Cerca Scripta

Jaume Coromina, pagès, hereu universal del mas de la Coromina de la parròquia de Santa Maria de Manlleu, fill legítim de Jaume Coromina i de la seva esposa Joana, difunts, atorga testament, en el qual elegeix marmessors Salvi Coromina, germà seu, paraire i batlle del terme de Manlleu; Joan Roch Coromina, fill seu i de na Antiga Avench, esposa seva en primeres núpcies; i Sicília Coromina, esposa seva en segones núpcies. Mana ser sepultat a l’església de Santa Maria de Manlleu i reconeix el dot de la seva esposa Sicília. Fa diversos llegats a persones i institucions religioses, a altres persones i amics i als seus familiars. Nomena hereu universal Joan Roch Coromina.

Berenguer Gallart, prevere regent la rectoria de Santa Eulàlia de Riuprimer, reconeix haver rebut de Pere de Mas Andreu, de la mateixa parròquia, tot allò degut en causes pies segons els testaments de Antònia de Mas Andreu i Antoni de Mas Andreu.

Bernat de Maians, de la parròquia de [Santa Maria de] Manlleu i la seva muller Jaume, fan heretament a favor de Ferrer de Maians i a Benvinguda, filla de Berenguer de Comella i de Maria, de la parròquia de [Sant Esteve de] Múnter, del mas de Maians, situat a la dita parròquia de Manlleu, amb les seves cases, honors, possessions, drets, pertinences, bestiar gros i petit, vaixella bladària i vinària. S’estableix que, mentre visquin, els donadors seran senyors del mas. Si es produeix discòrdia entre ells, els donadors es retindran la meitat del mas i de l’eixovar aportat per Benvinguda, així com la feixa de Clota. Quan aquests morin, tot tornarà a Bernat excepte cinquanta sous per a les seves voluntats. Es retenen també dos-cents i tres-cents sous, tant per a les seves voluntats com per a la legítima dels seus fills Bernat, Guillem, Domènec, Jaume i Bonanat, i que les filles Guillema, Elisenda i Francesca siguin dotades segons les possibilitats de la casa. Si Ferrer mor sense fills, tot revertirà als seus pares, excepte dos-cents sous per a les seves voluntats.

Arnau de Fontcuberta, la seva muller Dolça, els seus fills infants Ramon i Maria, fan heretament a favor de Pere, fill d’ells, de tot el mas de Fontcuberta, juntament amb tres peces de terra. S’estableix que, mentre visquin els donadors, seran senyors del mas i que Pere i la seva muller Maria els seran obedients. En el cas que Pere mori sense descendència, tot revertirà als seus pares, excepte l’esponsalici, que restaran en mans de la seva muller. Es retenen també les tres peces de terra. Seguidament, Pere dóna en esponsalici a Maria la meitat del mas de Fontcuberta. S’estableix que si el donador mor sense fills, la donatària gaudeixi de l’esponsalici. Si els familiars volen recuperar la meitat del mas, li hauran de fer donació de tres-cents sous barcelonins. En el cas que Maria mori sense fills abans de Pere, que els pares d’ella recuperin, del dot, 100 sous i ell retingui els 100 sous restants en vida.