Museu d’Art Contemporani de Barcelona i Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

una petita història del Raval

Del Seminari al Liceu és el nom de la iniciativa que, des de fa uns anys, ha anat transformant arquitectònicament el barri del Raval. Aquest projecte de renovació urbana plantejava la creació d’un eix de caràcter cultural tenint com a punt de partida el Seminari i finalitzant al Teatre del Liceu. L’objectiu d’aquest pla era la creació d’una zona amb una proposta cultural i universitària interessant, duent a terme una transformació que beneficiés l’entorn en l’àmbit social, arquitectònic i cultural.

Passejant pel Raval podreu comprovar com aquest pla s’ha anat fent realitat. Actualment el barri ofereix múltiples equipaments i una gran varietat de propostes culturals i universitàries com ara la Biblioteca Nacional de Catalunya, el CSIC, l’Escola Massana, el Teatre Romea, el Teatre Poliorama, el Centre d’Art Santa Mònica, el nou Liceu (renovat després de l’incendi), la Facultat de Periodisme de la Universitat Ramon Llull i la pròxima Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, entre d’altres.

El MACBA i el CCCB s’inscriuen en aquest projecte de renovació urbana. Ambdós centres ofereixen una proposta singular i alhora complementària. D’una banda, la possibilitat de veure l’obra d’artistes que plantegen l’art des del vessant més contemporani. I de l’altra, el fet de poder contemplar i gaudir de les diverses exposicions que tenen com a punt de partida el tema de la ciutat i la cultura en el seu sentit més ampli.

com arribar-hi

Adreça:

• MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona: plaça dels Àngels, 1
• CCCB, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona: carrer de Montalegre, 5

Caminant: a 5 minuts de la plaça de Catalunya. Baixeu per les Rambles fins a arribar al carrer del Bonsuccés (que trobareu a la dreta), passeu per la plaça del mateix nom i continueu pel carrer d’Elisabets fins a arribar a la plaça dels Àngels. Des d’aquest punt podeu travessar la plaça per arribar al MACBA o bé girar a mà dreta cap al carrer de Montalegre fins a apropar-vos al CCCB.

Metro: Catalunya (L1 i L3) i Passeig de Gràcia (L2 i L4), Universitat (L1, L2).

FGC: Plaça Catalunya(L6,L7,S1,S2,S5,SS5).

Bus:

Nit Bus: N8, N9, N12, N15.

També Aerobus.

primer itinerari

1la plaça dels Àngels

La plaça dels Àngels va ser ideada pel mateix arquitecte que va dur a terme el projecte del MACBA. Es tracta de Richard Meier, un arquitecte nord-americà que amb anterioritat havia demostrat la seva capacitat per resoldre nous plantejaments espacials i arquitectònics en espais museogràfics.

Ha dut a terme projectes de museus a diferents punts de la geografia. Destaquem el Museu d’Art Modern de la Villa Strozzi, a Florència; l’Atheneum de New Harmony, a Indiana; el High Museum of Art d’Atlanta, Geòrgia; el Museu d’Arts Decoratives de Frankfurt; el Museu de la Haia i el Museu Getty de Los Angeles, a Califòrnia.

L’experiència de Meier es fa latent en la projecció de la plaça. Si observeu bé l’entorn podreu comprovar que està concebuda en relació amb el Museu i que es presenta com una zona de grans dimensions on el conjunt arquitectònic respira. Cal tenir present que el MACBA no està isolat sinó que l’envolten una sèrie d’edificis com ara el convent dels Àngels, els equipaments de la Casa de la Caritat: el CERC al Pati Manning, el CCCB i la Facultat de Periodisme al pati annex.

Actualment la plaça dels Àngels és un espai de vida social en què trobareu persones pertanyents a diversitat de cultures, com a reflex fidel de la varietat cultural que hi ha al Raval. També cal assenyalar que té un ús més institucional emprat pel mateix Museu, per a actes, celebracions, concerts (SONAR) o plantejaments artístics efímers.

