Es tracta d’una forma verbal derivada del substantiu aminoxilació. La forma verbal no està documentada, però es pot considerar ben formada i es pot sobreentendre a partir del mateix substantiu aminoxilació, que suggereix la idea d’acció o efecte.
L’expressió redox-responsiva és un calc sintàctic de l’anglès redox-responsive. Aquesta construcció amb l’adjectiu responsive combinat amb altres elements és molt habitual, i sol traduir-se per l’expressió sensible a, com mostren els exemples següents:
També a Cosnautas trobem la recomanació següent sobre la traducció de responsive:
responsive. En español no decimos *responsivo*, sino sensible, reactivo, con capacidad de respuesta (o reacción), capaz de responder (o reaccionar) o, fuera del ámbito médico, interesado. ◘ Patients with allergies become less responsive to therapy (los pacientes con alergias son menos sensibles al tratamiento). ● hyperresponsive (hiperreactivo o hipersensible), → hyporesponsive (hiporreactivo o hiposensible), normoresponsive (normorreactivo o normosensible), radioresponsive (radiosensible), → unresponsive (resistente, insensible al tratamiento, rebelde al tratamiento).
Per evitar el calc sintàctic de l’expressió naturalesa redox-responsiva es podria optar per una solució com ara naturalesa sensible al potencial redox, o bé la sensibilitat als canvis en el potencial redox o alguna altra expressió similar adaptada al context.
Origen del terme
El terme bolaamfifílic és una traducció del terme originari en anglès bolaamphiphilic o bolaamphiphile, encunyat per Fuhrhop i Fritsch el 1984, tal com s’explica en aquest fragment d’un article de la revista Frontiers in Chemistry:
Fuhrhop was instrumental in advancing the field of BAs especially in regard to their rich self-assembly behavior. In 1984, Fuhrhop and Fritsch reported a hydrophobically linked paraquat and used the term bolaamphiphile in the body of the paper (Fuhrhop and Fritsch, 1984). In 1986, the same authors, for the first time, used the term “bolaamphiphile” in a journal article title (Fuhrhop and Fritsch, 1986). [HUGHES, Jake R., et al. Biomedically relevant applications of bolaamphiphiles and bolaamphiphile-containing materials. Frontiers in Chemistry, 2021, 8: 604151.]
Aquest terme, al seu torn, deriva del terme bolaform amphiphile, introduït el 1951 per Fluoss i Edelson, com podem llegir al llibre Dendritic molecules. El formant bola fa referència a un objecte consistent en una corda amb uns pesos als extrems, que es llança contra un animal que es vol atrapar de manera que la corda quedi enredada a les potes.
Significat del terme
El terme bolaamfifílic o bolaamfífil fa referència a molècules amfifíliques que tenen grups hidròfils als dos extrems d’una cadena hidrocarbonada hidròfoba prou llarga (Viquipèdia en anglès).
Anàlisi formal
Des d’un punt de vista formal, el terme presenta diferents formants. D’una banda el formant bola- i de l’altra el compost amfifílic, que està format pels elements següents:
Hi ha un terme amfòfil, usat en biologia, que té significats diferents, però amb el mateix valor semàntic dels formants:
BIOLOGIA Dit dels grànuls del citoplasma cel·lular que fixen tant els colorants àcids com els bàsics. [Diccionari.cat]
Palinologia Que tant pot ser transportat pel vent com per un vector animal. [UBTERM]
El formant amfo-, però, no és a cap diccionari català. L’entrada amphi- del Webster conté una nota amb la informació següent sobre el prefix ampho-:
NOTE: Due to the near-homonymy of the preposition amphí “around, about, circling” and the quantifier ámphō “both” (see AMBI-), the combining element amphi– takes on to some degree meanings of both forms. Hence in Greek itself it may have the meaning “on both sides, of both kinds, being double.”
Així doncs, amfi- i amfo- han acabat tenint parcialment el mateix significat, fins al punt que en camps diferents podem trobar la mateixa formació amb un prefix o l’altre, com el cas d’amfífil (en química) i amfòfil (en biologia).
