana, les parets medievals i la remodelació moderna de vidre. Dos mil anys d’arquitectura en una paret.

Seguirem baixant per Regomir fins al carrer del Correu Vell, on hi ha un tram emmurallat amb dues torres de defensa en molt bon estat. També és molt interessant la torre que trobarem a la plaça dels Traginers.

A partir d’aquí podem seguir fàcilment la muralla pel carrer de la Baixada del Caçador, del Sotstinent Navarro i la plaça de Ramon Berenguer el Gran. Aquesta plaça és també un lloc magnífic per contemplar com les construccions romanes s’han assimilat a les altres construccions de la ciutat i s’han barrejat amb altres edificis gòtics i d’època posterior.

Altres trams importants són els del carrer de la Palla i el de la plaça Nova, on hi ha a més una porta d’accés a la ciutat i un tros d’aqüeducte. A Bàrcino hi havia dos aqüeductes, un que venia de la serra de Collserola i l’altre del riu Besòs. Al carrer de Duran i Bas, ja fora del perímetre de la ciutat, encara es poden veure restes d’aquestes canalitzacions.

Podem acabar la visita de la mateixa manera que l’acabaven els romans que vivien a Bàrcino: al cementiri. I és que el cementiri de la ciutat, situat a la plaça de la Vila de Madrid, és un dels cementiris més ben conservats de la península. Com totes les necròpolis del món antic, per evitar malalties i estalviar sòl estava situat als afores de la ciutat, a tocar del camí principal. Les tombes que s’hi han trobat pertanyen a gent de classe mitjana i humil, i estan fetes de cupas, una reproducció en pedra d’una tina.

Museu d’Història de la Ciutat
Plaça del Rei, s/n
08002 Barcelona
Telèfon: 932 562 100

Horari:
Dilluns tancat, de dimarts a dissabte, de 10 a 19 h i diumenges de 10 a 20 h.
Els festius 6 de gener, 20 de maig, 15 d'agost, 12 d'octubre, 1 de novembre, 6 i 26 de desembre: de 10 a 14 h.
Dies de tancament anual: 1 de gener, 1 de maig, 24 juny i 25 de desembre.

Les Rutes del Museu: El Museu d’Història de la Ciutat organitza rutes guiades per la Barcelona romana en català per al públic en general i per a grups amb reserva prèvia en català, castellà, anglès i francès.
Informació i reserves: 93 256 21 22 (horari d’atenció: de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 19 h) o enviant un correu electrònic a reservesmuhba@bcn.cat.

Museu d’Arqueologia de Catalunya
Pg. Santa Madrona, 39-41 (Parc de Monjuïc)
08038 Barcelona
Telèfon: 93 423 21 49

Horari:
Dimarts a dissabte: de 9.30 a 19 h.
Diumenges i festius: de 10 a 14.30h.
Dies de tancament: tots els dilluns de l'any, el 25 i 26 de desembre i l'1 de gener.