Contracte matrimonial fet entre Joan Minguet, manegador, fill i hereu de Pere Minguet, daurador i ciutadà de Vic, i de Margarida, d'una banda, i Margarida, filla de Bernat de Coromina, difunt, i de Caterina, de la parròquia de Santa Maria de Manlleu, de l'altra. S'estableix que: Jaume de Coromina, la seva muller Simona i Caterina, com a tutors assignats de Jaume Antoni, hereu universal del mas Coromina, constitueixen en dot de Margarida, néta i filla dels anteriors, a Joan Minguet dos mil sous barcelonins, i cinc-cents sous barcelonins més pels vestits nupcials della. Sestableix que si ella mor sense descendència comuna, la meitat dels dos mil sous i els vestits passin a lhereu del mas Coromina, i la meitat restant a Joan Minguet, durant la seva vida. Per la seva banda, Joan Minguet aporta un augment de mil sous barcelonins. Sestableix que, si ell mor, ella podrà tenir lesponsalici de per vida, i quan ella mori, els mil sous de laugment aniran a qui ell deixi dit.
Dalmau, fill de Ramon, i la seva esposa ElṖliards venen a Berenguer Sanla més duna quarterada de vinya, situada al comtat de Barcelona, al terme de Terrassa, al lloc dit Bruguerols, pel preu de setze sous i mig de moneda de Barcelona
Contracte matrimonial fet entre Joan de Bussanya, de la parròquia de Santa Maria de Moià, diòcesi de Vic, d'una banda, i Clara, filla de Bernat de Coromina, difunt, i Caterina, de la parròquia de Santa Maria de Manlleu, diòcesi de Vic, de l'altra. S'estableix que: Caterina, viuda de Bernat de Coromina, constitueix en dot de Clara, filla seva, a Joan de Bussanya, cent lliures de moneda barcelonina de tern. Sestableix que, si mor Clara sense descendència, Joan tingui de per vida cinquanta lliures i les altres cinquanta lliures vagin als hereus del mas Coromina. Per la seva banda, Joan Bussanya obliga el seu mas de Bussanya, amb tot el que aquest té. S'estableix que, si ell mor sense descendència, Clara podrà fer ús del mas durant la seva vida, excepte si els hereus de Joan lil reclamen. Clara entra al mas de Bussanya redimida i lliure de qualsevol domini.
Berenguer Sanla i la seva esposa Ermessenda cedeixen a Arnau, fill de Guadamir, el mas que havia estat de Gerbert i de Dalmau, situat al comtat de Barcelona, al terme de Terrassa, al lloc dit Feulines, perquè el conreïn i plantin vinya. Es pacten els termes de la cessió
Llorenç Coromina i Blaia, de la parròquia de Santa Maria de Manlleu, fan heretament al seu fill Bernat de la casa o mas de la Coromina, situat en aquesta parròquia, amb totes les seves terres, honors, possessions, masos units, drets i pertinences, i tots els béns immobles, bestiar gros i menut, vaixella vinària i bladera, cens i censals morts. Sestableix que, si Bernat mor sense descendència, tot allò donat torni als donadors o hereus daquest. Per la seva banda, Segimon Sauleda, àlies Plantalamor, i Gabriela, de Santa Eugènia de Berga, donen en matrimoni a Bernat Coromina la seva filla Elisabeth, donzella, així com el pertinent dot, constitent en la seva legítima.
Arnau Rosselló, la seva muller Elisenda i Simó, fill dells, permuten amb Berenguer Rosselló, la seva muller Bonadona, el seu fill Guillem i la muller daquest, Elisenda, tota la part de lhonor anomenat de Femades, que tots tenen pro indivís a la parròquia de Teià, per laltar de Santa Margarida de la Seu de Barcelona i el seu rector; la part de lhonor que tenen pro indivís a la mateixa parròquia, al lloc anomenat Hort de Vic, pel mateix altar i rector; les dues peces de terra amb les seves pertinences que tenen en la dita parròquia, al costat de la porta del seu mas, pel mateix altar i rector; i la part de dos cellons que tenen pro indivís, a la mateixa parròquia, al lloc anomenat Forn pel mateix altar i rector, a canvi dues feixes de terra contigües, situades a la parròquia de Premià, al lloc anomenat Enge, que tenen per la canònica de Barcelona i el paborde de maig, i pel monestir de Sant Pau del Camp i el seu prior; la part duna peça de terra que tenen ells i Alexandre i Domènech de Soler pro indivís, a la mateixa parròquia, al lloc anomenat Camp den Pere Mir, pel dit monestir; tota la part duna peça de terra que ells i Alexandre i Domènech tenen pro indivís a la mateixa parròquia, al lloc anomenat Camp de Sant Pere, pels dits paborde i monestir; un celló de terra a la mateixa parròquia, sobre el lloc anomenat Forn pel dit monestir; i una feixa de terra, situada a la mateixa parròquia, sobre el mas Rossell, que tenen pel dit monestir, excepte les oliveres que hi ha.
Pere Cendra, clergue jurisperit, jutge comissari assignat com a oïdor de comptes de les marmessories i testaments per Francesc Rufat, doctor en decrets, veguer general del bisbe de Barcelona, reconeix a Francesc sa Joura, de la vila de Sabadell, que li va passar comptes correctament lherència del venerable Bernat Guasch, que va ser hereu universal del seu germà, del qual Francesc és marmessor subrogat, dels béns mobles i immobles que va vendre i rebre i alguns deutes, que sumen un total de mil seixanta-vuit lliures de moneda de Barcelona de tern, que va fer servir per pagar deutes i causes pies del testament, i dels quals va distribuir cent trenta-una lliures per raó de la marmessoria.
Pere de Montcorb, prevere del capítol de lesglésia de Girona, obtentor de benefici que Guillem de Costa, cavaller, i el seu fill Dalmau, difunts, van instituir a lesglésia de Santa Maria de Rocacorba, en nom propi i com a procurador de Joan dAvenc, canonge i tresorer de lesglésia de Vic, obtentor del benefici que van instituir Guillem de Costa i Dalmau a lesglésia de Sant Cristòfol de les Planes [dHostoles], entreguen a llauró (ad laborationem) a Jaume dArgilagosa, de la parròquia de Sant Martí Sacalm, diòcesi de Vic, la casa de Costa de les Planes, amb totes les terres, possessions, vinyes i honors, del dia present a quatre anys, per tal que durant aquest temps el conreï i el treballi. Dels fruits obtinguts els haurà de donar la tasca.
Arnau de Planes, canonge de Sant Feliu de Girona, ven a Dalmau de Costa, cavaller, per lliure i franc alou, lhonor anomenada de sa Xoriguera, situada a la parròquia de Sant Cristòfol de les Planes, és a dir el mas de Serra dAvall, en el qual viu Vivó de Serra, el mas de Noguer, en el qual viu Bernat de Noguer, el mas de Xoriguera, en el que viu Arnau de Xoriguera, el mas de nOt de sa Xoriguera, el mas de nEixarch i el dret que té a la masoveria de Port Xoriguer, pel preu de mil tres-cents sous de moneda de Barcelona de tern.
Pere Balaguer, notari ciutadà de Barcelona, ven a Lleonard i Ferrer Bertran, mercaders ciutadans de Barcelona, un censal mort de dues-centes deu lliures i disset sous de preu i tretze lliures, tres sous i sis diners de Barcelona de pensió anual, que Pere Balaguer rep cada any el 21 de febrer, quantitat que reconeix rebre per mitjà de làpoca corresponent, feta dos dies després.
