presentació

Si teniu ocasió de fullejar el Costumari català, de Joan Amades, quedareu impressionats per dues coses: la primera, per la capacitat de treball i l’esforç humà d’aquest gran folklorista i, la segona, per la quantitat de festes, celebracions, tradicions i costums que contínuament se succeeixen en un territori tan petit com Catalunya. No és estrany que ens sorprenguem perquè sovint no recordem que la nostra cultura és fruit dels costums i les tradicions d’uns pobles agraris, sotmesos als cicles d’una natura que se’ls presentava indomable amb la qual s’havien d’agermanar. Per això no hem d’oblidar que darrere de cada festa hi ha un origen lligat a les estacions de l’any, la climatologia, les collites, la bondat o la ira dels déus i la lluita entre pobles pel control del territori, transformades pel cristianisme en dates concretes.

Pensant en les persones que desconeixen aquesta realitat, presentem un recull de les tradicions i celebracions actuals i comunes a tot l’àmbit territorial —o que per pes demogràfic tenen més repercussió— amb el criteri que conèixer-les apropa als orígens de la cultura popular i al sentit de les celebracions actuals.

La primera part (itinerari núm. 14) correspon a les festes que van des de la recollida dels fruits, a l’estiu i a la tardor, fins al consum calòric massiu dels dies d’hivern. La segona part (itinerari núm. 15), coincidint amb l’acabament del fred, més hores de llum i, en definitiva, la primavera, serà la descripció de festes més lúdiques, participatives, i sense tant pes de les tradicions gastronòmiques.

com arribar-hi

Barri de la Ribera
Metro: Jaume I (L4).

Parc de la Ciutadella
Metro: Arc de Triomf (L1) i Jaume I (L4).

Plaça de Sant Jaume
Metro: Jaume I (L4).

itineraris

1l’Onze de Setembre: la Diada Nacional de Catalunya

Fets històrics. Quan el rei de Castella, Carles II, va morir el 1700 sense descendència, França i Àustria es van disputar el tron castellà en l’anomenada Guerra de Successió. Catalunya, primer, va fer costat a Felip d’Anjou, però després, veient els aires uniformitzadors del rei, se’n va anar a buscar la protecció de l’arxiduc Carles de la casa d’Àustria. La guerra va acabar el 1712 amb el triomf de França i es va firmar el Tractat d’Utrech, però Catalunya va continuar lluitant pel seu compte contra Felip, el rei francès —i ara també castellà— per mantenir l’autogovern.

Felip V va enviar 40.000 soldats contra els 7.000 homes armats de la guarnició de Barcelona. L’onze de setembre de 1714, Rafel de Casanova, conseller en cap de la ciutat, i Antoni de Villarroel, cap militar, es van rendir a les tropes del rei Borbó.

Després de la rendició, Felip V es va acarnissar contra els catalans. El Decret de Nova Planta va anul·lar els furs, les lleis, les Corts i el govern. Es va crear el Cadastre, es van enderrocar 1.200 cases del barri de la Ribera i es va construir la ciutadella militar més gran d’Europa, amb la presència permanent de 8.000 soldats a la ciutat.

Per als catalans, la diada de l’Onze de Setembre representa la pèrdua de la identitat nacional i de les institucions. La festa és la celebració reivin-dicativa de la pèrdua dels drets nacionals.

Després de gairebé 300 anys, al matí de la Diada, els polítics i les entitats més representatives del país fan una ofrena floral davant del monument de Rafel de Casanova (carrer de Llúria, cantonada amb el d’Alí Bei) i, a la tarda, una manifestació multitudinària a la seva tomba situada a Sant Boi de Llobregat. L’any 1976 es va celebrar per primer cop després de la mort de Franco i va aplegar més d’un milió de persones. Al migdia, els polítics fan una recepció al Parlament de Catalunya, situat en l’antic Arsenal de la Ciutadella de Felip V, actualment recuperada com a parc públic.

2la festa major

Cada ciutat i cada poble de Catalunya té una festa grossa sota la protecció d’un sant o una santa. Girona, per Sant Narcís; Tarragona, per Santa Tecla; Lleida, per Sant Miquel; Vilafranca del Penedès, per Sant Fèlix; Barcelona, per la Mercè; Gràcia, per la Mare de Déu d’Agost, etc.

