Es catedrática del Departamento de Literatura Comparada de la Universidad de California, Berkeley. Destacada activista y filósofa, sus aportaciones en los campos de la teoría feminista, queer y los estudios de género han causado un notable impacto en ámbitos tan diversos como son la teoría política, los estudios literarios, el psicoanálisis o el derecho.

Se doctoró en filosofía en Yale con una tesis sobre el impacto de Hegel en el pensamiento francés del siglo XX. La consideración sobre la genealogía de los sujetos y las identidades, los campos de poder en los que aparecen, el papel de la alteridad en la identidad o la performatividad son hilos conductores que atraviesan su extensa y heterogénea obra. En su obra podemos hallar influencias muy diversas. Michel Foucault representa un papel crucial. Autores como Simone de Beauvoir, Monique Witting o Gayle Rubin serán objeto de estudio en la empresa de problematizar el concepto de género. Gender Trouble: Feminism and the Subversion of Identity (1990) dio a conocer a la filósofa. La obra gira en torno a la cuestión de cómo las prácticas sexuales no heterosexuales hacen tambalear las categorías normativas de género. La lectura de obras clásicas del psicoanálisis (concretamente Sigmund Freud y Jacques Lacan) marcan también a la autora, como se puede ver en The Psychic Life of Power (1997): un estudio de la psique del poder en la que los sujetos se constituyen. Además de los ya mencionados, Althusser o Nietzsche desarrollarán un papel importante en su pensamiento.

Respecto al cuestionamiento de la mera constatividad del lenguaje, la performatividad quiere mostrar cómo decir, en ciertos casos es inseparable de hacer. Siguiendo a Derrida y a sus consideraciones sobre la iterabilidad, la recepción del significado no sería un acto pasivo, sino performativo. Butler (especialmente en el artículo “Critically Queer”, 1993) recoge este debate para hacer notar cómo la resistencia a las formas de normalización ha de resignificar aquellas expresiones que sólo, en tanto que actos performativos, son (y pueden dejar de ser) normativos.

Conceptos como vulnerabilidad o precariedad cristalizan sus reflexiones dirigidas al replanteamiento de lo humano. La existencia se hallaría ontológicamente marcada por una condición vulnerable, abierta al otro, a la violencia, a la muerte, así como a la vida, la responsabilidad o el cuidado. El objetivo de pensar la vulnerabilidad recae en una reflexión de corte político sobre la precariedad. Pensar una política global implica cuestionar las fronteras (tanto reales como abstractas) del marco neoliberal que dejan en tierra de nadie todas aquellas vidas no reconocidas como tales. Reconocer la política en el duelo, en la supervivencia o en las tareas de cuidado es imprescindible para dar una nueva respuesta a la pregunta de qué cuenta como una vida. En lo que se refiere a estas cuestiones, cabe destacar Precarious Life: The Power of Mourning and Violence (2004), obra con una remarcable influencia de Emmanuel Lévinas. Otros escritos como The Power of Religion in the Public Sphere (2011) o Parting Ways: Jewishness and the Critique of Zionism (2013) prosiguen en esta línea que indaga más concretamente en cuestiones sobre la religión, la guerra, la ética o la situación de cohabitación no escogida entre Israel y Palestina. En estos libros y en los posteriores, Butler recurre, a menudo críticamente, al pensamiento de Hannah Arendt.

Judith Butler is Maxine Elliot Professor in the Department of Comparative Literature and the Program of Critical Theory at the University of California, Berkeley. A prominent activist and philosopher, her contributions in the fields of feminist and queer theory, as well as gender studies, have caused a great impact in areas as diverse as political theory, literary studies, psychoanalysis and law. She received her PhD in Philosophy at Yale with a thesis on Hegel’s impact on 20^th century French thought.

Her reflections on the genealogy of subjects and the production of identities, the power fields in which they emerge, the role of the otherness of the self, and performativity, are the common threads that spread through her extensive and varied work. Her thought has been influenced by very diverse authors, in which Michel Foucault plays a crucial role. In her enterprise to problematize the concept of gender, she thinks and criticizes authors such as Simone de Beauvoir, Monique Wittig or Gayle Rubin. Her book Gender Trouble: Feminism and the Subversion of Identity (1990) thrust her to the spotlight. This work revolves around the issue of how non-heterosexual practices shake normative categories of gender. Her reading of classical psychoanalytical works (more specifically, Sigmund Freud and Jacques Lacan) also influenced her, as can be seen in The Psychic Life of Power (1997), a study on the psyche of power within which subjects are constituted. In addition to the authors already mentioned, Althusser and Nietzsche also play an important role in her thought.

