Cerca Scripta

Regest:
[...] respon al requeriment fet per Guillem Ramon de Camps, veguer i batlle de Vic, sobre una baralla amb tir de ballesta que es va produir el Dijous Sant a Vic.
Regest:
El Capítol de l’església de Vic, com a regent i administrador de la pabordia del mes de novembre, amb el consentiment de Berenguer de Vilagaià i Francesc de Puigbacó, canonges de Vic, redueix a favor de Francesc Sarment, ciutadà de Vic, possessor dels masos de Morera i de Matarodona, situats a la parròquia de Santa Eugènia de Berga, sota domini i franc alou de la dita pabordia, el quart i braçatge de totes les collites que la pabordia rep sobre una trilla, anomenada Maiola, dues feixes de terra contigües de les honors anomenades Conamina i uns honors anomenats Quadrells, tot del mas de Morera; i sobre totes les trilles, un camp i una feixa de terra del mas de Matarodona. En compensació de la reducció de quart i braçatge, Francesc haurà de pagar un cens anual de vint-i-vuit sous de moneda de Barcelona de tern per Tots Sants. El preu de la reducció és de vint sous de moneda de Barcelona de tern.
Regest:
Ermessenda Fulchina, el seu fill Pere Cabot i Maria, esposa d'aquest, venen a Ramon de Clasqueri i Maria, esposa seva, i al seus fills, el mas de Chasas Novas, situat al terme de Castellar.
Regest:
Pere Gener, hereu del mas Gener, de la parròquia de Santa Eugènia de Berga, ven a Felip de Dosrius, donzell, mitja quartera de forment bo censal, a la mesura del mercat de Vic, que ell rep per raó de l’herència del seu pare, Berenguer Gener, sobre tres honors i possessions confrontats del mas de Berga, de la mateixa parròquia, i sobre uns honors anomenats a Narbona i a Maiol que tenen per indivís sota domini i franc alou de Felip, com a senyor de la casa d’Heures, i de dona Blanca sa Mata, hereva de la casa de Benages, pel preu de cinquanta-cinc sous de moneda de Barcelona de tern.
Regest:
Pere Ramon de Canal i Ermessenda, cònjuges, donen a Ramon de Clasquerí, el mas Canal, la meitat d'un altre mas i altres terres, situades en el terme de Castellar.
Regest:
Guillem de Castell, fill i hereu de Berenguer de Castell, cavaller, difunt, confirma a Guillem de Tervents, nebot/nét de Ramon de Bellfort, difunt, i d’Elisenda, de la parròquia de Sant Miquel de la Guàrdia, la donació que li va fer Ramon Abavus, fill de dona Berenguera, filla difunta de Ramon de Bellfort, de tot el dret que tenia sobre els béns de Ramon de Bellfort per raó d’herència.
Regest:
Pere de Puig, prevere, oriünd de Sant Genís de Taradell, lliura a Felip de Dosrius, donzell, i a Galceran de Dosrius, fill seu, la possessió corporal del mas de Berga, situat a la parròquia de Santa Eugènia de Berga, i dels censos i parts de les collites i altres drets d’aquest mas, de la part de les collites que Pere rebia del mas de Torrent, situat a la mateixa parròquia, juntament amb els vint-i-cinc sous censals de Barcelona que Felip i Galceran de Dosrius rebien sobre el mas de Bellveí, situat a la mateixa parròquia. El lliurament es fa en presència del notari i de diversos testimonis, segons el ritual acostumat.
Regest:
Jaume de n’Alda, donat que vol anar a Constantinoble i les parts de llevant amb la nau d’en Jaume Oliver, atorga testament, en el qual elegeix sepultura, si moria a Vic, al cementiri de la Seu de Vic. Nomena marmessors seus Francesc de n’Alda, germà seu, madona Francesca de n’Alda, mare seva, Pere i Francesc de Cuspineda, Ferrer sa Coromina, cunyat seu, na Constança, muller seva, i Francesc Poquet, ciutadans de Vic. Fa diversos llegats a familiars, amics, persones i institucions religioses. Nomena hereu universal Joan, fill seu, i estableix les substitucions acostumades.
Regest:
Berenguer de Santaeugènia, de consell dels seus pares Pere de Santaeugènia i Brunissenda i del seu germà Pere, dóna en esponsalici a Agneta mil sis cents cinquanta [morabatins] d’or, sobre el castell d’Avellana, amb cavallers i homes, que té pel vescomte de Cabrera; i sobre el castell del Brull, que el seu pare té per Berenguer de Bellpuig, amb cavallers i homes; i sobre el delme de Gurb, que té per Berenguer de Queralt; i sobre tota l'honor de Santaeugènia, amb cavallers i homes, excepte la trilla de Roca, que és a l’església de Vic i el mas de Guillem de Pujol, que es reté el pare de Berenguer. S’estableix que si ell mor, ella podrà tenir l’esponsalici durant tota la seva vida, i la família de Berenguer no li la podrà retirar sense la seva voluntat, amb la condició que ella es mantingui sense marit.
Regest:
Ramon de Tegores i el seu germà Pere venen a Ramon de Casthelari, a la seva esposa Maria, a Pere Joan de Canyelles i a Raimunda, cònjuges, la meitat de dos masos de Pujol i altres terres en el terme i parròquia de Castellar.

Páginas