Per felicitar algú per Nadal, diem Bon Nadal! o Bones festes!, en lloc de Feliç Nadal! o Felices festes!
En les felicitacions de festivitats, donem preferència a les fórmules tradicionals amb l’adjectiu bon i bona anteposat al nom de la festivitat en qüestió, de manera que també diem Bona Pasqua, Bon Sant Jordi o Bona Diada.
Per desitjar un bon any, d’altra banda, tenim l’opció de dir Bon any!, Bon any nou! o Bon Nadal i feliç any nou, que també és una forma fixada. Si felicitem l’entrada d’any referint-nos a l’any concret, sí que es fa servir tant l’adjectiu bon com feliç. Per tant: Bon 2025! o Feliç 2025!
Durant aquestes festes, hi ha moltes celebracions nocturnes que convé esmentar com cal.
La nit de Nadal és la nit del 24 de desembre, en què se sol celebrar la missa del Gall. La nit de Cap d’Any és la nit del 31 de desembre, en què se sol menjar raïm per celebrar l’entrada de l’any nou. Així, la nit de Cap d’Any és la nit que precedeix el dia de Cap d’Any.
No parlem, doncs, de nit bona ni de nit vella, que són traduccions literals de les formes tradicionals en castellà Nochebuena i Nochevieja.
No és correcte fer servir el plural per referir-se al 25 de desembre o al temps immediat a aquest dia. Únicament és admissible la forma Nadals si fem referència a diferents anys: Va venir a casa tres Nadals seguits.
En general, tampoc no es pot precedir el mot Nadal d’article. L’expressió el Nadal només és admissible quan volem referir-nos a un Nadal concret, amb valor determinat: Recordo especialment el Nadal del 97. També podem fer ús de l’article quan té un valor més conceptual (que no pas temporal): M’encanta el Nadal.
Així, no direm Aquest any encara no sé si faré vacances pels Nadals, sinó que direm Aquest any encara no sé què faré per Nadal.
Es tracta de la forma escurçada de l’expressió llatina pro bono publico, que significa ‘pel bé públic’. Normalment, acompanya un nom, com ara en expressions del tipus: servei pro bono, consultoria pro bono, projecte pro bono, fundació pro bono, etc. A vegades apareix escrit amb guionet entre els dos elements (pro-bono), però és més freqüent que hi hagi un espai.
Atès que es tracta d’una expressió llatina que no està recollida en els diccionaris de llengua general, és convenient escriure-la en cursiva.
El Cercaterm recull una fitxa de l’àmbit de la pesca en què la denominació rebuig es correspon amb la denominació castellana descarte, i es defineix com a «Conjunt d’organismes pescats que es tornen vius o morts al mar des del mateix vaixell perquè s’han malmès durant la captura, no tenen la mida reglamentària o pertanyen a espècies no comercials o bé per motius econòmics».
També es documenta la forma rebuig de pesca. En alguns documents, com ara l’article «Sostenibilitat pesquera i salut humana», publicat a la revista TECA (de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació, filial de l’IEC), alternen les denominacions rebuig pesquer i rebuig de pesca, a més de la forma més simplificada rebuig.
Per tant, totes tres formes són vàlides per referir-se a aquest concepte. Segons el context, hi pot escaure més una forma o una altra.
Aquest terme fa referència a una tècnica òptica que genera imatges processant molts patrons d’interferència coherents dispersats des d’un objecte observat. El terme va ser encunyat pels físics Hegerl and Hoppe el 1970, a partir de la forma prefixada ptico-, del grec ptychē ‘plegar’, i la forma sufixada –grafia, perquè la tècnica es basa en l’obtenció de diferents vistes de l’objecte, que es poden considerar plecs d’informació. El formant ptico-, en la forma sufixada –ptic, el trobem en la sèrie díptic, tríptic, etc.
La forma catalana correcta, doncs, és pticografia. La forma ptycografia és una barreja de la grafia anglesa ptychography i la grafia catalana pticografia.
Més informació sobre el significat i formació d’aquest terme a l’article de la Viquipèdia Fourier ptychography (en anglès) i a l’article pticografia (en català).
Aquesta expressió fa referència al grau de creativitat d’una obra. Es tracta, doncs, d’un ús metafòric de la paraula altura. Tot i que les paraules altura i alçada són parcialment sinònimes, el DIEC2 o el DEIEC recullen per a altura unes accepcions relacionades amb la idea de qualitat o de grau que no es recullen per a alçada:
Qualitat humana [en l’àmbit intel·lectual, en l’àmbit moral].altura intel·lectualHa estat sempre una persona pura i de gran altura moral.
Qualitat [del so] en relació amb la freqüència.Una alteració és un signe de l’escriptura musical que indica la modificació de l’altura del so d’una o més notes.
