Els ambients kàrstics es caracteritzen per l’alta solubilitat de litologies específiques de la roca del substrat, principalment carbonats o evaporites. Els terrenys kàrstics mostren formes de relleu distintives i un drenatge subsuperficial dominant, que pot provocar problemes ambientals i d’enginyeria relacionats amb enfonsaments (dolines), esllavissades, inundacions o contaminació dels aqüífers. Els perills relacionats amb el karst han anat augmentant a causa de l’expansió de les zones urbanes i del canvi global en les últimes dècades. En conseqüència, els perills naturals i humans relacionats amb el karst estan rebent una atenció creixent per part de la comunitat científica i les administracions. La investigació del karst epigènic i hipogènic requereix una investigació multidisciplinària, que ha d’integrar la cartografia geomorfològica, teledetecció, seguiment geotècnic, exploració geofísica, excavació de rases i anàlisi retrodeformacional.
Objectius
- determinar factors ambientals (litològics, climàtics, antropogènics, etc) que controlen els processos de dissolució karstica i els riscos d’enfonsament a diferents escales des de dolines fins a extrusions-diapirs salines. Les àrees d’estudi inclouen els sistemes karstics evaporítics de les valls de l’Ebre i Fluvià (NE Península Ibèrica) i karstics carbonatats a la Península de Florida (Amèrica del Nord).
- determinar els factors hidrogeomorfològics i climàtics que controlen els drenatges naturals de roques àcides a les zones de muntanya. Els llocs d’estudi es troben als Pirineus Central-Orientals i a la regió de la Puna a la serralada dels Andes (Amèrica del Sud).
Col·laboracions
