SLUB. Borsa. Itineraris culturals d’acollida

Al voltant de la plaça de Margarida Xirgu s’ha anat creant un complex teatral de gran importància a Barcelona. Es parla en el futur del projecte de la Ciutat del Teatre, del qual, a més del Teatre Nacional de Catalunya, en formaran part el Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre i el Teatre Lliure.

L’edifici formava part originalment del Palau de l’Agricultura a l’Exposició Universal de 1929, i després va ser convertit en mercat de flors. El lloc va començar a funcionar com a teatre a partir de 1985 quan Peter Brook va presentar La tragèdia de Carmen.

L’espai va néixer amb una voluntat de servei a les noves tendències de les arts escèniques, creadors que defugien els teatres convencionals, trencant així amb el concepte únic de disposició frontal de l’escena.

Durant les primeres temporades el Mercat de les Flors va presentar moltes formacions i figures de l’escena estrangera com Pina Bausch, Lindsay Kemp, el Berliner Ensemble, Vittorio Gassman o el Theatre du Soleil. També hi van passar artistes i companyies de casa nostra com La Fura dels Baus, els Comediants o SalvadorTávora.

Al final de la fitxa trobareu un plànol amb l’itinerari indicat per anar de la plaça d’Espanya fins al Mercat de les Flors.

Quan entreu a la plaça de Margarida Xirgu, a mà esquerra trobareu l’edifici del Mercat de les Flors. La construcció és de l’any 1929 i va ser obra dels arquitectes Josep M. Ribas i Casas (1899-1959) i Miquel M. Mayol i Ferrer (1899-1929) que van dissenyar-lo a partir de l’estètica noucentista, amb ressons de l’arquitectura florentina renaixentista i amb detalls decoratius de terra cuita. L’última reforma és de l’any 1985. Al vestíbul observeu la cúpula creada pel pintor Miquel Barceló (Felanitx, 1957) amb temes mediterranis. Segons consta al Dossier Guggenheim, Barceló és un pintor de gran fama que, a començament de la dècada de 1980, es va convertir en l’avantguarda dels joves salvatges, un corrent molt afí a la transavantguarda italiana de Francesco Clemente. A partir del seu reconeixement públic va participar en l’exposició Documenta de Kassel, va muntar el seu estudi a París, va fer diversos viatges per Àfrica, i actualment les seves obres es cotitzen a preus exorbitants. Va pintar la cúpula del Mercat de les Flors quan començava a despuntar la seva fama.

A la primera planta del vestíbul hi ha la sala Sebastià Gasch, amb una capacitat per a 70 persones, pensada per dur-hi a terme petits espectacles, rodes de premsa, assajos, etc.

Des del vestíbul s’accedeix a la sala Maria Aurèlia Capmany. És un espai de 30 x 50 metres que funciona com a sala no convencional coberta, on la relació entre el públic i l’escena es disposa de manera variable. El públic se situa sobre grades retràctils, sobre estructures desmuntables o sobre el terra en butaques soltes. L’escenari des de la boca al fons té 47 metres i una alçada d’aproximadament deu metres. Té una capacitat de 864 espectadors i sis accessos a la platea.

El teatre també compta amb un bar que funciona abans i després dels espectacles, una botiga de venda d’articles del teatre i un arxiu. L’Arxiu Obert recull la documentació generada pel teatre des del seu inici. S’hi conserven documents de diversos tipus: enregistraments videogràfics dels espectacles, fotografies, programes de mà, cartells, dossiers de premsa, així com una petita biblioteca teatral. El complex del Mercat de les Flors, a més de les activitats estrictament teatrals, ha dut a terme durant aquests anys exposicions, tallers, visites escolars, col·loquis, presentació de llibres i revistes, etc.

Espectacles

Per mostrar l’ampli ventall de propostes teatrals que acull el Mercat de les Flors, n’hi haurà prou amb alguns exemples. Els últims espectacles representats han estat: Metàpolis, un muntatge per reflexionar sobre l’entorn domèstic en l’era digital. VIDEA 2002, que es presenta com un festival d’audiovisuals i noves tecnologies. La Carnicería Teatro mostra en tres sessions un teatre corrosiu i intel·ligent, es tracta d’una de les companyies actuals més innovadores. El conegut grup català Comediants, amb la complicitat de la Companyia Acrobàtica de la Xina, ha muntat BI (Dos mons, dues mirades), un espectacle que fusiona música, dansa i circ. També el Teatre de l’Abadia ha presentat Messies de Steven Berkoff, una interpretació radical de la vida i la mort de Crist. A més a més, cada any, durant el mes de juny es duu a terme al Mercat de les Flors la Marató de l’Espectacle, dos dies d’espectacle continuat, on les noves companyies presenten les més diverses modalitats de les arts escèniques.

