Constança, muller dArnau Guillem de Besora, com a senyora i hereva universal de Pere de Santaeugènia, difunt, primer marit seu, estableix Pascasi de Torrent i la seva muller Bartomeua en el mas de Torrent, situat a la parròquia de Santa Eugènia de Berga, a cens de tres sous de moneda de Barcelona de tern i dues oques per Sant Pere del mes de juny, un mas que els avantpassats de Pascasi tenien des de temps antics (sinclou linstrument de donació remunerada, feta per Guillem dHeures, la muller Guillema i Pere dHeures, germà de Guillem, a Pere de Torrent, la muller Bonadona i la filla Narbona, datat del 19 de desembre de 1156 i tancat per Ramon, sacerdot). També els estableix en un camp anomenat Camp Monacal, situat a la parròquia de Santa Eugènia [de Berga], sota el castell dHeures, a cens dun parell de capons per Sant Pere i tasca i braçatge de les collites, un camp que els avantpassats de Pascasi tenien des de temps antics (sinclou linstrument de donació remunerada, feta per Guillem dHeures i la muller Guillema a Ponç [sic] de Torrent i la muller Bonadona, datat del 25 dabril de 1153 i tancat per Guillem, sacerdot). Es paguen dos-cents sous en concepte dentrada.
Berenguer de Farigola i la seva muller Elisenda, de la parròquia de Sentmenat, reconeixen rebre de SibilṖla, del mas Guitard de la parròquia de Sant Feliu de Castellar [del Vallès], vint sous de moneda barcelonesa de tern pels drets que corresponien a Ermesèn de Ferigola, germana de Pere de Figuerola i esposa del difunt Guillem Guitard
Jaume de Coromina, àlies de Parra, de la parròquia de Santa Maria de Corcó, diòcesi de Vic, renuncia a favor de Jaume Antoni de Coromina, nebot seu, fill i hereu universal de Bernat de Coromina, de la parròquia de Santa Maria de Manlleu, a qualsevol qüestió, petició, controvèrsia o demanda que pugui tenir per raó dels seus béns, mobles o immobles, terres, honors i possessions dels llocs o cases de Coromina i de Montbrú, i dels masos de Maians i de Plantada, o per raó del dot, esponsalici deguts a Maria, difunta, viuda de Ferrer de Parra, de la parròquia de Santa Maria de Corcó, tia seva, de la qual Jaume és hereu universal, a canvi de cinquanta-cinc lliures.
Trasllat del testament de Jaume Codina,propietari del mas Fontcuberta Devall. El testament original, conservat també en aquest fons, data del 20 d'abril de 1481
Arnau Guillem de Besora, donzell, procurador de dona Constança, muller seva i filla de Jaume dAdarró i de dona Guillema , difunts, i que va ser anteriorment muller de Pere de Santaeugènia, donzell, difunt, domiciliat a la vegueria dOsona (procuració feta el 21 dabril de 1366), reconeix haver rebut de Roger de Vilademany, donzell, domiciliat a la vegueria dOsona, vint mil sous de moneda de Barcelona de tern en concepte de la venda de la casa dHeures, situada a la parròquia de Santa Eugènia de Berga, amb totes les seves honors i possessions. Daquests vint mil, quatre mil cinc-cents sous han estat donats en el mateix moment en moneda, i convertits en la lluïció dels cent sous que li van ser venuts per Jaume Tardó, jurisperit de Vic, difunt, que després va vendre a Berenguer [...], difunt, canonge de Vic; vuit mil quatre-cents sous són en concepte de la venda que Roger i la seva muller Escarlamunda van fer a Arnau i Constança de sis-cents sous censals anuals; dels set mil cent sous restants, Roger i Escalamunda en fan debitori.
Gaspar de Llorens, donzell, veguer i batlle de Vic i Osona per autoritat reial, garanteix que Joan Planell, àlies Fontcuberta, i Pere Fontcuberta, fill seu, són ciutadans i habitants de la parròquia de Vic i per tant estan enfranquits de lleuda, carnatge, pontatge, pesatge i altres drets, segons un privilegi atorgat pel rei Joan I als prohoms del lloc reial de la parròquia de Vic, la quadra de Vilambert, i els habitants de les parròquies de Santa Eugènia de Berga i Santa Maria de Vilalleons, fet el 1387/09/26 (text inclòs).
Berenguer de Pujol, canonge de la Seu de Vic, atorga testament, en el qual institueix hereu universal dels fruits dels seus béns i drets, venent aquells que no siguin en moneda, el benefici instituït a laltar de Sant Andreu apòstol, construït a la Seu de Vic, que ha obtingut en vida, i llega el dret de patronat al seu nebot Berengueró de Pujol, per tal que socupi de trobar un prevere idoni pel benefici dins dels dos mesos després que aquest quedi vacant.
Joan de Montmany, de la parròquia de Sant Ponç de Corbera, reconeix haver rebut dAntoni Marquet, de la vila de Sabadell, en pura comanda i dipòsit, nou lliures de moneda de Barcelona de tern, els quals promet retornar en el moment en què li siguin demanats, obligant-se a sí mateix i tots els seus béns. A continuació, reconeix rebre les nou lliures de mans dAntic Marquet.
Maria de Restanyada, viuda de Galceran de Restanyada, de la parròquia de Sant Cristòfol de les Planes [dHostoles], fa heretament a favor del seu fill Guillem, de tota la meitat del seu mas, anomenat de Restanyada, amb cases, terres, boscos i possessions. Sestableix que, mentre Maria visqui, en serà senyora juntament amb Guillem, i si es produeix discòrdia entre ells, ella es reté la meitat del mig mas i la seva coma en usdefruit, que tornarà a ell quan mori, excepte les despeses de la seva sepultura, segons les seves possibilitats i els costums de la parròquia. Sestableix també que el seu altre fill Galceran rebi de llegítima vint sous, i el seu fill Arnau, deu sous. I que Ermessenda, filla seva, sigui nodrida i dotada segons les seves possibilitats. A continuació, Guillem fa donació propter nupcias a Maria, filla de Pere Sabater, de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues, de cent sous de moneda de Barcelona de tern, que juntament amb els dos-cents cinquanta sous que ha rebut della de dot fan tres-cents cinquanta sous, dels quals li assegura cinquanta sobre lhonor que té pel monestir dAmer i els tres-cents restants sobre el seu mig mas de Restanyada, sota domini de la cavalleria de Costa. Seguidament, Maria, filla de Pere Sabater, dóna en dot a Guillem els dos-cents cinquanta sous i dos vestits, és a dir, una capa de bifa de Sant Dionís, una túnica de drap que val catorze sous la cana, i una altra capa i túnica de fardell; dos llits de drap, és a dir, quatre flassades, quatre llençols, dos capçals i un escriny.