En general, la festa major es caracteritza pels actes populars ludicoculturals pensats per divertir els veïns del municipi i els convidats que les cases acostumen a rebre. Els actes cobreixen un ampli ventall d’activitats. Les competicions esportives, les exposicions, les desfilades, les conferències, els actes religiosos, les recepcions a les institucions polítiques, el teatre, els concerts, el ball, les jornades gastronòmiques, la dansa al carrer, les exposicions, els preus populars per al teatre, els concursos, les mostres de gastronomia, etc. són activitats comunes en totes les festes. Per exemplificar-ne una, destacarem alguns dels actes que se celebren a Barcelona per les festes de la Mercè, el 24 de setembre.

Castellers. Potser l’espectacle més emblemàtic de la festa. Colles entrenades, vingudes d’altres comarques, construeixen torres humanes o castells de fins a nou pisos d’altura. S’aguanten per l’esforç col·lectiu i la disciplina de grup. Les transmissions de ràdio i de televisió n’han popularitzat la terminologia: enxaneta, folre, manilles, dosos, tres de vuit, etc.

Assisteix a una diada castellera,
acosta’t a la base de la torre i fes pinya.
Sentiràs com la força col·lectiva et recorre el cos.

Gegants i capgrossos. Desfilada, anomenada també cercavila, de personatges històrics i folklòrics del país, de grans dimensions, fets de pasta de paper i fusta. Tenen l’origen en les representacions religioses del segle XIV. Goliat, el gegant, hi era representat com a personatge que calia vèncer. Actualment, hi figuren els reis de la Corona d’Aragó, una parella pagesa, la Calamanda i en Jaume, el triangle amorós d’Esplugues de Llobregat format per en Mateu, la Caterina i la Marta, i personatges populars de cada poble amb connotacions lúdiques. Recorren els carrers acompanyats de música tradicional, ballen i conviden la gent perquè els acompanyin.

Posa’t un calçat còmode,
segueix la cercavila
i balla al so del flabiol.

Concerts. Cantants i grups populars fan concerts per les places del centre de la ciutat. L’accés és lliure. Et perdràs l’última del conjunt del moment, en directe? Corre cap a la plaça de Catalunya o al Moll de la Fusta!

Curses. De natació, de bicicletes, de patins, etc. I, sobretot la cursa d’El Corte Inglés, que aplega fins a cent mil persones de totes les edats.

Estàs en forma? Apunta-t’hi!

Fires: d’artesania, de vins, de gastronomia, d’activitats artesanes, d’art, etc.

Si vols, pots aprendre a catar el vi
o a fer puntes de coixí!

Espectacle piromusical. Com a cloenda de la festa, davant de les fonts de Montjuïc es fa un castell de focs artificials al compàs de la música, de l’aigua i dels llums dels sortidors. La muntanya de Montjuïc (antic cementiri dels jueus) va ser urbanitzada per a l’Exposició Universal de 1929. Sota el palau, que avui és una de les seus del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Carles Buïgas hi va construir les Fonts de Montjuïc, sortidor que ofereix formes canviants d’aigua i de llum. Cada divendres i dissabte a la nit, i a l’estiu cada dia al vespre, es poden admirar. L’últim dia de la festa major, el sortidor evoluciona al compàs de la música durant una hora, acompanyat d’un espectacle de pólvora i color. Hi assisteixen més de 100.000 persones. Si vols seure, vés a buscar cadira cap a les 6 de la tarda! La gent s’organitza per colles i l’espera té una bona recompensa…

Un consell: per gaudir de la festa major, el millor és recollir un programa a les oficines d’informació i anar seguint les activitats.

3la Castanyada

L’1 de novembre, Tots Sants, i el 2, Dia dels Morts, són dates que giren al voltant del culte als difunts. Tenen orígens ancestrals lligats a la tardor com a imatge de la mort de la natura. Actualment cristianitzades, les trobem als diversos pobles i ciutats amb el nom de castanyada, amb uns productes gastronòmics força estesos i comuns: les castanyes torrades, els moniatos escalivats i els panellets.

