Arnau, fill de Saurina de Costa, difunta, de la parròquia de Sant Cristòfol de les Planes [dHostoles], redimit de senyor, es fa home propi i sòliu de Guillem de Costa, cavaller de la mateixa parròquia, amb tota la descendència i tots els seus béns, i promet que no entrarà en cap castell, vila o ciutat o qualsevol altre lloc i que pagarà cada any per Nadal una moneda de Barcelona de tern en reconeixement del domini, amb la condició que es pugui redimir a canvi de deu sous de moneda de Barcelona de tern. Fa homenatge de boca i mans. Guillem de Costa, per la seva banda, promet defensar Arnau.
Maria, filla i hereva de Guillem de Fontcuberta i de Maria, difunta, hereva i propietària del mas de Fontcuberta, de la parròquia de Vic, i Guillem de Fontcuberta, marit de Maria, reconeixen haver rebut de Francesc de Terrés, clergue de Vic, tres-cents cinquanta sous de moneda de Barcelona de tern, en concepte del preu de la venda per lliure i franc alou dun morabatí alfonsí dor censal, equivalent a tretze sous de Barcelona, assignat sobre cinc peces de terra contigües anomenades Es Secons i sobre la feixa de terra que està sota el seu hort, anomenat Es Clos, situat a la mateixa parròquia. Seguidament, en presència del notari i de diversos testimonis, Guillem, en nom propi i de la seva muller, lliura a Francesc la possessió corporal del morabatí censal, segons el ritual acostumat.
Simó de Curs, habitant de la cellera de la parròquia de Sant Cristòfol de les Planes, vall dHostoles, amb el consens del seu germà Guillem de Curs, ven a Vivó de Serra dAvall, de la mateixa parròquia una gallina censal per Nadal, que rep sobre un tros de terra anomenat Lo Ginestar, per una venda feta per Guillem de Restanyada, de dita parròquia, pel preu de vint-i-dos sous de moneda de Barcelona de tern.
Guillem de Montbrú, fill i hereu de Gilabert de Montbrú, difunt, per tal de complir les últimes voluntats dArnau de Montbrú, difunt, predecessor de Gilabert, i senyor i propietari de la casa de Montbrú, renuncia a favor de Bernat, prior del monestir de Santa Maria de Manlleu, i als seus canonges, a vint-i-cinc sous de moneda de Barcelona de tern censals, pels quals dóna quart de les collites que rep en sis peces de terra que tenen per ell els propietaris del mas de Maians, de la parròquia de Manlleu; un octau de vi, una fogassa, quatre ous i un formatge que els hereus daquest mas li fan cada any; tres capons que rep de cens sobre les honors que tenen per ell els hereus del mas Benet, de la parròquia de Sant Esteve de Vilacetrú; set sous de moneda de Barcelona de tern de cens que li fa per unes honors que són franc alou seu Guillem Ferrer, de la parròquia de Sant Miquel de la Guàrdia; dotze diners que li fa Guillem Ferrer; un parell de gallines que li fan de cens anual els hereus del mas Octubre, de la parròquia de Sant Miquel de la Guàrdia; sis diners que Guillem Ferrer li fa per un casal i un hort; tres cortans de vi de cens anual que li fa Arnau Capell, de la dita parròquia; una gallina de cens que li fan els hereus del mas de [...]; una altra gallina que li fan els hereus del mas Bou, de la parròquia de Sant Pere de Roda; i dues joves i una ollada [...].
Sibilla, filla dAntoni de mas Andreu, difunt, i de Guillema, viva, de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, reconeix haver rebut de Vicenç Sabater, fill de Pere Sabater i de Sibilla, difunts, de la parròquia de Sant Vicenç de Malla, trenta lliures de moneda de Barcelona de tern en concepte de dot i esponsalici. A continuació Sibilla li fa donació de laugment, de quinze lliures, pel qual obliga la meitat del mas dAndreu i de les seves possessions, bestiar i altres béns, que està sota domini i franc alou de la pabordia del mes de març de la Seu de Vic. Sestableix que si, mentre ell és en vida, els hereus del mas Andreu volen recuperar lobligació, ell rebi immediatament les trenta lliures aportades com a dot.
Ferrer de Pujada, fill de Pere de Pujada i Maria, difunta, de la parròquia de Sant Julià de Sorba, dóna en esponsalici a Pascàsia, muller seva, filla de Pere de Fontcuberta i Elisenda, de la parròquia de Vic, 1.950 sous de moneda de Barcelona de tern, comptats entre aquests els 1.300 sous de dot aportat per ella. Lesponsalici comprèn la meitat del mas de Pujada, situat a la parròquia de Sant Julià de Sorba i sota domini de Cerdà de Preixana, ciutadà de Vic, amb totes les cases, honors, possessions i pertinences, alodials i feudals, i molins, bestiar gran i petit, entre daltres coses. Sestableix que si el donador mor sense descendència, la donatària en pugui gaudir de per vida, amb la condició que si els parents dell ho volen recuperar, els sigui lícit fer-ho, previ retorn del dot a la donatària.
Guillem Udalard, fill dAgió, ven a Ramon Bonfill, a la seva esposa Bonafèmina i al fill dambdós, Guillem Ramon, unes terres i cases, horts, prats, pastures i garrigues, tot situat al comtat de Barcelona, al terme de Terrassa, dOldell o Merà, per lequivalent a quatre unces i quatre mancusos
Bernat, fill de Guadamir, i la seva esposa Riquilda i Gerbert, fill de Guadamir, i la seva esposa Bonadona cedeixen, per deu anys, a Bernat, fill de Sunifred, una terra, situada al comtat de Barcelona, al terme de Terrassa, a Feulines, per conrear-la edificar-hi cases i plantar dues mujades de vinya i arbres de deferents espècies. Es pacten els termes de la cessió
Bernat Esquerit dóna [en esponsalici] a la seva esposa Elisenda, filla dArnau dAvenc i Guillema, vuitanta sous de moneda de tern. Sestableix que, en cas de mort del donador sense descendència comuna, quaranta sous tornin a la mare del difunt; si ella és morta a qui deixi dit de paraula o per escrit; i si no deixa dit ningú, a Déu per salvació de la seva ànima. Els restants quaranta sous els podrà tenir la donatària durant la seva vida.
Pere de Masferrer, de la parròquia de Sant Martí de Sentfores, diòcesi de Vic, reconeix haver rebut de Bernat de Pujol, major de dies, de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, sogre seu, en diversos pagaments, quaranta-cinc lliures de moneda de Barcelona de tern en concepte de dot i esponsalici de Margarida, filla de Bernat i muller de Pere.
