Sibilla, filla dAntoni de mas Andreu, difunt, i de Guillema, viva, de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, reconeix haver rebut de Vicenç Sabater, fill de Pere Sabater i de Sibilla, difunts, de la parròquia de Sant Vicenç de Malla, trenta lliures de moneda de Barcelona de tern en concepte de dot i esponsalici. A continuació Sibilla li fa donació de laugment, de quinze lliures, pel qual obliga la meitat del mas dAndreu i de les seves possessions, bestiar i altres béns, que està sota domini i franc alou de la pabordia del mes de març de la Seu de Vic. Sestableix que si, mentre ell és en vida, els hereus del mas Andreu volen recuperar lobligació, ell rebi immediatament les trenta lliures aportades com a dot.
Guillem de Montbrú, fill i hereu de Gilabert de Montbrú, difunt, per tal de complir les últimes voluntats dArnau de Montbrú, difunt, predecessor de Gilabert, i senyor i propietari de la casa de Montbrú, renuncia a favor de Bernat, prior del monestir de Santa Maria de Manlleu, i als seus canonges, a vint-i-cinc sous de moneda de Barcelona de tern censals, pels quals dóna quart de les collites que rep en sis peces de terra que tenen per ell els propietaris del mas de Maians, de la parròquia de Manlleu; un octau de vi, una fogassa, quatre ous i un formatge que els hereus daquest mas li fan cada any; tres capons que rep de cens sobre les honors que tenen per ell els hereus del mas Benet, de la parròquia de Sant Esteve de Vilacetrú; set sous de moneda de Barcelona de tern de cens que li fa per unes honors que són franc alou seu Guillem Ferrer, de la parròquia de Sant Miquel de la Guàrdia; dotze diners que li fa Guillem Ferrer; un parell de gallines que li fan de cens anual els hereus del mas Octubre, de la parròquia de Sant Miquel de la Guàrdia; sis diners que Guillem Ferrer li fa per un casal i un hort; tres cortans de vi de cens anual que li fa Arnau Capell, de la dita parròquia; una gallina de cens que li fan els hereus del mas de [...]; una altra gallina que li fan els hereus del mas Bou, de la parròquia de Sant Pere de Roda; i dues joves i una ollada [...].
Simó de Curs, habitant de la cellera de la parròquia de Sant Cristòfol de les Planes, vall dHostoles, amb el consens del seu germà Guillem de Curs, ven a Vivó de Serra dAvall, de la mateixa parròquia una gallina censal per Nadal, que rep sobre un tros de terra anomenat Lo Ginestar, per una venda feta per Guillem de Restanyada, de dita parròquia, pel preu de vint-i-dos sous de moneda de Barcelona de tern.
Guillem de Vilar, beneficiat del benefici que Arnau de Llers, difunt, va instituir a laltar de la Passió de la Imatge de Jesucrist, de la Seu de Vic, amb el consell de Ramon [de Bellera], bisbe de Vic, i Jaume Serra i Francesc de Sant Martí, beneficiats de Vic, redueix a favor de Jaume de Morera, [...] de Vic, hereu i propietari del mas de Morera, situat a la vall de Sant Joan, parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, fill de Pere de Morera, i Elisenda, muller seva, dues quarteres de forment a la mesura del mercat de Vic, sobre cinc peces de terra de les pertinences del seu mas, tres situades a es Colomer, una a ses Garrigues i una altra anomenada Maiol de sa Serra, a canvi de tretze sous [de moneda de Barcelona de tern] censals.
Guillema dAvenc i el seu fill Ramon, de la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet, estableixen a Ramon de Coma i la seva muller Maria, de la mateixa parròquia, una parcella (frustrum) de terra, que tenen a la mateixa parròquia, al lloc anomenat Vinyaters, que és franc alou seu, a cens de dotze diners de moneda de Barcelona de tern per Santa Maria de Setembre. El preu de lentrada és de cinquanta sous de moneda de Barcelona de tern.
Ramon, fill de Bernat de Noguer, de la parròquia de Sant Cristòfol de les Planes, vall dHostoles, reconeix ser home propi i sòliu de Galceran de Costa, senyor dels masos de ses Xorigueres, de dita parròquia, i promet que no entrarà en cap castell, vila, ciutat o altre lloc i que pagarà cada any per Nadal mitja lliura de cera en reconeixement del domini. Fa homenatge de boca i mans a Arnau de Xoriguera, batlle seu.
Arnau dAvenc, de la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet, senyor útil i propietari del mas d[Avenc], estableix Ramon Falip, de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues, en una peça de terra de les possessions del mas, situada a la parròquia de Tavertet, a cens de quatre diners de moneda de Barcelona de tern per Nadal. El preu de lentrada és de dotze sous de moneda de Barcelona de tern.
Jaume sa Morera i la seva muller Elisenda, ciutadà de Vic, i Francesc, fill de Jaume, permuta amb Bernat de Pujol i la seva muller Guillema, de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, uns honors de les possessions del mas de Morera, de la mateixa parròquia, sota domini i alou del bisbe de Vic: una peceta de terra anomenada Torra Milans; una peça de terra anomenada Coma dAmunt; una peça de terra anomenada Coma dAvall; una peceta de terra anomenada Porreteres; una peça de terra anomenada Codrell; una feixa de terra anomenada Alanell, pels quals hauran de fer cada any un octau i mig dordi a la mesura del mercat de Vic per Santa Maria dagost, en adjutori del cens que el mas de Morera fa al bisbe de Vic, per uns honors del mas de Pujol, situat a la parròquia de Santa Eulàlia, sota domini i franc alou del bisbe de Vic: una feixa llarga, anomenada a les Conamines; una feixola de terra anomenada Reguer de les Conamines; una peceta de terra anomenada Campaç; una peça de terra anomenada Timoner o Beneta; i quatre peces de terra dividides, anomenades les Solanes, pels quals hauran de fer cada any sis diners de moneda de Barcelona de tern per Santa Maria dagost, en adjutori del cens que el mas de Pujol fa al bisbe de Vic.
Gerbert, prevere, cedeix a Guillem una mujada de terra, situada al comtat de Barcelona, al terme de Terrassa, sota la vinya episcopal, prop de Sant Cristòfol, per plantar-hi vinya. Sacorda que, als set anys, la meitat de la terra retornarà a Gerbert i laltra meitat restarà per a Joan. Gerbert es reté el dret de fadiga
Salomó, el seu fill Guitard i Ermessenda, germana daquest, venen a Miró Renard i a la seva esposa Guillema una terra, amb arbres diversos, situada al comtat de Barcelona, al terme de Terrassa, al lloc dit Meians, pel preu de vint diners de Barcelona