Aquesta varietat de propostes es veu complementada per la presència permanent de dues escultures pertanyents al MACBA. Els autors són dos artistes bascos: Jorge de Oteiza (Orio, Guipúscoa, 1908) i Eduardo Chillida (Sant Sebastià, 1924-2002).

Oteiza té ubicada la seva escultura davant mateix de la façana principal del MACBA, en constant diàleg i interrelació amb l’entorn. S’anomena L’onada i es va inaugurar el 3 de juliol de 1998. Està realitzada amb planxes d’alumini. Les mides són 370 × 415 × 359 cm i pesa 2.500 kg. La peça té forma polièdrica i és una reproducció a gran escala d’un petit bronze que Oteiza va fer l’any 1957, en l’època en què experimentava amb formats petits, políedres i cubs amb formes còncaves i convexes. L’onada està inspirada en aquestes creacions que suggereixen la forma d’una onada del mar.

Aquesta obra ha estat una donació particular de l’artista a la Fundació Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Quan visiteu la Col·lecció del MACBA podreu veure altres obres d’aquest mateix autor. Concretament parlem de tres escultures de ferro dels anys 1957 i 1958.

Chillida aporta a l’entorn un mural mosaic ubicat a un nivell superior d’una de les parets properes a l’entrada principal del MACBA. L’obra es titula Barcelona i es va inaugurar el setembre de 1998. És de gran dimensions, fa 15,55 m de llargada per 5,91 m d’altura i està formada per 416 plaques de 45 × 45 cm. Si us apropeu veureu que el material és formigó refractari cuit i finalment pintat a mà amb pintura d’òxid de coure.

Amb el mosaic Barcelona, Chillida compta amb tres obres ubicades en espais públics de la ciutat que també podeu visitar: Topos, a la plaça del Tinell, i Elogi de l’aigua, al parc de la Creueta del Coll.

segon itinerari

1sobre la creació del MACBA

Els inicis del Museu tenen arrels en la iniciativa del crític d’art Alexandre Cirici Pellicer, que l’any 1959 va tirar endavant la idea de crear a Barcelona un museu d’art contemporani. Juntament amb Cesáreo Rodríguez, va encapçalar un grup que compartia aquest mateix objectiu. Van dedicar els seus esforços a aplegar obres per al futur museu que van instal·lar provisionalment a la cúpula del cinema Coliseum.

A partir de l’any 1985 el conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Rigol, es va encarregar de fer avançar la iniciativa d’un museu d’art contemporani. En aquell moment va sorgir la idea de crear un consorci amb el propòsit de situar el nou museu a la Casa de la Caritat. Finalment el Consorci es va fer realitat l’any 1988, i en formen part l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Fundació Museu d’Art Contemporani, constituïda l’any anterior. El Consorci s’encarregava de l’aportació de recursos per a la creació del Museu i la Fundació tenia com a activitat principal aconseguir fons econòmics per dur a terme el futur projecte.

L’any 1986 l’Ajuntament de Barcelona va encarregar a l’arquitecte Richard Meier la realització del projecte arquitectònic del Museu. Meier va presentar la maqueta del MACBA el 1989 i la de la plaça dels Àngels tres anys més tard.

El projecte museològic es va iniciar el 1989. Es va definir el període temporal en què se situaria la col·lecció d’art: partint dels anys vuitanta, es remuntaria fins als anys quaranta. Més endavant, l’any 1992, el projecte es va concretar una mica més, i es va estructurar en tres seccions: col·lecció històrica (1945-1980), col·lecció contemporània (1980-1990) i col·lecció per mostrar l’obra d’artistes joves.

La primera pedra del MACBA es va col·locar el setembre de 1990. Cinc anys més tard van acabar les obres i es va fer una jornada de portes obertes a la qual van assistir 30.000 visitants. La inauguració oficial va ser el 29 de novembre de 1995.

El MACBA, com altres museus, parteix d’un projecte museogràfic que planteja unes bases i uns paràmetres de treball. Com a Museu d’Art Contemporani es distingeix per l’adquisició, la conservació, l’estudi, l’exposició i la difusió de l’art contemporani i també pel fet d’anar aconseguint uns fons bibliogràfics i documentals que facilitin el coneixement de l’art i la seva comprensió.

