Nascuda a Venècia el 1555, Moderata Fonte és reconeguda com una de les veus femenines més originals del segle XVI italià. La seva obra més cèlebre, Il merito delle donne. Ove chiaramente si scuopre quanto siano elle degne e più perfette de gli huomini, fou publicada pòstumament l’any 1600.

Moderata Fonte, pseudònim de Modesta Pozzo de’ Zorzi, és autora, entre altres escrits, del poema èpic Tredici canti del Floridoro (1581) i de poemes religiosos com ara La Passione di Christo (1582) i La Resurrettione di Giesu Christo Nostro Signore (1592), en els quals descriu amb detall les reaccions emocionals de les dones protagonistes de la història evangèlica, la Verge i Maria Magdalena a la Passió, i la Magdalena, en particular, a la Resurrecció. Il merito delle donne va romandre gairebé desconegut fins que l’any 1988 fou editat de nou per l’estudiosa italiana Adriana Chemello, qui va precedir el llibre amb un clarificador assaig (vegeu la bibliografia), fonamental per als estudis posteriors sobre Moderata Fonte.

Il merito delle donne pren la forma d’un diàleg, en el qual l’autora escenifica el malestar davant determinades posicions masculines negatives respecte de les dones. I, amb el mateix gest, transmet un perfil preciós del seu pensament, un pensament indubtablement implicat en el debat sobre el valor de la figura femenina que en aquell període havia assolit tons violentament misògins. Es tracta del debat conegut com la querelle des femmes, iniciat per Christine de Pizan al començament del segle XV. Cal subratllar, però, que sense deixar de reconèixer el vincle de Moderata Fonte amb la querelle, l’interès i la complexitat de la seva obra excedeixen la disputa. Il merito tracta especialment de reivindicar la llibertat per a les dones, merescuda per les seves accions i les seves qualitats. Una mirada atenta –i crítica– a la història i a les pròpies contemporànies confirmaria, segons manté, la pertinència de la seva reclamació.