presentació

Barcelona es coneix arreu com una ciutat cosmopolita, oberta i amb caràcter propi. Més enllà dels indrets turístics, el vianant inquiet pot perdre’s pels carrers i descobrir l’essència de Barcelona en un dels indrets on batega el dia a dia dels seus habitants: als bars.

En aquesta fitxa d’acolliment cultural us presentem setze locals d’interès especial a partir de quatre itineraris: el cultural, que inclou els bars que promocionen artistes, músics o bé fan activitats culturals regularment; el modernista, que fa honor a l’esplendor barcelonina del principi de segle; el de bars acollidors i tranquils, i el de bars per als més gormands.

La nostra selecció —subjectiva, com totes— s’endinsa a Ciutat Vella per obrir-vos les portes d’alguns dels bars més carismàtics de la zona; ambients idonis per assaborir el barri (i la vida) a totes hores. En total són setze propostes per anar a llegir un llibre, prendre copes amb els amics, escoltar bona música, conèixer gent d’altres cultures, gaudir d’un cafè amb calma o trobar la persona de la vostra vida.

itineraris

bars culturals

1El Pastís (Santa Mònica, 4)

com arribar-hi: metro Drassanes (L3)

El Pastís és un dels bars més emblemàtics de Barcelona. Petit com un puny, s’hi manté la decoració original, dels anys quaranta, que recrea l’ambient del port vell de Marsella en aquella època. Per això la beguda típica del bar, i que li dóna nom, és el pastís, original d’aquesta ciutat francesa. Els quadres folren, literalment, les parets del local, i la música que predomina és francesa amb alguns tocs de jazz, flamenc i tango.

Des dels anys noranta, i malgrat les dimensions microscòpiques del local, s’hi fa música en directe, de tots els estils.

Si voleu informar-vos dels concerts que hi ha programats, passeu directament pel bar o truqueu al 933 187 980, però tingueu en compte que no obren fins a quarts de vuit.

2La Serilla (Ferlandina, 39)

com arribar-hi: metro Universitat (L1 i L2)

A partir de la iniciativa d’un grup de pintors i de músics de jazz, el 2001 va néixer l’associació La Serilla, amb la finalitat de promocionar artistes i músics. Permanentment s’hi fan exposicions i concerts, oberts a tothom. Els espectacles se solen pagar, però a un preu simbòlic. Des del carrer, el local sembla simplement una sala d’exposicions, però si entreu a la sala interior ja trobareu la barra, les taules antigues de fusta, la llum amansida, la música jazz o soul i l’ambient acollidor. Si aneu més endins, veureu la sala on es fan els concerts, amb un petit escenari i taules baixes, il·luminada només per la llum de les espelmes. Tot plegat, un lloc ben especial que no us podeu perdre.

3Harlem Jazz Club (Comtessa de Sobradiel, 8)

com arribar-hi: metro Jaume I (L4)

Ja fa deu anys que la Sonia i en Daniel, ella croata i ell argentí, van aterrar a Barcelona amb la idea de muntar un restaurant. Van trobar aquest local a Ciutat Vella i van decidir canviar els plans: obririen un bar de copes amb entrada lliure on fos possible gaudir del jazz en directe.

Avui és un mite, un lloc de referència per a aquelles persones que aprecien la música en viu, encara que ara ja no només s’hi escolta jazz. La programació del Harlem també dedica sessions al rock, al tango, al flamenc fusion, al blues, a la música celta i brasilera. Entre setmana acostumen a programar concerts tranquils, que són gratuïts. Divendres i dissabtes vénen grups de renom, més animats, i que, de tant en tant, fan que el públic balli. El cap de setmana i les vigílies de festiu, cal pagar entrada, però els preus són molt enraonats.

Podeu trucar-hi per informar-vos del programa, a partir de les 10 h (que és quan obre el club), al 933 100 755.