Grau d’elevació en la freqüència vibratòria de les cordes vocals correlatiu del to.La contralt té l’altura menor i el to més greu de totes les veus femenines.
D’acord amb aquesta informació, l’expressió altura creativa sembla més apropiada que no pas alçada creativa.
Aquests termes s’usen en el camp de la psicologia per fer referència a dos efectes: efecte de primacia i efecte de recència, segons si l’element que té més impacte és el primer (efecte de primacia) o el darrer o més recent (efecte de recència).
Els mots primacia i recència són cultismes presos del llatí (primatia i recentia), que en aquest context adquireixen un sentit específic, derivat del sentit original (qualitat o estat de primer i qualitat o estat de recent). En català, el mot primacia ja està recollit en els diccionaris, encara que no reflecteixin exactament aquest ús o sentit específic. El mot recència, en canvi, no està encara recollit, però és un cultisme adaptat correctament a català, tal com han fet altres llengües: recency(en anglès), récence(en francès), etc.
The release of populations from the regulating effect of the ecosystem, adaptation of populations to life under the specific conditions formed by a town, formation of new regulating mechanisms etc. may be termed synurbization, by analogy with synanthropization. The latter means proneness of species to live in close relation with man, regardless of whether such species live in or outside towns. The former term indicates a close connection between the species and a very specific urban environment.
L’adjectiu synurbic apareix en la mateixa publicació, amb un significat fàcilment deduïble a partir de synurbization:
It would therefore appear that we have succeeded in the study presented here in grasping ecological phenomena which are not only connected with the particular species but may be generally characteristic of synurbic vertebrate populations.
Recent decades have seen an increasing tendency for birds and mammals to colonize cities. This phenomenon posed the need for a new term – synurbization, which was created by theriologists-ecologists (Andrzejewski et al. 1978; Babiñska-Werka et al. 1979). It denotes an adjustment animal populations to specific conditions of the urban environment, in connection with regular existence (often breeding) there in the wild state. The term is not applied to individual animals which have come (or been brought by humans) to an urban area accidentally and which live there for a limited time. Synurbization is related to two other terms used in this field: synanthropization and urbanization. Synanthropization refers to the adaptation of animal populations to human-created (anthropogenic) conditions in general and urbanization refers to changes in landscape (environment) caused by urban development. Therefore, synurbization is the particular case of synanthropization under the specific conditions of urbanization.
Es pot concloure, doncs, que el terme synurbization es va crear per analogia o conjuntament amb el terme synanthropization. La formació d’aquest terme parteix d’uns formants grecollatins existents també en català, per la qual cosa es pot fer fàcilment un calc formal:
el prefix sin– ‘alhora’, ‘conjuntament’
l’arrel urb– (del llatí urbis, ‘ciutat’)
els sufixos –ic (en el cas de l’adjectiu) i –ització (en el cas del substantiu)
Atès que el català disposa de les mateixes peces lèxiques amb què s’ha format el terme original i que el calc, sempre que és possible i no subverteix les regles de la llengua d’arribada, és el mecanisme més freqüent de creació neològica secundària (és a dir, la creació neològica en una llengua d’arribada a partir d’un terme creat o difós en una altra llengua), es pot considerar que la forma sinurbització i l’adjectiu sinúrbic són termes ben formats.
Pel que fa a l’adjectiu úrbic, a més, cal tenir present que ja existia en llatí (urbicus, a, um) amb el sentit de ‘relatiu o pertanyent a la ciutat’. A més, es documenta en una fitxa del Cercaterm de procedència desconeguda, i també apareix al CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia) procedent del Diccionari multilingüe de la ciència del sòl. Així, doncs, la formació sinúrbic -a està doblement justificada en català.
L’adjectiu derivat del nom propi Wittgenstein és wittgensteinià –ana, i no pas wittgenstenià, que no respecta la grafia original del nom propi. Un cas similar és el del nom Einstein i l’adjectiu einsteinià -ana (i no pas einstenià) que trobem documentat al DIEC.
A diferència de les paraules del lèxic general, que no solen tenir autoria, els termes normalment en tenen. Això passa perquè els termes es creen en el moment que sorgeix un nou concepte especialitzat, i aquest concepte especialitzat sol tenir un autor i un vehicle de difusió, com són les publicacions especialitzades, a partir de les quals arriba a la comunitat científica i, a vegades, fins i tot més enllà, com el cas de transgènic.
De l’origen i difusió del terme transgènic en parla M. Gonzalo Claros en El nanoblog del Gonz.
Tots dos termes són correctes com a equivalents de l’anglès gender mainstreaming, però tenen matisos diferents. La transversalitat de gènere pot ser el resultat d’aplicar la transversalització de gènere, tal com es recull a l’entrada transversalització de gènere del Glossari d’igualtat de gènere de la Universitat de Barcelona. El TERMCAT, en l’apunt «La veu de les dones a la societat», explica amb detall les diferències entre aquests dos termes i el terme relacionat perspectiva de gènere.