L’Institut del Teatre està situat en una construcció molt recent, darrere de l’edifici del Mercat de les Flors. La construcció de l’Institut va obligar a enderrocar la sala Ovidi Montllor que pertanyia al Mercat. Aquesta petita sala va desaparèixer el juliol de 1997 i aviat tornarà a funcionar dins de l’Institut del Teatre. En aquest espai es representaran essencialment espectacles de dansa contemporània i també espectacles de petit format.

Recomanem assistir a alguns dels espectacles programats a les sales Maria Aurèlia Capmany o Sebastià Gasch. Si voleu consultar la documentació dels espectacles que s’han representat al Mercat cal concertar la visita telefònicament (934 261 875). L’accés a l’arxiu és públic i gratuït.

El Teatre Lliure va començar a funcionar l’any 1976 al barri de Gràcia. El grup teatral dirigit per Fabià Puigserver va ocupar la cooperativa obrera «La Lleialtat», que funcionava al carrer de Montseny número 47 des de l’any 1894. Un grup d’obrers van llogar l’edifici a la nova companyia que pretenia dur a terme un projecte de teatre estable, rigorós i de qualitat. Ara fa deu anys va morir Fabià Puigserver. El seu somni va ser crear un espai teatral important, que figurés entre els primers d’Europa i, guiat per aquesta
fita, va fer els plànols del complex teatral que ara s’aixeca a la muntanya de Montjuïc.

Les obres del nou Teatre Lliure es van iniciar el març de 1996. El projecte parteix de la rehabilitació d’una part del complex arquitectònic del Palau de l’Agricultura de l’Exposició Universal de 1929, obra dels arquitectes Josep M. Ribas i Casas i Miquel M. Mayol i Ferrer. Aquest complex inclou tant el Mercat de les Flors com el Teatre Lliure i, tal com s’ha dit abans, els arquitectes van dissenyar-lo a partir de l’estètica noucentista. Era lògic que la nova sala gran del complex teatral, inaugurat a finals de l’any 2001, dugués el nom del seu creador: Fabià Puigserver.

El Teatre Lliure es caracteritza per presentar produccions pròpies. El mateix teatre elabora les escenografies i el vestuari de les peces. Al teatre s’acullen propostes de teatre clàssic i de repertori, així com de dramatúrgia contemporània i espectacles de dansa. També compta amb l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure dedicada preferentment a la música contemporània. Entre les propostes que duran a terme podem esmentar: lectures dramatitzades de textos, processos de treball no textuals o de dansa, recitals, concerts, conferències, debats, presentacions i també tallers breus amb grans creadors teatrals.

Per accedir a l’Espai Lliure heu d’entrar a la plaça de Margarida Xirgu i tirar a mà dreta.

L’accés al Teatre Fabià Puigserver és per la banda de fora de la plaça. L’adreça és passeig de Santa Madrona, 3. L’entrada es troba davant del Museu Arqueològic i del Teatre Grec.

Recomanem realitzar la visita guiada. Al final de la fitxa s’indica el telèfon per poder apuntar-s’hi i gaudir del recorregut.

Al vestíbul d’entrada observeu les pintures murals obra de Darius Vilàs (1880-1950), que ara han quedat restaurades. Són d’estètica noucentista i amb temes agrícoles, emmarcades en sanefes d’evocació art déco.

Els soterranis 1 i 2, anomenats fossa i contrafossa, serveixen per desar les plataformes amb els seients i, sota de l’escenari, s’hi desen les escenografies no utilitzades. Aquests dos nivells no s’inclouen en la visita.

A la planta baixa, anomenat nivell 0, veureu la sala per realitzar rodes de premsa, les oficines de vendes de localitats, la botiga on es poden comprar programes, llibres i objectes relacionats amb el teatre i, a més, els tallers on es construeixen les escenografies.

En aquest nivell també hi ha l’Espai Lliure. Com s’ha dit abans, s’hi accedeix per la plaça de Margarida Xirgu. Inicialment aquest Espai havia estat pensat com a sala d’assaig. Després s’ha decidit utilitzar-lo com a sala per a espectacles de petit format o com a cafè concert. Segons el director teatral Joan Ollé, «l’Espai Lliure ha de ser una sala d’art i assaig… i tothom hi tindrà cabuda: joves i vells, emergents, maleïts i consagrats…». I afegeix citant Brecht: «És molt trist un artista sense públic, però ho és més un públic sense artista. Les minories també tenen dret a existir.»