4Jazz Si Club (Requessens, 2)

com arribar-hi: metro Sant Antoni (L2)

El Jazz Si Club promociona nous valors musicals. És el bar del Taller de Músics, un espai ampli que cada tarda ofereix concerts de qualitat de diversos estils i en directe, en un ambient distès i alegre on el públic jove gaudeix de la música amb entusiasme. L’oferta musical resulta molt temptadora i variada, i abraça tots els estils possibles. Cada dia de la setmana acostuma a tenir un estil musical assignat, que va des del rock fins al pop, el jazz, el flamenc o les sessions de música cubana.

5Big Bang (Botella, 7)

com arribar-hi: metro Sant Antoni (L2)

Si us agrada el rockabilly heu encertat. Un futbolí i un billar conviden a entrar els pocs visitants que s’acosten al carrer d’en Botella. El cambrer, vestit convenientment de motorista, explica que el bar pretén promocionar artistes joves.

Aquest local disposa d’una sala interior preparada per tocar música en directe, ja que els concerts de grups que comencen la seva trajectòria musical són un dels seus punts forts. Cada dijous hi ha una jam session de rock, blues o funk per a tothom que s’hi vulgui apuntar.

Els divendres i els dissabtes es programen concerts de tot tipus. Així doncs, ja ho sabeu, si us animeu a tocar en directe, al Big Bang sereu ben rebuts; si opteu per anar-hi d’oients, us informem que en la majoria de concerts l’entrada és gratuïta. Podeu trobar-ne la programació a www.bigbangbcn.com.

6Horiginal (Ferlandina, 27)

com arribar-hi: metro Universitat (L1 i L2)

Els dimecres, i alguns dijous, poesia; dijous i divendres, sopars concert. Són dos quarts d’onze (22.30 h) i se sent un cantautor portuguès a la sala interior del bar. La noia ens explica que, gairebé diàriament, a partir de les deu (22 h), aquest recinte organitza tot tipus d’activitats culturals: combinen poesia i música, però també hi ha espai per al teatre i les exposicions d’art.

La decoració del bar és força especial: llums de disseny sobre taules que antigament havien estat màquines de cosir; quadres dispersos pel local que contrasten amb la música alegre que escoltem.

De l’oferta gastronòmica del local, en destaquen els plats vegetarians i els arrossos. I a la nit, hi ha l’opció menú.

Al web www.horiginal.net trobareu totes les dades del local i l’enllaç al seu bloc poètic, o.r.i.n.a.l.

bars modernistes

7Granja de Gavà (Joaquim Costa, 37)

com arribar-hi: metro Universitat (L1 i L2)

El recinte és una antiga lleteria que va ser propietat dels pares d’Anna M. i Terenci Moix, dos cèlebres escriptors barcelonins que hi van viure la seva infantesa. L’espai està catalogat com a patrimoni artístic i arquitectònic de Barcelona i ha recuperat el mosaic i la paret de pedra original; avui en dia és una granja atípica, repleta d’espelmes, flors, plantes i presidida per una gran escultura d’una dona grassa, immensa, que reposa sobre la barra del bar. De tant en tant s’hi fan recitals de poesia, actuacions musicals en viu o exposicions de quadres. Si sou gormands, tasteu-ne les creps.

8Almirall (Joaquim Costa, 33)

com arribar-hi: metro Universitat (L1 i L2)

Uns metres més enllà de la Granja de Gavà hi ha l’Almirall, un bar que també constitueix tot un patrimoni per conservar. El terra i el sostre, les taules i les cadires, la barra i les prestatgeries plenes d’ampolles antigues, recorden l’època en què es va fundar el bar: l’any 1830.

L’ambient del bar és acollidor i sovint bulliciós: unes taules de marbre petites i poc separades fan que les converses sovint es confonguin malgrat l’envà que divideix lleugerament l’estança en dos espais diferents. Resulta un local absolutament interessant i imprescindible per a aquelles persones que hi vulguin descobrir una Barcelona autèntica i hereva del seu passat.