Hi ha la possibilitat, doncs, que alguns usos de bolaamfifílic o amfifílic siguin un calc inadequat de l’anglès. Cal tenir present que en francès fan sempre amphiphile, tal com es recull en diferents entrades del GDT. Ara bé, en català es documenta més la forma adjectiva amfifílic que no pas la forma amfífil: polímers amfifílics, compostos amfifílics, aminoàcids amfifílics, materials amfifílics, catalitzadors amfifílics, lligand amfifílic, comportament amfifílic, catió amfifílic, caràcter amfifílic, etc.
En resum, la forma bolaamfifílic està ben formada, però hi ha la possibilitat que, en molts contextos en què funciona com a adjectiu, sigui preferible usar la terminació en –fil (bolaamfífil), tal com faríem per al substantiu.
Botiga UB o, en alguns casos, Botiga de la Universitat de Barcelona, és el nom que rep l’espai físic o virtual on es comercialitza marxandatge oficial de la Universitat. Aquesta denominació, com a entitat formalment constituïda i com a part de l’organigrama de la institució, es pot traduir a la llengua del text on s’insereixi. Per tant:
Ara bé, la denominació no es tradueix si forma part de la submarca o del logotip. En aquest cas, es presenta únicament en català.
Aquesta expressió posa en relació dos conceptes: hybrid learning (o blended learning) i active learning. Els equivalents al català són aprenentatge híbrid i aprenentatge actiu. L’expressió sencera es troba documentada a la UB com a aula per a l’aprenentatge híbrid i actiu.
L’expressió carbon felt fa referència al feltre de fibra de carboni o, simplement, feltre de carboni.
L’anglès effect size és un terme d’estadística que fa referència a un índex numèric que permet mesura la força de la relació entre dues variables. En castellà es documenta la forma tamaño del efecto; en francès es documenten les formes taille de l’effet, ampleur de l’effet, grandeur de l’effet. En català, dins l’article estadística de la Viquipèdia i en molts altres textos també es fa referència a aquest concepte amb la forma paral·lela mida de l’efecte.
La Universitat de Barcelona ha organitzat, en el marc del circuit competitiu University Esports, el torneig UB Alma Mater del videojoc d’estratègia League of Legends. En aquest cas, com a competició esportiva (encara que sigui en modalitat virtual), s’escriu amb majúscula inicial de noms i adjectius, sense cometes i en lletra rodona: UB Alma Mater.
En un context d’ús genèric d’aquesta expressió, caldria consignar-la en minúscules i en lletra cursiva, com a llatinisme (alma mater) i valorar també la conveniència, segons el context, de fer servir expressions catalanes alternatives (és l’ànima del grup, l’ànima del projecte, etc.).
Pel que fa a l’apostrofació, malgrat que el referent no sigui explícit, igualment determina el gènere de la denominació i, per tant, estableix com s’ha de comportar l’article. Així, UB Alma Mater s’entén com a forma masculina (perquè regeix precisament el mot masculí torneig) i l’article el exigeix, doncs, l’apostrofació: l’UB Alma Mater. És el mateix cas que l’UB Barça, antic equip de bàsquet, en què el referent no és explícit.
Malgrat que la denominació oficial del torneig contingui la referència UB, la sigla es pot obviar en determinats contextos per evitar repeticions. Per exemple: La UB presenta l’Alma Mater és una alternativa possible a La UB presenta l’UB Alma Mater.
Aquest terme fa referència a un concepte de química orgànica consistent en una unitat estructural que no és una molècula però que està relacionada amb la reacció sintètica.
El terme en anglès és synthon i va ser encunyat per E. J. Corey en l’article «General methods for the constructions of complex molecules», on podem llegir:
These possible routes are derivable by the recognition of structural units within molecules which can he formed and/or assembled by known or conceivable synthetic operations. (In the discussion which follows, these units are designated as “synthons”. In this paper the term “synthetic operations” is used in the molecular sense to denote structural transformations rather than in the laboratory sense, which would imply manipulation.) […] It is convenient to have a term for such units; the term “synthon” is suggested. These are defined as structural units within a molecule which are related to possible synthetic operations (and, therefore, to the reverse operations of degradation).