Per fer realitat tots aquests objectius el Museu posa en marxa programes i projectes educatius que tenen com a prioritat sensibilitzar el visitant. Estan adreçats al públic en general i molt especialment als estudiants.

2un passeig per l’edifici

Abans d’entrar al MACBA és interessant poder tenir una visió general de la façana principal. A partir de la visió externa podrem comprendre amb facilitat l’estructuració interna i la lògica dels espais.

L’edifici està construït amb materials com ara el formigó, l’alumini blanc i el vidre. La combinació d’aquests materials juntament amb la planificació geomètrica dels espais i les estructures doten el conjunt d’una gran netedat en les formes i en l’arquitectura, característica predominant en les obres de Meier.

La construcció està marcada per una base longitudinal de 120 m de llargada × 35 m d’amplada. Hi ha una estructura circular que travessa les quatre plantes de l’edifici. Les tres plantes superiors estan destinades a exposició i el soterrani a acollir el magatzem d’obres i els tallers de restauració. Els serveis, les oficines, la botiga llibreria i la biblioteca se situen a la part oest, de manera que l’edifici se subdivideix en set plantes.

La botiga llibreria està situada a l’esquerra de l’entrada principal del Museu. Hi trobareu dos àmbits diferenciats. D’una banda, objectes de disseny, articles de regal i reproduccions d’obres d’artistes reconeguts. I de l’altra, llibres d’art sobre diversos camps i especialitats artístiques —disseny, arquitectura, pintura, escultura, instal·lacions—, juntament amb els catàlegs de les exposicions del MACBA i revistes d’art.

La biblioteca ofereix un gran nombre de bibliografia sobre art contemporani, llibres, revistes, dossiers. Per accedir-hi cal demanar cita prèvia per telèfon, atès que l’espai físic és limitat. Un dels avantatges que ofereix la biblioteca és que podeu especificar la bibliografia o el camp de consulta que us interessa. D’aquesta manera tindreu la informació preparada per al dia que teniu previst fer la visita.

L’entrada principal al MACBA és per la plaça dels Àngels des d’on s’accedeix al vestíbul i, a continuació, als taulells ondulats destinats a la recepció de visitants. Tot seguit continua l’atri amb una important entrada de llum natural que es filtra per la façana de vidre i il·lumina les sales i els passadissos, de manera que transforma la percepció del lloc, de l’espai i fins i tot del temps i fa que el conjunt sigui més monumental, ja que el dota d’una lluminositat sense estridències que potencia la tridimen-sionalitat de les formes arquitectòniques. La perspectiva que ofereix l’atri permet valorar diferents aspectes espacials i estructurals, com ara l’altura i les dimensions de l’interior de l’edifici, remarcades per les grans columnes blanques, i també el gran espai creat entre el sistema de rampes paral·lel a la façana i les àrees destinades a exposició.

En aquest primer nivell podeu visitar la Col·lecció del MACBA, que aplega els fons artístics com a resultat de les obres aportades pels components del Consorci: la Fundació Museu d’Art Contemporani, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. La Col·lecció us permetrà fer un recorregut històric dins del període comprès des del final dels anys quaranta fins a arribar a la dècada dels noranta. Hi trobareu obres pertanyents a diferents corrents artístics com ara el surrealisme, el funcionalisme, el constructivisme, el minimalisme, l’art conceptual, el pop art, el neoexpressionisme, i també l’art dels vuitanta i dels anys noranta, amb creacions a partir de les noves tecnologies i de la cultura dels mitjans de comunicació de massa.

Per accedir a les plantes superiors teniu tres vies: esca-les, ascensor i rampes. És evident que en la concepció de l’edifici s’ha tingut present el fet de no crear barreres arquitectòniques. La varietat en els tipus d’accés facilita el desplaçament per l’espai físic de persones amb diferents possibilitats de mobilitat. Si entra dintre de les vostres possibilitats us recomanem les rampes, que, tot i ser d’accés més lent, ofereixen al visitant un recorregut interessant per l’interior del Museu.