Aquests tres últims locals que hem comentat estan molt a prop entre si i en una zona de gran efervescència cultural, amb museus com ara el MACBA i el CCCB, que també contribueixen a dinamitzar la zona.

9Muy Buenas (Carme, 63)

com arribar-hi: metro Sant Antoni (L2) o Liceu (L3)

Un altre bar d’aire modernista obert l’any 1928, i que manté bona part de la seva estètica, és el Muy Buenas. És un local on les formes modernistes són presents arreu: fustes tallades que recorden les formes de flors i plantes, parets i sostres que insinuen moviment, línies asimètriques, motius naturals o bé la mateixa porta d’entrada, amb una vidriera al més pur estil de l’època. De fet, la seva importància artística impossibilita els propietaris de fer-hi reformes. Com ens comenta la cambrera, «hi ha coses que no les pot tocar ni l’amo». Això sí, la decoració es fa pagar: al vespre, una cervesa costa 2,35 € i un cubata, 6,50 €.

10Marsella (Sant Pau, 65)

com arribar-hi: metro Paral·lel (L2 i L3) o Liceu (L3)

Obert des de 1820, aquest és el bar a on venien els pintors i escriptors més bohemis de l’època a beure absenta i a inspirar-se. L’absenta del Marsella és la més coneguda arreu de la ciutat i la manera de beure-la esdevé una cerimònia: per rebaixar l’absenta, sobre el got s’hi posa una forquilla amb un xic de sucre, i s’hi va tirant aigua a poc a poc fins que aquest desaparegui.

El Marsella perdura estèticament com el bar modernista per excel·lència, ja que manté una decoració fidel a la del seu naixement; els canelobres, les figures religioses, les rajoles del terra o l’antiga barra del bar, són els mateixos de temps enrere. Continua sent un bon racó per llegir i inspirar-se sempre que no s’hi vagi les nits del cap de setmana, que acostumen a ser sorolloses.

11La Confiteria (Sant Pau, 128)

com arribar-hi: metro Paral·lel (L2 i L3)

Uns quadres guarneixen l’aparador d’aquesta antiga confiteria catalana. Són un reclam per anunciar que el negoci ha canviat de mans i que ara és un bar. El local va començar a funcionar l’any 1910 i el 1999 es va obrir un nou espai on es van posar taules i cadires i on, en lloc de vendre dolços, es venien begudes —per cert, força assequibles a la butxaca de la clientela (per exemple, una cervesa costa 2 €).

L’entrada de l’antiga botiga no pot passar desa-percebuda als ulls d’un caminant curiós, ja que resta bastant fidel al que va ser en el segle passat. Unes vidrieres modernistes la separen del carrer i la decoració de la primera estança ens recorda altres temps: màquines de cosir de l’època, ampolles de vidre antigues, etc., mentre que l’estança interior és més moderna.

Acostuma a acollir un públic de mitjana edat que, de vegades, ve dels teatres Victòria i Nou Tantarantana. S’hi fan exposicions i, com que és tranquil, és habitual trobar-hi gent fent intercanvi lingüístic o reunions i actes informals. Està obert cada dia fins a les 3 h de la matinada.

bars tranquils

12El cafè de les Delícies (Rambla del Raval, 47)

com arribar-hi: metro Paral·lel (L2 i L3) o Liceu (L3)

Els llums de damunt les taules separen els ambients d’aquest cafè. Està obert des del desembre de 2001.

Dins la seva estètica teatral, el cafè té prestatgeries plenes de llibres a disposició de tothom, i això fa que es respiri un cert aire intel·lectual. La clientela és variada però els més assidus són els joves estrangers, que s’hi reuneixen sobretot a les tardes per consultar llibres i diaris i fer alguns intercanvis de conversa espontanis.

El cafè està obert de les sis de la tarda a la una de la nit (de 18 a 1 h) i els caps de setmana fins a les tres (3 h). Dimecres tanquen. Plàcida, la propietària, el defineix com un bar tranquil per anar a prendre les primeres copes.