D’aquests fragments es dedueix que el terme està format a partir de synthetic operation. Es tracta, doncs, d’un acrònim que s’explica només a partir de l’ordre sintàctic anglès d’aquest sintagma, traduïble per operació sintètica. Per tant, es podria considerar un manlleu que cal prendre com a unitat lèxica simple i no pas com un compost.
Com qualsevol altre manlleu, s’hi poden fer adaptacions gràfiques més o menys acusades: des de fer una simple adaptació ortogràfica al català, com ara sinton (mot agut) o sínton (mot pla, com en anglès), fins a donar-li una forma més catalanitzada amb la terminació en ‑o: sintó. Aquesta forma més catalanitzada és la que trobem documentada a l’Enciclopèdia.cat o al Diccionari.cat, i també la que apareix en el llibre d’E. J. Corey Síntesi orgànica de molècules complexes, traduït al català per Àngel Messeguer i editat per a Societat Catalana de Química (societat filial de l’IEC).
Es pot considerar, per tant, que hi ha un criteri d’autoritat a favor de l’adaptació sintó, que ha fet prou fortuna tenint en compte el nombre relativament elevat d’ocurrències en textos indexats a Google acadèmic. En canvi, les altres adaptacions possibles no es documenten per al català.
Fa referència al matemàtic Bernhard Riemann. El derivat adjectiu riemannià –ana està a bastament documentat en molts textos acadèmics i en moltes llengües, especialment en l’expressió geometria riemanniana.
L’adjectiu riemannià -ana està ben format, ja que manté la grafia original del nom alemany i únicament hi afegeix la terminació adjectiva.
En l’àmbit administratiu, la fórmula catalana que precedeix la signatura d’una persona i que indica que s’està al cas de la informació corresponent, és me n’he assabentat o n’he pres coneixement. Aquestes expressions equivalen a la fórmula castellana enterado -da o quedo enterado -da.
En la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC (GIEC) les categories lèxiques (o categories gramaticals) s’enumeren a la mateixa Introducció (dins l’apartat Parts, capítols i apartats), on es pot llegir:
[…] analitza les categories lèxiques amb les seves classes o subcategories (nom, adjectiu, determinant, quantificador, preposició, pronom, adverbi, verb, connector i interjecció) […]
A l’apartat 6.3.1 Les categories lèxiques se’n fa una descripció més detallada.
Per a una consulta més resumida de cadascuna d’aquestes categories lèxiques, també es pot consultar el contingut de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC).
Com a denominació d’un espai d’idees i recursos per elaborar pàgines o llocs web, la forma Laboratori web és transparent i significativa. D’acord amb el criteri general, aquests noms s’escriuen amb majúscula inicial absoluta (és a dir, només va amb majúscula la inicial de la primera paraula de la denominació).
En la denominació alternativa Lab.web, entenem que l’ús del punt vol fer un símil amb l’URL, però això presenta alguns inconvenients:
Des del punt de vista denominatiu, convé que els productes rebin una denominació única i que no hi hagi vacil·lacions de formes que puguin generar confusions. Per això, davant de l’ús de les dues formes, us proposem:
Les expressions amb funció apositiva poden presentar concordança o no amb el nom que acompanyen segons una complexa casuística que s’explica en l’apartat 14.6.3 Les aposicions nominals de la GIEC. Així, el nom monocolor s’assimila als casos de complements apositius caracteritzadors (no classificadors) que no tenen formes específiques per al masculí i el femení. Dins d’aquest grup la concordança de nombre depèn en general del tipus de nom, segons si els parlants el perceben com a nom o més com a adjectiu. Per tant, la regla té un vessant subjectiu que pot variar d’un parlant a un altre.