El segon i el tercer nivells estan dedicats a exposicions temporals. Sovint apleguen artistes diferents i això fa possible veure en una visita tres propostes: la col·lecció permanent i dues mostres més. Amb referència a les exposicions del moment, trobareu sempre informació relacionada al punt d’entrada, primera planta, on podreu veure el catàleg. A les plantes segona i tercera hi ha informació que inclou una visió més ampla dels artistes: catàlegs de l’obra i/o d’exposicions anteriors, escrits, lectures que formen part de la seva manera de veure l’art i la mateixa vida. És un tipus de material que facilita l’entrada en el món personal dels creadors i que ens submergeix en la seva realitat intel·lectual i social.

tercer itinerari

1el CCCB, una mica d’història

La Casa de la Caritat ha tingut diversos usos al llarg de la història. Durant el segle XIV va ser un centre de la comunitat de monges canongesses de Nostra Senyora de Montalegre. Posteriorment, en el segle XVI, l’edifici va esdevenir un seminari fins que l’any 1792 va passar a tenir funcions d’hospici. A partir de 1836 l’edifici es va començar a ampliar cap al convent dels Àngels i de Valldonzella, de manera que va esdevenir una unitat arquitectònica. Les últimes modificacions i ampliacions es van fer durant els segles XIX i XX. L’any 1956 els serveis que oferia la Casa Provincial de Caritat es van traslladar a les Llars Mundet. Posteriorment van passar molts anys d’abandonament sense que l’edifici tingués un ús concret.

L’any 1980 Josep Tarradellas i l’alcalde de Barcelona van signar un acord per destinar l’Antiga Casa de la Caritat a usos culturals. El mateix any es va fer un estudi sobre diversos edificis, com ara el convent dels Àngels, la Casa de la Caritat i la Casa de la Misericòrdia, per considerar si podien acollir un centre cultural de projecció internacional. Posteriorment es va constituir el Consorci del Centre de Cultura de Barcelona-Casa de la Caritat l’any 1988, format per la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona. El mateix any Josep Subirós es va fer càrrec del disseny bàsic del conjunt CCCB i MACBA.

El 1989 el filòsof Josep Ramoneda va ser nomenat director del Centre i va iniciar el pla director La ciutat de les ciutats. El 1990 es van iniciar les activitats del Centre i l’any següent es van concedir els terrenys per construir el MACBA. També es va aprovar el projecte de Viaplana-Piñón, que plantejava la transformació de l’Antic Hospici de la Casa de la Caritat en el CCCB. El nou edifici es va acabar el març de 1993 i es va obrir al públic el febrer de 1994.

Actualment el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ofereix una proposta cultural basada en el fenomen urbà. Els paràmetres de treball segueixen tres objectius bàsics: la divulgació mitjançant exposicions, concerts, itineraris per la ciutat; la investigació sobre la ciutat contemporània, a partir de l’elaboració i el recull de material documental; i la formació a través d’una oferta de cursos, conferències i seminaris. El Centre també té una vocació internacional que parteix dels temes escollits per a les exposicions i de les col·laboracions amb altres centres.

2la rehabilitació d’un edifici històric

El CCCB és el resultat de renovar l’antiga Casa de la Caritat aportant solucions que han sabut compaginar el passat amb el present. Arquitectònicament és un bon exemple de convivència històrica. D’una banda, s’ha conservat l’estructura de l’edifici i, de l’altra, s’ha modernitzat amb l’objectiu d’adaptar-lo als nous temps i a les necessitats pròpies d’un centre amb aquestes característiques i aquests usos. Disposa de 15.000 m², amb 4.500 m² destinats exclusivament a exposicions.

Els arquitectes Albert Viaplana i Helio Piñón n’han dut a terme el projecte de renovació. Consisteix en la creació d’un edifici nou i en la rehabilitació del conjunt de la Casa de la Caritat. Del total de l’edifici només s’ha enderrocat la cara nord-oest del pati; la resta s’ha conservat íntegrament. L’enderrocament ha permès la construcció d’una nova edificació, que constitueix el nou vestíbul ubicat a la part inferior del Pati de les Dones i un edifici de nova planta situat a l’ala nord de l’edifici rehabilitat.