L’Espai Lliure és una sala amb planta de creu grega; us cridarà l’atenció la calidesa de la sala, envoltada per plafons de fusta, així com la proximitat que es crea entre l’actor i l’espectador. L’Espai Lliure té una cabuda de 172 localitats i les plataformes amb els seients poden disposar-se d’acord amb les necessitats de l’espectacle.

A la primera planta hi ha la bugaderia del teatre, però aquesta zona —per motius obvis— no es visita durant el recorregut.

A la segona planta o nivell 2 trobareu la sala Fabià Puigserver. Com que el Lliure es caracteritza per distribuir l’espai escènic d’acord amb les necessitats del muntatge, la platea es pot transformar a partir de 63 plataformes que es poden organitzar en diversos nivells i variades disposicions. Aquestes plataformes es poden desplaçar en un equivalent de dues plantes. Això condiciona, segons l’obra, l’accés a la sala. Podreu comprovar que la sala compta amb 72 portes d’accés i té una cabuda de 750 espectadors. De tota manera, us cridarà l’atenció que, tot i ser una sala tan àmplia, la fusta i els colors càlids que la decoren fan l’efecte d’un espai acollidor i arrecerat.

Fixeu-vos-hi bé...

Una característica singular és que tota la sala Fabià Puigserver està tancada en una capsa que ha permès ficar-la dins de l’antic edifici del Mercat de les Flors. D’aquesta manera queda aïllada acústicament de l’exterior i protegida per les parets de l’edifici nou, ja que una construcció tan monumental no hauria pogut ser sostinguda per les parets antigues.

L’escenari d’aquesta sala té 15 metres de profunditat i 28 d’amplada, amb una boca de 16 metres d’amplada per 9 d’alçada. Davant de l’entrada de l’escenari podreu veure un tallafoc que pesa 40 tones. La versatilitat de la sala permet oferir dues produccions diferents de manera paral·lela. Aquesta sala està pensada per a grans produccions de teatre clàssic, companyies convidades, espectacles de dansa, música i teatre musical de gran format.

La tercera planta o nivell 3 conté la direcció, producció i administració del teatre. Tractant-se d’oficines de gestió teatral, aquestes dependències no s’inclouen en la visita guiada.

A la quarta planta o nivell 4 podeu veure la sastreria, on el personal del teatre confecciona les robes i vestits que s’utilitzaran a cada muntatge. És un bon moment per contemplar els exuberants vestits que porten els actors a les obres, així com innombrables penjadors amb una
bona col·lecció de roba d’època, pertanyent als espectacles ja realitzats.

Al nivell 5 trobareu l’arxiu i la biblioteca, la sala de lectures i de treballs teòrics. Des d’aquest nivell podreu tenir una bona visió de l’escenari des de dalt, amb el teler amb tots els aparells d’il·luminació.

A més, als nivells 4 i 5 hi són distribuïts els camerinos. En total n’hi ha 30. Observeu el disseny confortable d’aquests camerinos que compten amb lavabos ben equipats. Els actors, un cop vestits, baixen amb l’ascensor fins al nivell 0 per accedir a la sala.

En aquests dos nivells també podreu veure les sales d’assaig amb panells de fusta que les aïllen completament; una d’aquestes sales està proveïda de barres i miralls per a assajos de dansa.

Activitats

Recomanem assistir a alguna de les representacions que es fan a qualsevol de les dues sales del Teatre Lliure. La visita guiada, que hem detallat en el recorregut, permet visitar el vestíbul, el Teatre Fabià Puigserver, l’Espai Lliure, la zona d’artistes i el taller. Aquestes visites es fan els dijous de 10 a 14 hores i es concerten prèviament amb una trucada telefònica al 932 289 746.

Itinerari: des de la plaça d’Espanya heu d’agafar l’avinguda de la Reina Maria Cristina, després gireu a l’esquerra i tireu per l’avinguda Rius i Taulet; tot seguit tombeu a mà dreta, agafeu el carrer de la Guàrdia Urbana, voregeu el Palau dels Esports i seguiu el carrer dels Segons Jocs Mediterranis fins al punt on acaba el carrer Lleida i comença el passeig de Santa Madrona. Un cop arribeu aquí, heu de travessar el carrer i trobareu el Mercat de les Flors.