Autora d’una important obra de creació, professora a la Universitat de Ginebra, traductora de texts filosòfics i literaris, conferenciant, directora de la secció de filosofia de la UNESCO de 1966 a 1968, Jeanne Hersch es presentava a si mateixa com algú qui “respon, més que construir de forma autònoma”; com “una presència en el meu temps més que autora d’una obra”.

Per ella, el terreny de la filosofia no correspon a un camp temàtic determinat, ans a una actitud que descobrí, ens diu, “escoltant a Jaspers”: la ensenyança del qui serà el seu mestre la conduí, mitjançant un treball d’aprofundiment, al reconeixement de la presència, en l’arrel de tot saber, de quelcom inaccessible, inesgotable i innombrable. Quelcom amb què l’ésser humà pot establir una relació en virtut d’allò que en ell mateix és també irreductible al món físic de la causalitat, representant, per tant, un centre de llibertat en ell. En el pensar es donaria així certa experiència de veritat i llibertat que, segons ensenyava Jaspers, el portaria a un aclariment de l’existència personal. L’aportació de Hersch s’inscriu, en conseqüència, en la filosofia de l’existència; el seu filosofar, una tasca caracteritzada per la voluntat d’entendre, vincula la investigació teòrica a un compromís eticopolític que té com a nucli el projecte d’esclarir la condició humana.

El nexe paradoxal de la condició humana deriva del fet que els éssers humans “constitueixen una excepció en el món en el qual viuen” en tant que són éssers que poden ser lliures: viure humanament consisteix a actualitzar aquesta possibilitat, encarnar-la mitjançant l’acció,  és a dir, “donar forma a una matèria”. La llibertat no és, doncs, autonomia respecte al mitjà material del qual formem part, sinó capacitat de modificar-lo, atenent a tot allò que ens envolta.

Probablement el tret més característic de Jeanne Hersch es trobi en el seu impuls per situar el seu pensament en el trànsit al pla de l’acció. És aquest un àmbit limítrof, on no s’admeten sistematitzacions rígides ni respostes definitives. En la posició que pren l’autora en aquesta cruïlla podem detectar propostes, relativament concretes, les quals apunten a àmbits molt diversos: des de l’ontologia a la política, passant per l’estètica i la història del pensament.