Aquest terme ha estat objecte de normalització terminològica i s’ha consensuat la denominació atenció emocional pediàtrica.
Tal com es defineix al Cercaterm, aquesta expressió fa referència a un «programa d’atenció destinat a infants i adolescents malalts, generalment hospitalitzats, consistent a proporcionar-los informació adaptada a la seva edat sobre les intervencions i les teràpies a què s’han de sotmetre i sobre les repercussions que poden tenir en la seva vida quotidiana, sovint per mitjà del joc simbòlic i el foment de l’autoexpressió, amb l’objectiu de reduir-los l’estrès i l’angoixa. Els programes d’atenció emocional pediàtrica també ofereixen informació, suport i orientació a la família dels malalts».
Aquest terme també es pot consultar des de la Neoloteca, on es facilita informació sobre els criteris aplicats per a l’aprovació d’aquesta denominació i les raons per les quals s’han rebutjat altres formes.
Pel que fa a la denominació en castellà, els Serveis Lingüístics opten per usar la denominació paral·lela atención emocional pediátrica, que no recullen les fitxes del TERMCAT perquè no s’havia documentat en el moment de l’estudi del terme, però que ara ja apareix en alguns textos acadèmics i en el Diccionario de dudas y dificultades de traducción del inglés médico de F. A. Navarro (consultable des de Cosnautas): «En los Estados Unidos han dado en llamar a estos programas y servicios de child life; por influencia del inglés, también en español se ve ya el calco *vida infantil*, que resulta excesivamente amplio y poco transparente. El Termcat propone sustituirlo por atención emocional pediátrica, mucho más claro, preciso y explicativo.»
La denominació cullereta plana de cafè apareix en una fitxa del Cercaterm que té un signe d’exclamació com a font de procedència, cosa que vol dir que no està clar d’on procedeix la fitxa. Per tant, hem d’anar amb precaució en casos com aquest i contrastar la informació amb altres fonts que la puguin avalar. Cercant per Google es pot veure que aquesta denominació no està recollida en cap altra font.
Pel que fa a paletina, tot i que ni el Cercaterm ni altres diccionaris la recullin amb aquest significat concret, es podria aplicar a aquest àmbit per similitud amb la paletina usada en les arts plàstiques. No obstant això, la cerca a Google en textos en català no permet avalar gaire aquesta forma, perquè no s’usa abundantment.
La proposta bastonet sembla adequada. De fet, la denominació bastonet remenador o simplement remenador és una proposta que apareix al Cercaterm, amb procedència de Consulteca (que vol dir que procedeix d’una consulta adreçada al Termcat). La definició que es recull per a aquesta denominació és: Bastonet de plàstic que serveix per a remenar el sucre en un got, especialment el que forneix una màquina expenedora de cafès.
Per tant, la proposta de bastonet remenador, però també la forma escurçada bastonet o la forma substantivada remenador, són opcions vàlides. En cada context es pot usar la que es consideri més adequada. Per exemple, en un catàleg pot ser més adequat usar la forma completa bastonet remenador; en altres contextos, la forma simple bastonet pot ser suficient.
En el Diccionari de geologia (consultable des del CiT) hi ha l’entrada con d’enderrocs (es: cono de derrubios), també es documenta amb un significat similar con d’esbaldregalls (es: cono detrítico).
con d’enderrocs: Cos sedimentari format a la base d’un espadat o d’un vessant molt rost, o al final d’un corredor de caiguda de roques (rock fall track), el qual pren la forma de con amb una generatriu molt inclinada i es caracteritza per ésser format de blocs angulosos i cairells (a diferència dels cons o ventalls al·luvials), de manera que els més grossos se situen a la base; el material hi ha estat dut per esbaldregada o rodolament gravitatori.
con d’esbaldregalls: Acumulació detrítica en forma de campana al fons d’un avenc o d’una caverna, causada per la gelifracció i d’altres fenòmens tèrmics, en general classificada granulomètricament.
Tot i que no hi ha cap remissió explícita entre aquests dos termes, és possible que siguin sinònims o parcialment sinònims, ja que el terme esbaldregallsí que remet a enderroc. Amb tot, no s’ha trobat cap context que mostri clarament si són sinònims totals.
La forma con d’enderrocs es documenta força a Google Acadèmic (30 resultats). La forma con d’esbaldregalls és menys freqüent (3 resultats).
Per tant, tenint en compte les equivalències recollides en el Diccionari de geologia i les informacions d’altres fonts, es pot concloure que el terme con d’enderrocs és correcte com a equivalent de cono de derribos; i és possible que també ho sigui con d’esbaldregalls.