El perfil d’una estufa i una castanyera a la cantonada d’un carrer, o el fum i l’olor de les castanyes torrades són imatges del patrimoni de records de la infantesa. Però qui s’emporta el protagonisme de la diada són els panellets que omplen els aparadors de les pastisseries i dels forns. La fórmula té arrels àrabs i són pastissos força dolços fets d’ametlla i sucre, de diversos gustos i colors. Se sap que, antigament, quan s’enterrava algú es portaven aliments a les esglésies i es menjaven allà mateix. Era una pràctica que recordava els antics àpats funeraris. A partir del segle XVII, el costum de menjar a l’església només va perdurar per aquesta festa, suposadament per combatre el fred. Ja ho diu la dita: «Per Tots Sants, capes i mocadors grans.» A partir de llavors, l’àpat es va traslladar a fer un dinar a casa del difunt després de l’enterrament i el ritual manava servir aquests pastissets de postres.

Actualment, ignorem els orígens luctuosos —i les calories— dels panellets i en mengem quilos i més quilos. Els més buscats són els de pinyons i els de coco, però els de cafè, codonyat o rovell d’ou no es queden pas enrere.

Hi ha famílies que no en compren i es passen unes quantes hores a la cuina per fer-ne una bona safata. Si ho voleu provar, aquí hi ha la recepta:

4la Fira de Santa Llúcia

A principi de desembre, al voltant de la catedral de Barcelona i del temple de la Sagrada Família, se celebra la Fira de Santa Llúcia. Rep el nom de la santa patrona de les modistes. Antigament, el 13 de desembre les noies anaven a la missa que oferien en honor seu per demanar-li que els protegís la vista i, en sortir-ne, quedaven retingudes davant la façana pels estudiants que les anaven a veure i intentaven seduir-les amb flors.

Més endavant, aprofitant la venda de flors i les dates, s’hi van afegir parades amb productes del camp i terrissa. L’evolució del mercat va anar cap a la fira de figures del naixement, molsa, suro i verd per fer el pessebre. Avui dia, al davant de la catedral, des de l’1 de desembre s’hi pot trobar tot el que cal, i més, per fer un bon pessebre. Les figures poden ser d’autor o de motlle, i de terrissa, de fusta o, fins i tot, de plàstic. Jesús, Josep, Maria, l’ase, el bou, l’àngel, la bugadera, el pastor, els tres reis mags, etc. hi són sempre presents, però el protagonista indiscutible és el caganer, hereu de la tradició escatològica del país.

Actualment, la fira té dos ambients diferenciats. L’un, l’espai dedicat als pessebres i al verd, i l’altre, al darrere de la catedral, una mostra molt colorista i entretinguda d’artesania i productes fets a mà. Passejar entre les paradetes, comprar el verd de Nadal o els regals d’aquestes dates, pot omplir tota una tarda!

5Nadal i Sant Esteve

Les dates de Nadal són festes familiars i tradicionals. Cada casa té uns costums que es van repetint any rere any. Alguns costums són per a la gent més gran o més petita de la família, però sempre hi ha coincidències.

nit de Nadal

Hi ha famílies que sopen junts i després fan cagar el tió. El tió és una soca vella d’arbre que hi havia a prop de la llar de foc de les cases de pagès, que, per les seves dimensions, es resistia a ser cremat. Sembla que en l’antiguitat era el dipositari dels esperits dels avantpassats morts. Per això, més recentment, l’avi de la casa el veia com el testimoni silenciós de la història de la família, i com a rebost de combustible per si un dia escassejava. La nit de Nadal, el tapava amb una flassada i convidava els més xics a cantar-li una cançó i a donar-li garrotades en cas que el tió no fos generós. La cançó, amb variants segons la zona, diu així:

Caga tió, caga torró
d’avellana i de pinyó.
Si no ho fas
et daré cop de bastó!

I, evidentment, el tió deixa anar tota mena de llaminadures per al Nadal!

