Judith Butler és catedràtica del Departament de Literatura Comparada de la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Destacada activista i filòsofa, les seves aportacions en els camps de la teoria feminista, queer i els estudis de gènere han causat un notable impacte en àmbits tan diversos com són la teoria política, els estudis literaris, la psicoanàlisi o el dret.

Es doctorà en filosofia a Yale amb una tesi sobre l’impacte de Hegel en el pensament francès del segle XX. La consideració sobre la genealogia dels subjectes i les identitats, els camps de poder en què apareixen, el paper de l’alteritat en la identitat o la performativitat són fils conductors que travessen la seva extensa i heterogènia obra. A la seva obra podem trobar influències de tall molt divers. Michel Foucault representa un paper crucial. Autores com Simone de Beauvoir, Monique Witting o Gayle Rubin seran objecte d’estudi en l’empresa de problematitzar el concepte de gènere. Gender Trouble: Feminism and the Subversion of Identity (1990) donà a conèixer la filòsofa. L’obra gira entorn de la qüestió de com les pràctiques sexuals no heterosexuals fan trontollar les categories normatives de gènere. La lectura d’obres clàssiques de la psicoanàlisi (concretament Sigmund Freud i Jacques Lacan) marquen també l’autora, com es pot veure en The Psychic Life of Power (1997): un estudi de la psique del poder en què els subjectes es constitueixen. A més dels ja esmentats, Althusser o Nietzsche desenvoluparan un paper important en el seu pensament.

Respecte al qüestionament de la mera constativitat del llenguatge, la performativitat vol mostrar com dir, en certs casos, és indestriable de fer. Tot seguint a Derrida i les seves consideracions sobre la iterabilitat, la recepció del significat no seria un acte passiu, ans performatiu. Butler (especialment en l’article “Critically Queer”, 1993) recull aquest debat per fer notar com la resistència a les formes de normalització ha de resignificar aquelles expressions mateixes que només, en tant que actes performatius, són (i poden deixar de ser) normatius.

Conceptes com vulnerabilitat o precarietat cristal·litzen les seves reflexions dirigides al replantejament d’allò humà. L’existència es trobaria ontològicament marcada per una condició vulnerable, oberta a l’altre: a la violència, a la mort, així com a la vida, la responsabilitat o a la cura. L’objectiu de pensar la vulnerabilitat recau en una reflexió de tall polític sobre la precarietat. Pensar una política global implica qüestionar les fronteres (tant reals com abstractes) del marc neoliberal que deixen en terra de ningú totes aquelles vides no reconegudes com a tals. Reconèixer la política en el dol, en la supervivència o en les tasques de cura és imprescindible per donar una nova resposta a la pregunta de què compta com una vida. Pel que fa a aquestes qüestions, cal destacar Precarious Life: The Power of Mourning and Violence (2004), obra amb una remarcable influència d’Emmanuel Lévinas. Altres escrits com The Power of Religion in the Public Sphere (2011) o Parting Ways: Jewishness and the Critique of Zionism (2013) prossegueixen en aquesta línia indagant més concretament en qüestions sobre la religió, la guerra, l’ètica o la situació de cohabitació no triada entre Israel i Palestina. En aquests llibres i en els posteriors, Butler recorre, sovint críticament, al pensament de Hannah Arendt.