13La Penúltima (Riera Alta, 40)

com arribar-hi: metro Sant Antoni (L2)

La decoració del local, entre kitsch, pop i decadent, no ens pot deixar indiferents (i els aparadors del carrer atraurien els menys curiosos!). Hi trobareu des de cortines de plàstic, ninots i estufes de joguina fins a barrils de cervesa, però tot amanit amb molt de gust. Els mobles són peces de l’època dels nostres avis i ens comenten que van ser recollits del carrer. La música és molt variada i posen el volum adequat per poder parlar sense cridar. Tot plegat, fa que s’hi creï un ambient molt familiar (poc freqüent en els bars de disseny) i que sovint s’acabi compartint taula amb desconeguts, sobretot el cap de setmana, que s’omple de gom a gom. La clientela sol ser jove, moderna i gay-friendly. De tant en tant, s’hi munten petites exposicions.

granges per llepar-se els dits

14La Cereria (Baixada de Sant Miquel, 3-5)

com arribar-hi: metro Jaume I (L4)

Una granja amb filosofia hippy, autèntica, que s’ha consolidat com un dels racons màgics de Ciutat Vella. Els incondicionals de la casa són els estrangers i la gent jove del barri. Situada en un carrer de vianants, el local és un lloc molt tranquil, amb música i premsa alternativa, solidària i d’esquerres, a disposició dels clients. Tots els productes es compren en la xarxa de comerç just solidari.

La carta és molt extensa i atípica, i principalment vegetariana. El seu fort són les begudes especials: mate, batuts de plàtan amb llet o canyella, xocolata, cinquanta tipus de te, infusions de gingebre, regalèssia o pètals de rosa, etc. L’esmorzar i el dinar també contenen ingredients i receptes forans.

Des de fa uns anys, la cooperativa que porta el local n’ha obert un altre de similar en una antiga fàbrica de xocolata del carrer Flassaders, que han anomenat La Báscula.

15Can Viader (carrer Xuclà, 6)

com arribar-hi: metro Catalunya (L1 i L3) o Liceu (L3)

Aquesta granja centenària desafia el pas del temps: taules de marbre amb peus de ferro, terra de ceràmica, cambrers amb camisa blanca, armilla negra i llacet, i uns productes de tota la vida amb el gust intens que tenien abans. Si sou llaminers, heu arribat al paradís: xocolata desfeta, suís, crema catalana i productes làctics de tot tipus (quallada, iogurt, mel i mató). I també una invenció curiosa, la nata dibuixada: un plat de la millor nata de Barcelona i una gerreta de xocolata desfeta al costat per anar dibuixant sobre la nata el que se us acudeixi!

El local sempre està ple de gom a gom de gent de totes les edats, tot i que hi abunden els clients més antics, que ja hi devien anar quan tenien deu anys i que ara en tenen més de setanta. Si feu un volt pel local podreu veure un munt de fotografies antigues que il·lustren la història de la granja i descobrireu que va ser justament aquí on es va inventar el primer Cacaolat de la història. Fou Joan Viader Roger, fill del propietari de la granja, qui va tenir la brillant idea de reciclar la llet desnatada, producte de rebuig de la indústria formatgera que ningú no volia, per crear la beguda de cacau amb més èxit de Catalunya, que va patentar el 1931.

Si voleu continuar degustant xocolates desfetes, l’altre pol xocolater important de Barcelona és el carrer Petritxol, on hi ha diverses granges. Noves o antigues, totes són bones. Escolliu la que més us agradi.

AUTORA: Jessica Martínez
Llicenciada en Sociologia

REVISIÓ 2008: Heura Marçal

enllaços

Música a Barcelona

Jazz a Barcelona

Poesia a Barcelona

annex

Plànol 1

Plànol 2

Plànol 3

Plànol 4

Plànol 5