Actualment, el tió és un tronc de fusta o alguna cosa semblant, de mides compatibles amb les dimensions dels pisos, i reparteix llaminadures i joguines. És l’equivalent del pare Noël.

dia de Nadal

Les famílies dinen plegades i es fa el menú tradicional:

Escudella i carn d’olla. En una olla molt gran, es fa bullir tot tipus de carn, vegetals i llegums. Amb el brou que en resulta es cou pasta en forma de galets —la sopa o escudella. A continuació es menja el tall —la carn d’olla— i les viandes que han bullit tot el matí. La protagonista és la pilota, una massa de carn picada amanida amb ou i espècies. Continua l’àpat amb un pollastre farcit cuit al forn, torrons i neules, i per beure, molt cava. La tarda transcorre entre digestions pesades, jocs de taula, passejades i visites a altres familiars, etc.

dia de Sant Esteve (26 de desembre)

És una data amb concerts de música clàssica i tradicional, i un altre dinar. Aquesta vegada, per aprofitar tot el tall que ha quedat de la festa de Nadal, es fan els canelons. Són cilindres de pasta farcits de la carn del dia abans, ben picada, coberts de beixamel i formatge, torrats al forn.

(Els entesos diuen que les grans fartaneres també són tradició de la dieta mediterrània.)

Els torrons i les neules. El torró és un producte dolç, d’origen àrab, fet d’ametlla, sucre i mel. A l'edat Mitjana es van fixar les formes i la fórmula en motiu de la visita d'una ambaixada oriental a València. Si l’ametlla és mòlta, se’n diu torró de Xixona. Si és sencera i s’hi afegeix clara d’ou, és el torró d’Alacant. Si és fruita confitada, el torró de Cadis. O d’Agramunt, si és d’avellana sencera. També n’hi ha de coco, crema, xocolata, nous, etc. Les neules són cilindres llargs de pasta de galeta molt fina, ben torrada.

6Cap d’Any

Antigament només se celebrava el dinar del dia de Cap d’Any però, ara, des de fa força temps, durant la nit del 31 de desembre a l’1 de gener, els sopars familiars o d’amics se celebren a totes bandes. Acostumen d’acabar a les 12 de la nit amb la menjada dels dotze grans de raïm al compàs d’algun rellotge popular. Després, s’aprofita per sortir a festes que se celebren fins a ben entrada la matinada. Els diversos grups socials o zones geogràfiques tenen tradicions disperses, moltes agafades d’altres països: menjar llenties, portar roba interior de color vermell, anar a menjar xocolata amb xurros quan surt el sol, etc.

7Reis

L’última festa nadalenca arriba el dia 6 de gener. La tarda abans, pels carrers de Barcelona —i de moltes altres ciutats i pobles de Catalunya— passa la cavalcada de benvinguda als reis mags, Melcior (Macià), Gaspar i Baltasar, muntats en camell, que, acompanyats dels patges a cavall, entren a la ciutat des del mar, per les Drassanes. La cavalcada porta les cartes que els nens han escrit i els regals acabats d’arribar d’Orient.

El vespre acaba havent sopat, quan els nens deixen les sabates al balcó, amb aigua i pa per als camells i se’n van a dormir ben d’hora, amb la inquietud de saber si la carta haurà arribat, o no.

Al matí del dia 6, quan els nens —i els grans— que han fet bondat es lleven, troben els regals que els
reis els han deixat. Si no n’han fet, de bondat, només hi ha carbó. A migdia s’acostuma a fer un dinar. Per postres es menja el tortell de Reis, un tortell de massapà que porta amagades a la pasta una sorpresa i una fava. A qui troba la sorpresa, se li posa la corona de rei. Qui troba la fava paga el tortell.

AUTORA: Rosa Bonafont

REVISIÓ 2013: Júlia Mullerat

bibliografia

Podeu ampliar i consultar la informació històrica a:

Sales, Núria. Els segles de la decadèncias. A: Vilar, Pierre (dir.). Història de Catalunya. 5a ed. Barcelona: Edicions 62, 1998, vol. 4.

Vidal Pla, Jordi. El temps dels Àustries. Barcelona: Barcanova, 1992.

Podeu llegir la novel·la d’Alfred Bosch, 1714, publicada per l’ed. Columna a Barcelona, el 2002.

annex