Les obres lexicogràfiques en català no recullen descerar, i el verb desencerar es recull únicament en alguna fitxa del Cercaterm. Des d’un punt de vista formal, tots dos verbs estan ben formats:
descerar està format sobre el substantiu cera i no pressuposa un verb cerar. Es tracta d’una formació similar a desflorar (despullar una planta de la seva flor).
desencerar està format a partir del verb encerar. Pressuposa, doncs, que prèviament s’ha produït l’acció d’encerar. Es tracta d’una formació similar a desencantar.
Pel que fa a l’ús d’aquests verbs o deverbals (descerat o desencerat; descerament o desencerament; desceratge o desenceratge), en català només apareix la forma descerat en algun text relacionat amb els motlles per a fosa (com ara en aquesta tesi), però està molt poc documentat. Tampoc es documenten gaires contextos amb desencerar o desencerat.
En castellà, el DRAE recull el verb descerar, si bé amb un significat molt específic relacionat amb l’extracció de cera del rusc d’abelles. Però en l’ús real del verb castellà descerar que es pot observar a Google Acadèmic, es mostren força contextos de descerar relacionats amb els motlles (exemples de descerar [moldes]). Ara bé, també es mostren contextos amb el verb desencerar referits a treure la cera dels motlles (exemples de desencerar [moldes]).
Així doncs, ens trobem davant de dues formes verbals lingüísticament ben formades, però poc documentades per poder decidir quina és la més habitual en el context d’extracció de cera de motlles de fosa.
En anglès és habitual usar el mot academia en el sentit per referir-se al món universitari. En català, en canvi, el mot acadèmia s’usa habitualment per referir-se a altres tipus d’institucions, tal com reflecteixen les diferents accepcions del DIEC2:
DIEC2:
1 1 f.[HIH] [LC] Societat literària, artística o científica constituïda per a l’avançament de les bones lletres, de les arts o les ciències. Acadèmia de Belles Arts. Acadèmia de Ciències. Acadèmia de Medicina. 1 2 f.[HIH] [LC] Junta dels acadèmics. 1 3 f.[HIH] [LC] Lloc on els acadèmics tenen les juntes. 2 1 f.[PE] [LC] [DE] Escola o lloc on s’estudia la pràctica de certes arts. Acadèmia de música. Acadèmia de dibuix. Acadèmia militar. Acadèmia de cant. Acadèmia de ball. 2 2 f.[PE] Establiment d’ensenyament de caràcter privat. Acadèmia d’idiomes. 3 f.[AR] Estudi de nu fet del natural.
Aquestes definicions contrasten amb el principal significar recollit per a l’anglès academia a l’Oxford Advanced Learner’s Dictionary (i en altres diccionaris d’anglès):
the world of learning, teaching, research, etc. at universities, and the people involved in it
leading figures from academia and industry
Per tant, cal anar alerta a no fer una traducció sistemàtica de l’anglès academia cap al català acadèmia. Altres traductors, com F. A. Navarro, des del seu Diccionario de dudas y dificultades de traducción del inglés médico (consultable des de Cosnautas amb subscripció), també adverteix sobre aquesta diferència entre anglès i castellà, aplicable també al català:
Academia (o Academe). Término traidor; no es una ‘academia’ (Academy), sino la universidad en el sentido más amplio de el mundo universitario o la comunidad científica e investigadora. Véase también →academic y →academician.►► Con frecuencia, el término Academia engloba también, además de todas las instituciones universitarias propiamente dichas, también los grandes centros e instituciones de investigación y tecnológicos (a menudo vinculados a una o varias universidades, pero no siempre; en el caso de España, por ejemplo, incluiría los organismos públicos de investigación [OPI], como todos los dependientes del Consejo Superior de Investigaciones Científicas [CSIC] o del Instituto de Salud Carlos III [ISCIII]). En estos casos, una buena traducción suele ser universidades y centros de investigación.
El Consell Supervisor del TERMCAT, en data 18 de març de 2024, va aprovar els termes següents, consultables des de la Neoloteca o des del Cercaterm:
reformació, per fer referència al procés químic altament endotèrmic consistent a provocar el trencament o la reorganització de les unions moleculars d’un hidrocarbur o un alcohol mitjançant l’aplicació de calor, pressió i, sovint, l’ús de catalitzadors, a fi de modificar-ne les propietats i obtenir un producte determinat.
Tenint en compte la definició de temporitzador (d’una càmera fotogràfica) que trobem en el Cercaterm, en català és preferible la forma configuració deldisparament.
El deverbal disparament, a més, està perfectament documentat en els diccionaris generals com a acció o efecte de disparar, i apareix en altres termes continguts al Cercaterm com a equivalent de trigger o shooting, segons el cas.
La denominació tret, d’acord amb els diccionaris, queda molt més restringida a la descàrrega d’una arma de foc.
Escriu un comentari