La distribució dels espais i els equipaments s’ha fet de manera que es complementin entre si. L’edifici nou aplega diversos serveis: vestíbuls, accessos als espais expositius (escales mecàniques i ascensors), un centre de convencions i l’auditori. L’antic edifici conté els espais dedicats a exposicions, els serveis administra-tius, les aules per a seminaris, conferències, màsters, investigació i audiovisuals.

Els criteris per a la rehabilitació han seguit diversos paràmetres, entre els quals hi ha la conservació del Pati de les Dones com a nucli al voltant del qual se situa el conjunt arquitectònic i la transformació dels espais destinats a usos diversos. S’ha respectat l’aspecte extern traient afegits i netejant la façana antiga, restituint alhora els elements ornamentals i constructius propis de l’edifici, emprant revestiments com ara pedres naturals i fustes.

3una visita a l’edifici

L’entrada principal a l’edifici és pel carrer de Montalegre per on s’accedeix directament al Pati de les Dones. El Pati és l’espai extern al voltant del qual se situen els edificis antic i modern del CCCB. Disposa d’una segona entrada situada a l’altre extrem, que comunica la part posterior del MACBA i el CCCB a través d’un espai públic compartit.

El Pati de les Dones és en si mateix un lloc per transitar i contemplar. Però també ho és per a usos concrets del mateix Centre de Cultura Contemporània. Al llarg de l’any acull activitats relacionades amb diferents camps artístics com ara la dansa, la música, intervencions d’artistes, activitats creatives i exposicions.

Un dels aspectes que evidencia la renovació del conjunt arquitectònic és el contrast entre tradició i modernitat, palès a les façanes de l’antic i el nou edifici. La part inferior de les ales de l’edifici vell estan decorades amb ceràmica pintada, ornamentada amb dibuixos i escrip-tura. La part superior està enriquida amb esgrafiats que envolten portes i finestres. Aquesta decoració va ser realitzada per l’arquitecte Josep Godoy, que va remodelar les façanes externes i internes de la Casa de la Caritat entre 1926 i 1929. L’esgrafiat és una tècnica que antigament s’emprava per a la decoració de les façanes i que trobareu sovint en molts edificis de la ciutat de Barcelona.

L’edifici modern està exempt de decoració. Té una altura de 30 m i contrasta estèticament amb l’antic edifici sense provocar estridències visuals. La pantalla de vidre funciona com un gran mirall que reflecteix la ciutat fins a la línia de mar. Alhora, esdevé una metàfora dels continguts del Centre de Cultura Contemporània.

El Centre de Cultura ofereix serveis de botiga i llibreria i de restaurant. Els trobareu a l’altra banda del Pati, a la planta baixa. A la llibreria podreu aconseguir tota mena de bibliografia sobre art, catàlegs d’exposicions, mono-grafies i llibres especialitzats, i també objectes de disseny relacionats amb la creació d’alguns artistes. D’altra banda, el restaurant us ofereix servei de menjars i de cafeteria. A l’estiu podeu gaudir de la terrassa que dóna a l’espai posterior del MACBA.

Una vegada heu entrat al pati intern heu de baixar una rampa situada a l’esquerra que us introdueix al soter-rani i dóna accés de manera directa al vestíbul. Es tracta d’un gran espai que acull el visitant i que el condueix cap a les exposicions a través del pas per l’edifici de nova construcció. El vestíbul té dos nivells, el nivell d’entrada sol acollir exposicions o mostres concretes. El nivell inferior acull l’auditori, equipat amb alta tecnologia i amb capacitat per a més de dues-centes persones, i la sala de grups, destinada a reunions.

Trobareu els armariets per deixar les vostres coses en aquest punt i també a la segona planta, abans d’entrar a les exposicions. Recordeu que no està permès l’accés amb bosses ni motxilles i que les podreu passar a buscar un cop acabeu la visita.

