- BIRULÉS, Fina, 2007, Una herencia sin testamento, Barcelona: Herder.
- CANOVAN, Margaret, 1992, Hannah Arendt. A Reinterpretation of Her Political Thought, Glasgow: Cambridge University Press.
- DISCH, Lisa, 1994, Hannah Arendt and the Limits of Philosophy, Nova York: Cornell University Press.
- FANTAUZZI, Stefania, 2011, «Violencia. Il ruolo della violenza nel pensiero di Hannah Arendt», Taula: quaderns de pensament, vol. 43.
- FORTI, Simona (ed.), 2004, La filosofia di fronte all’estremo. Totalitarismo e riflessione filosofica, Torí: Einaudi.
- FUSTER, À. Lorena i SIRCZUK, Matías (eds.), 2017, Hannah Arendt, Buenos Aires: Katz.
- LEIBOVICI, Martine i ROVIELLO, Anne-Marie, 2017, Le pervertissement totalitaire. La banalité du mal selon Hannah Arendt, París: Kimé eds.
- STRAEHLE, Edgar W., 2017, «De parques, plazas y oasis: una exploración de los espacios políticos en Hannah Arendt», Las Torres de Lucca: revista internacional de filosofía política, nº 10.
Hannah Arendt
Linden, 1906 – Nova York, 1975
"La major part de la filosofia, des de Plató, es pot interpretar sense dificultat com a resultat dels diversos intents per a trobar bases teòriques i formes pràctiques que permetin escapar completament de la política."
El desembre de 1975 moria a Nova York Hannah Arendt. Aquesta teòrica de la política, jueva d’origen alemany, havia viscut dos esdeveniments que influïren definitivament en el desenvolupament del seu pensament i del seu caràcter: el primer —el “xoc del pensament”— va ser el seu contacte com a estudiant, en els anys 1920, amb la filosofia de l’existència, a través del magisteri de Heidegger, Bultmann i Jaspers; el segon va ser la consolidació del nazisme: el “xoc de la realitat”. L’any 1933 emigrà d’ Alemanya i es convertí en una de tants apàtrides que es trobaren a París i, que, en esclatar la II Guerra, cercaren llocs més segurs; l’any 1941 arribà a EEUU on va viure fins al final dels seus dies. Es pot dir que el que va aprendre del seu període de refugiada fou la importància de la contingència en la història humana. De fet, tota la seva obra es pot entendre vinculada a aquesta idea.
El seu és un pensament sense voluntat de sistema: és fruit del desig de comprendre els esdeveniments que li tocà viure, entre d’altres els fets del totalitarisme. D’aquí que en la seva obra trobem una decidida voluntat de repensar l’especificitat de la política i que ho faci des d’una perspectiva allunyada de la tradició filosòfica, atès que aquesta ha considerat sempre la contingència i la pluralitat com a accidents a resoldre i no com la condició humana de la política.
Categories com totalitarisme, pèrdua de món, natalitat, llibertat política, revolució, responsabilitat política o mal extrem articulen bona part de les seves reflexions, totes elles derivades del fet de deixar-se interpel·lar pels esdeveniments del seu temps.
Obres destacades
1951, The Origins of Totalitarianism, Nova York: Schocken Books (trad. cast. de Guillermo Solana Alonso, 2006, Los orígenes del totalitarismo, Madrid: Alianza ed.).
1958, The Human Condition, Chicago: Chicago University Press (trad. cat. d’Oriol Farrès, 2009, La condició humana, Barcelona: Empúries; trad. cast. de Ramón Gil Novales, 2002, La condición humana, Barcelona: Paidós).
1963, Eichmann in Jerusalem. A Report on the Banality of Evil, Nova York: Viking Press (trad. cast. de Carlos Ribalta, 2012, Eichmann en Jerusalén. Un estudio sobre la banalidad del mal, Barcelona: Lumen).
1978, The Life of the Mind, Nova York: Harcourt Brace Jovanovich (trad. cast. de Fina Birulés i Carmen Corral, 2002, La vida del espíritu, Barcelona: Paidós).
2014, Más allá de la filosofía. Escritos sobre cultura, arte y literatura, Birulés, F. i Fuster, À. L. (eds.) (trad. cast. d’Ernesto Rubio, Madrid: Trotta).