As to the questioning of the mere constativity of language, her work on performativity means to show how in some cases saying is inseparable from doing. Following Derrida and his reflections on iterability, the reception of meaning would not be a passive act, but rather a performative one. Butler (especially in the article “Critically Queer”, 1993) returns to this debate to point out how resistance to forms of normalization must happen through the resignification of those expressions which, as performative acts, are (and may also cease to be) only normative.

Concepts such as vulnerability or precariousness crystallize her reflections on the reconsideration of the human. In them, existence would be ontologically marked by a vulnerable condition, which would be, on the one hand, open to the other, to violence, to death, and, on the other, to life, responsibility, and care. Thinking about vulnerability has the objective of reflecting politically on precariousness. To think of global politics implies questioning the borders (both real and abstract) of the neoliberal framework, which abandons the lives of those who are not recognized in no man’s land. Thus, the answer to the question of what it is that counts as a life must be thought anew, and to do this it is essential to recognize life in areas such as those of mourning, survival, and care tasks. Her work Precarious Life: The Power of Mourning and Violence (2004), a work with a remarkable influence by Emmanuel Levinás, is essential to this problem. Other writings, such as The Power of Religion in the Public Sphere (2011) or Parting Ways: Jewishness and the Critique of Zionism (2013) continue this line of thought, enquiring more specifically into subjects such as religion, war, ethics, and the situation of non-chosen cohabitation of Israel and Palestine. In these books, as well as the ones that follow, Butler resorts to Hannah Arendt’s thought, often from a critical perspective.

Judith Butler és catedràtica del Departament de Literatura Comparada de la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Destacada activista i filòsofa, les seves aportacions en els camps de la teoria feminista, queer i els estudis de gènere han causat un notable impacte en àmbits tan diversos com són la teoria política, els estudis literaris, la psicoanàlisi o el dret.

Es doctorà en filosofia a Yale amb una tesi sobre l’impacte de Hegel en el pensament francès del segle XX. La consideració sobre la genealogia dels subjectes i les identitats, els camps de poder en què apareixen, el paper de l’alteritat en la identitat o la performativitat són fils conductors que travessen la seva extensa i heterogènia obra. A la seva obra podem trobar influències de tall molt divers. Michel Foucault representa un paper crucial. Autores com Simone de Beauvoir, Monique Witting o Gayle Rubin seran objecte d’estudi en l’empresa de problematitzar el concepte de gènere. Gender Trouble: Feminism and the Subversion of Identity (1990) donà a conèixer la filòsofa. L’obra gira entorn de la qüestió de com les pràctiques sexuals no heterosexuals fan trontollar les categories normatives de gènere. La lectura d’obres clàssiques de la psicoanàlisi (concretament Sigmund Freud i Jacques Lacan) marquen també l’autora, com es pot veure en The Psychic Life of Power (1997): un estudi de la psique del poder en què els subjectes es constitueixen. A més dels ja esmentats, Althusser o Nietzsche desenvoluparan un paper important en el seu pensament.

Respecte al qüestionament de la mera constativitat del llenguatge, la performativitat vol mostrar com dir, en certs casos, és indestriable de fer. Tot seguint a Derrida i les seves consideracions sobre la iterabilitat, la recepció del significat no seria un acte passiu, ans performatiu. Butler (especialment en l’article “Critically Queer”, 1993) recull aquest debat per fer notar com la resistència a les formes de normalització ha de resignificar aquelles expressions mateixes que només, en tant que actes performatius, són (i poden deixar de ser) normatius.

Conceptes com vulnerabilitat o precarietat cristal·litzen les seves reflexions dirigides al replantejament d’allò humà. L’existència es trobaria ontològicament marcada per una condició vulnerable, oberta a l’altre: a la violència, a la mort, així com a la vida, la responsabilitat o a la cura. L’objectiu de pensar la vulnerabilitat recau en una reflexió de tall polític sobre la precarietat. Pensar una política global implica qüestionar les fronteres (tant reals com abstractes) del marc neoliberal que deixen en terra de ningú totes aquelles vides no reconegudes com a tals. Reconèixer la política en el dol, en la supervivència o en les tasques de cura és imprescindible per donar una nova resposta a la pregunta de què compta com una vida. Pel que fa a aquestes qüestions, cal destacar Precarious Life: The Power of Mourning and Violence (2004), obra amb una remarcable influència d’Emmanuel Lévinas. Altres escrits com The Power of Religion in the Public Sphere (2011) o Parting Ways: Jewishness and the Critique of Zionism (2013) prossegueixen en aquesta línia indagant més concretament en qüestions sobre la religió, la guerra, l’ètica o la situació de cohabitació no triada entre Israel i Palestina. En aquests llibres i en els posteriors, Butler recorre, sovint críticament, al pensament de Hannah Arendt.