Hi ha dues maneres de moure’s per l’interior de l’edifici. La primera és emprant els ascensors. La segona opció, i la més interessant, és utilitzant les escales mecàniques. Les escales estan ubicades a l’edifici nou i a mesura que aneu pujant de nivell podreu observar la impressio-nant altura de les plantes. La façana de vidre us permetrà veure alhora l’interior i l’exterior del CCCB. Des de les escales aquesta visió és privilegiada, ja que es pot gaudir d’una gran proximitat visual a la decoració de les façanes del Pati de les Dones.

La primera planta té un ús privat i aplega les oficines del Consorci, la sala d’actes, l’àrea de màsters, el Centre d’Estudis Urbans, i els espais destinats a la investigació i a la producció editorial. Un dels plantejaments del CCCB és el d’editar, publicar i difondre els catàlegs de les exposicions que es porten a terme i els materials referents als diversos seminaris que s’organitzen. Podreu trobar tot aquest material a la botiga llibreria del Centre i a altres llibreries especialitzades en temes d’art.

La segona i tercera plantes estan destinades exclu-sivament a exposicions temporals. Les exposicions del CCCB se solen caracteritzar per l’amplitud de continguts i del continent. Un tema o àmbit es desenvolupa en profunditat i amb gran capacitat de recursos. L’edifici, que és el gran contenidor de totes aquestes iniciatives, permet organitzar àmplies mostres que requereixen un ús important de l’espai.

La quarta i cinquena plantes pertanyen a l’edifici nou i acullen, respectivament, la recepció de la Sala Mirador i la Sala Mirador, que permet veure el nucli antic de Barcelona fins al nivell del mar. Són dues estances que no estan obertes al públic i que tenen un ús polivalent.

AUTORA: Laura Velasco Almirón
Llicenciada en Belles Arts per la UB

REVISIÓ 2013: Mireia Caballero

informació addicional

MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona
Plaça dels Àngels, 1
08001 Barcelona
Telèfon: 934 120 810 / fax: 934 124 602
www.macba.es

Horari:
Feiners, d’11 a 19.30 h.
Dissabtes, de 10 a 20 h.
Diumenges i festius, de 10 a 15 h.
Dimarts tancat.

Visites guiades:
Dimecres i dissabtes no festius, a les 18 h.
Diumenges, a les 12 h.
Del 25 de juny al 24 de setembre no hi ha visites guiades.

Visites concertades per a grups: cal concertar hora al telèfon 934 121 413. Laborables, de 10 a 14 h (excepte dimarts). Del 25 de juny al 24 de setembre no hi ha visites concertades per a grups.

Biblioteca: cal concertar hora al telèfon 934 120 810.

Videoteca: cal concertar hora a la biblioteca.

Botiga llibreria: consulteu horaris del Museu.

CCCB, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Carrer de Montalegre, 5
08001 Barcelona
Telèfon: 933 064 100 / fax: 933 064 101
www.cccb.org

Horari:
Dimarts, dijous i divendres, d’11 a 14 h i de 16 a 20 h.
Dimecres i dissabte, d’11 a 20 h.
Diumenges i festius, d’11 a 19 h.
Dilluns no festius tancat.

Centre de Documentació: heu de concertar hora al telèfon 933 064 100.

Botiga llibreria: consulteu els horaris del CCCB.

bibliografia

MACBA
Dossier de premsa del MACBA.
El museu pren forma. Memòria d’activitats 1995-1996.
Memòria 1999 (dossier).
on. Diseño, núm. 165. Publicació mensual sobre el disseny de l’entorn: arquitectura, interiorisme, art, disseny industrial i gràfic.
Projecte museogràfic del MACBA.

CCCB
El mirall de la ciutat. Memòria 1994. L’any inaugural.
La ciutat de les ciutats (dossier).
Memòria 1995.
Memòria d’activitats del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. 2001.
Viaplana, Albert; PIÑÓN, Helio. Planos y dibujos. Proyecto arquitectónico del edificio. “Pati de les Dones” (dossier).
Projecte de Centre Cultural a la Casa de la Caritat. La ciutat de les ciutats. Memòries (2a fase).

annex