Galceran [Sacosta], bisbe de Vic, donat que Guillem Sacosta, germà seu, cavaller, va fer-li donació inter vivos de cinc masos i dues masoveries o bordes per lliure i franc alou, no com a bisbe sinó com a persona laica, situades a la parròquia de Sant Cristòfol de les Planes, de la vall dHostoles, diòcesi de Girona, anomenats mas de Serra dAvall, mas de Noguer, dos anomenats mas de sa Xoriguera, mas Aixart; i les masoveries anomenades Port Xoriguera i Torremilans, absol i defineix totes les persones dels dits masos i masoveries de fer-li homenatge i sagrament de fidelitat, amb la condició que responguin a Guillem Sacosta, germà seu, o qui ell digui, a tota qüestió per motiu del seu domini, i facin homenatge i sagrament a qui Guillem Sacosta vulgui.
Bernat, prior del monestir de Santa Maria de Manlleu, amb el consens de la comunitat del monestir, redueix a favor de Jaume de Coromina, de la parròquia de Manlleu, el quart i braçatge de les collites que el monestir rep sobre dues peces de terra, situades a la mateixa parròquia, sota domini i alou del monestir. En compensació, haurà de fer tasca de les colllites. El preu de la reducció és de vint sous de moneda de Barcelona de tern.
Pere de Puig d'Ases i la seva muller Maria, de la parròquia de Vic, venen a Berenguer Rei i la seva muller Elisenda, de la vila de Vic, una feixa de terra situada al costat de la feixa anomenada de Sant Sixt, a la parròquia de Vic, que està sota domini del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes i el seu paborde, qui en rep el quart i braçatge de la collita; i la meitat de la collita del pa i del vi que ells reben per dues terres que té per ells Pere de Fontcuberta de Baix, situades al costat del mas de Tordells, a la mateixa parròquia, pel preu de quinze sous de moneda de Barcelona de tern.
Guillemó de Broli, fill de Guillem de Broli, cavaller, per Bernat de Riera, ciutadà de Vic, de consell de Ferrer de Montrodó, cavaller, i de Ferrer de Montrodó, canonge de Vic, marmessors de Berenguera, viuda de Riera i mare de Bernat, ven a Bernat dAngle, clergue de Vic, totes les coromines, superiors i inferiors, anomenades de Sant Sixt, amb els seus censos de parts de collites, rendes i prebendes i tot el dret i domini, de lliure i franc alou, i que treballen Berenguer i Pere de Sixt, situades a la parròquia de Vic, pel preu de cinc mil sous de moneda de Barcelona de tern.
Arnau sa Xoriguera, de la parròquia de Sant Cristòfol de les Planes, reconeix deure a Pere de Montcorb, prevere del capítol de la Seu de Girona, obtentor del benefici presbiteral que Guillem de Costa i Dalmau, fill seu, difunts, van instituir a lesglésia de Santa Maria de Rocacorba, i Pere Joan dAvenc, canonge i tresorer de lesglésia de Vic, obtentor del presbiterat del benefici que els mateixos Guillem i Dalmau de Costa van instituir a lesglésia de Sant Cristòfol de les Planes, de la vall dHostoles, absent, dos-cents sous de moneda de Barcelona, que els devia el seu germà Ramon sa Xoriguera en concepte de la definició dels seus béns, feta el mateix dia. Es comprometen a pagar en diversos terminis: cinquanta sous a la propera quaresma de Carnaval, cinquanta sous més de quaresma a un any, i els cent sous restants de quaresma a dos anys. Dóna com a fiadors Ramon sa Xoriguera, àlies de Frigolet, de la parròquia de Sant Cristòfol dels Cogolls, i Ramon de Puig, de la parròquia de Sant Cristòfol de les Planes.
Joan sa Pinosa, àlies des Vilaró, de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau, diòcesi de Vic, Bernat des Vilaró, hereu del mas des Vilaró de la dita parròquia, i Pere sa Pinosa, fill del dit Joan i de Francesca, hereu del mas de sa Pinosa, parròquia de Sant Cugat dAlboquers, renuncien a favor de Bernat de Coromina, germà consanguini de Joan, als drets sobre els béns de Francesc de Terrés, difunt, i sobre el mas de Terrés, situat a la parròquia de Santa Maria de Manlleu, i de qualsevol bé pertanyent al dot de SibilṖla des Vilaró, difunta, àvia de Joan, que fou dona de Jaume des Vilaró, difunt, de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau, i que fou constituït en dot de Francesca, difunta, filla de Jaume i de SibilṖla, a Francesc de Terrés, difunt, senyor útil del dit mas de Terrés.
Gaspar de Vilafort, colteller, ciutadà de Vic, i la seva muller Felipa, filla i hereva universal de Ramon des Mas, àlies de Tresserra, i Eulàlia, i senyora útil del mas de Tresserra, de la parròquia de Sant Quirze de Muntanyola, diòcesi de Vic, venen a Pere de Mas Ferrer, de la quadra de Vilambert, de la parròquia de Sant Martí de Sentfores, ciutadà de Vic, fill i hereu de Pere de Mas Ferrer, difunt, senyor útil del mas Ferrer, situat en aquesta parròquia, una peça de terra plantada de vinya, que era antigament del mas den Guasch, i després va ser de Ramon Franc, i després de Nicolau de Carboners, i finalment de Pere de Mas Ferrer, pare dell, al qual Ramon des Mas, pare de Felipa, va comprar el dit mas, situat a la parròquia de Vic, prop del mas de Gatillepa, sota domini i alou de la pabordia del mes de maig de lesglésia de Vic, a cens de vuit quarteres de blat, meitat dordi i meitat despelta a la mesura del mercat de Vic, i onze sous i un diner de Barcelona per Tots Sants, pel preu de vint-i-cinc lliures i deu sous de moneda de Barcelona de tern, quantitat que reconeixen rebre per mitjà de làpoca corresponent.
Bartomeu Clotes, taverner, ciutadà de Barcelona, abans habitant de la parròquia de Sant Genís dels Agudells, llega a Àngela, filla comuna seva i de dona Magdalena, dedat de sis anys, la llegítima paterna, de vuitanta lliures de moneda de Barcelona, per quan es casi, que mentrestant es dipositaran a la taula de la ciutat de Barcelona i que sigui alimentada i proveïda pel seu hereu. Institueix hereu universal Joan Clotes, fill seu, de quinze anys, i estableix les substitucions acostumades: Antoni Genís Clotes, fill seu, Vicenç Clotes, fill seu, Àngela, filla seva, i finalment Francesc Clotes, germà seu.
Pere de Castell, delegat de Berenguer Burget, veguer de Barcelona, en execució duna sentència, adjudica les cases petites que Serena de Menot té a Ermengol Pinxenes, procurador de Ramona de Sant Cugat, per raó de la hipoteca daquelles vint-i-quatre lliures i sis sous de moneda dels quals Berenguer de Sant Cugat era fiador per Miquel de Menot i la mare de Maimó.
Pere de Montcorb, prevere del capítol de Girona, i Pere Joan dAvenc, canonge i tresorer de lEsglésia de Vic, marmessors del testament de Guillem sa Costa, difunt, cavaller, de la casa de Costa, diòcesi de Girona, amb lautoritat de Galceran de Montcorb, canonge i oficial del bisbe de Girona, nomenen Francesc de Soler, clergue beneficiat de lesglésia de Girona, Guillem de Caselles, sagristà de lesglésia de Vilafredari, absents, i Domènec de Donç, ciutadà de Girona, present, procuradors seus especials per a la citada marmessoria.