Pel que fa a l’ús, a Internet es poden veure moltes ocurrències tant de governs monocolor com de governs monocolors. I en el cas de filtrar per llibres o per articles acadèmics, hi ha més casos de concordança.
Així doncs, és un cas vacil·lant que la GIEC deixa en mans de la percepció del parlant.
L’expressió fer una mobilitat s’usa de manera informal per referir-se a la participació en programes de mobilitat que comporten una estada en una universitat estrangera en el marc dels estudis universitaris (Erasmus, Global UB, etc.). És, doncs, una forma molt abreujada en què mobilitat pren el sentit de ‘programa de mobilitat’.
És un cas similar a l’expressió fer un Erasmus, però la construcció fer una mobilitat presenta l’inconvenient que la paraula mobilitat —en el sentit propi de qualitat de mòbil o capacitat de moure’s o desplaçar-se— no admet una construcció del tipus fer una mobilitat, a diferència d’altres paraules com desplaçament o moviment, que sí que l’accepten (fer un desplaçament, fer un moviment). Aquesta és la raó per la qual l’expressió fer una mobilitat, encara que es pugui justificar per metonímia, és una construcció gramaticalment xocant.
Per aquesta raó, especialment en un text formal, és preferible evitar aquesta construcció i usar-ne d’altres, com ara participar en un programa de mobilitat, fer una estada de mobilitat.
L’expressió single cell que apareix en termes com single-cell sequencing o single-cell RNA sequencing es tradueix a vegades per cèl·lules individuals i a vegades per cèl·lules úniques. D’acord amb la informació recollida en diverses fonts i en la Viquipèdia per a l’article single-cell sequencing, es tracta d’una seqüenciació que es fa cèl·lula per cèl·lula. Per tant, no es tracta d’unes cèl·lules particulars o especials, que és el que suggereix la traducció de cèl·lules úniques.
La traducció preferible és, doncs, seqüenciació de cèl·lules individuals, seqüenciació d’RNA de cèl·lules individuals, etc.
També s’ha documentat algun cas de seqüenciació d’RNA unicel·lular, però, d’acord amb l’especialista consultada, no és recomanable usar l’adjectiu unicel·lular com a traducció de single cell, ja que normalment s’usa per referir-se a organismes que estan formats per una sola cèl·lula i, per tant, podria portar a confusió.
Les principals fonts de referència, tant per al català com per al castellà, recomanen evitar l’anglicisme gamificació i optar per la forma ludificació (TERMCAT, Fundéu RAE). No obstant això, més enllà de la influència que pugui exercir l’anglès a favor de l’ús de gamificació, cal tenir en compte que hi ha qui fa una distinció entre aquestes dues formes, també en anglès:
També cal tenir en compte la distinció que es fa en aquest document entre ludificació, aprenentatge basat en el joc i joc seriós:
Per fer referència a l’estratègia de màrqueting de cercadors destinada a millorar l’ordre en què apareix un lloc web o un altre recurs digital dins els resultats que el cercador ofereix, es pot usar la sigla SEO (corresponent a l’expressió anglesa search engine optimisation) o bé la forma desenvolupada optimització natural.
Pel que fa al castellà, no hi ha cap organisme que n’hagi fixat la denominació preferent, i per aquesta raó la fitxa del Cercaterm per a optimització natural recull diverses equivalències possibles per a la forma desenvolupada. La sigla, però, es manté invariablement en la forma original en anglès.
És una pràctica habitual adaptar les formes desenvolupades, però mantenir la sigla en la forma més internacionalitzada (que generalment correspon a la forma anglesa) per tal de facilitar-ne el reconeixement.
La denominació catalana normalitzada per referir-se a les persones que amb els seus consells o opinions afecten de manera directa o indirecta el comportament d’una comunitat digital és influenciador.
En castellà, la fundació FundéuRAE recomana les alternatives influyente, influente, influidor o influenciador. De totes aquestes propostes, la denominació preferible és influenciador, ja que: