En les darreres dècades, la historiografia feminista i decolonial ha propiciat una autèntica revisió del cànon filosòfic reivindicant les moltes dones que han contribuït a la història de les idees. La denúncia de la misogínia internalitzada en la disciplina no és nova, doncs des l’audaç Cristina de Pizan va fer-ho ja en La ciutat de les dames (1990 [1405]), en una tasca de recuperació constant de les oblidades per la tradició. L’emergència i consolidació dels Estudis de les Dones i de la Herstory (Anderson i Zinsser, 2015; Boydston, 2008; Ferrer Valero, 2017) els anys setanta del passat segle va accelerar aquest procés, que ha experimentat un autèntic boom editorial. Avui dia les biografies i volums sobre dones filòsofes omplen llibreries i biblioteques, posant-nos a l’abast un autèntic mon per descobrir (Crespín, 2018; Femenías, 2020; Gleichauf, 2007; González Suárez, 2009; Martino i Bruzese, 1996; McAlister, 1996; Ménage, 2009; Miras Boronat, 2023; Rodríguez Magda, 1997; Soriano Nieto i Ferreres Codorniu, 2021; Warren, 2009).

La Universitat de Barcelona ha contribuït decisivament a aquesta situació des que es va fundar el Seminari de Filosofia i Gènere el 1990. El Seminari s’ha dedicat intensament a la recuperació del llegat de les dones filòsofes i ha format ja diverses generacions de recercadores expertes en gènere. No obstant això, la penetració d’aquesta expertesa en el currículum és encara força irregular. El Grau de Filosofia no compta encara amb cap assignatura específica sobre filosofia i gènere, mentre que sí que existeix a altres graus com Història (“Gènere i història”, assignatura de formació bàsica, 2n curs) o Física (“Gènere, ciència i tecnologia”, optativa de quart curs). Pel que fa a la lectura de textos de filòsofes, la darrera quantificació feta per la Comissió d’Igualtat de centre correspon al 2015-2016 concloïa que de mitjana, l’alumne del Grau hauria llegit una o dues filòsofes durant tots els seus estudis i que era perfectament possible no haver-ne llegit cap ni en el Grau ni en el Màster.

La situació ha millorat sensiblement gràcies a, com a mínim, tres elements que han estat clau: l’aprovació del Marc per a la incorporació de la perspectiva de gènere en els ensenyaments universitaris (AQU 2018), que proporciona tant el marc legal com les directrius generals per a fer-ho; la publicació de la guia de la Xarxa Vives per la incorporació de la perspectiva de gènere en Filosofia (2018), redactada per Sònia Reverter, que ha proporcionat els coneixements i la metodologia; la incorporació de nova força docent molt motivada que ha convertit la perspectiva de gènere element nuclear de la seva pràctica docent. Alhora, s’ha comptat amb un equip de govern a la Facultat molt compromès amb la igualtat i que ha participat de molt bon grat de les iniciatives de la Unitat d’Igualtat. A banda de les directrius generals sobre docència a l’eix 4 del III Pla d’Igualtat, la Facultat ha participat en el grup de treball coordinat per la UI que publicà les Rúbriques per a la introducció a la perspectiva de gènere als plans docents dels graus i els màsters de la Universitat de Barcelona (2023).

L’informe sobre la introducció a la perspectiva de gènere als plans docents (2022), així com els resultats de la pròpia formació interna de la Facultat detecten la voluntat d’una part important del PDI de fer el pas, però la necessitat de disposar d’un itinerari propi pel Grau de Filosofia, així com d’una bateria de recursos disponibles a l’abast del professorat. També s’ha demanat un acompanyament més individualitzat i flexible, doncs no totes les assignatures poden fer totes les adaptacions ni fer-ho tot alhora. El grau d’adaptació que és possible en assignatures com Filosofia de la cultura, Ètica o Filosofia política segurament serà més gran que el que sigui viable per Introducció a la Lògica o Filosofia de la Ciència i la Tecnologia (Miras Boronat, 2022). D’altra banda, no totes les adaptacions han de ser en continguts, també es requereix que s’introdueixin canvis en metodologies docents, entorns d’aprenentatge, sistemes d’avaluació, usos no sexistes del llenguatge i polítiques editorials i de citació bibliogràfica (Biglia i Vergés-Bosch, 2016). També cal formar-se sobre els biaixos inconscients i com afecten l’evolució professional de les dones (Haslanger, 2009; Rodríguez Guillén, Roldán i Villarmea, 2015; Roland, 1994; Roldán, 2022; Russ, 2019; Saul, 2013; Schwitzgebel i Jennings, 2017; Thompson, 2017). Es tracta d’una autèntica transformació en la “cultura de treball” i per això és important que el projecte d’innovació docent guiï aquest procés i ho pugui fer de forma estable, tant a través de formacions ad hoc, com a partir de l’obtenció de dades quantitatives i qualitatives sobre la percepció d’alumnat i professorat respecte la dimensió de gènere en totes les etapes educatives. La Facultat de Filosofia vol garantir la continuïtat d’aquests progressos exercint de formadora de formadors, dissenyant intervencions per a l’alumnat de Grau (en particular, en aquelles assignatures més metodològiques de primer i quart curs), l’alumnat del Màster de Formació de professorat (especialitat en Història de la Filosofia) i professorat de secundària que vulgui reciclar-se i actualitzar els seus coneixements. Enguany ja s’ha realitzat una primera experiència amb l’Escola d’Estiu de Filosofia i Gènere a l’empara de la Càtedra UB de Perspectiva de Gènere i Feminismes Ciutat de Cornellà en què han participat membres de l’equip de recerca i amb resultat molt satisfactori. Totes les intervencions que es dissenyin sota el paraigua del RIMDA ho faran des d’una perspectiva feminista, decolonial i interseccional (Collins i Bilge, 2019; Pérez, 2022).

El Grau de Filosofia és un dels graus de l’àmbit de les Arts i Humanitats amb un percentatge més petit de dones (són el 42,6 %, segons les dades d’AQU; enfront el 79% d’Història de l’Art o el 63% d’Antropologia, segons la informació estadística de la UB). Tenir més diversitat entre l’alumnat i el professorat influirà positivament en la diversitat en el currículum. En l’àmbit empresarial ha estat àmpliament estudiat com equips mixtos i diversos prenen millors decisions (Jarabo, 2023). En l’àmbit de la filosofia professional s’ha observat que hi ha una correlació directa entre la poca presència de dones en equips docents i la seva escassa representació en els plans docents (Dougherty, Baron i Miller, 2015; Etxeberría Agiriano, 2018; Walker, 2005). De fet, la segregació horitzontal és un efecte directe de la manca de referents que situa a la filosofia més a prop de les STEM que no pas de les Humanitats (García Dauder i Pérez Sedeño, 2017; Torres, 2018). Per aquest motiu, com a part de l’acció del grup d’innovació docent, es vol incloure una prospecció tant en dades com en narratives testimonials de les experiències de les dones que fan filosofia. Són poques les iniciatives que existeixen a nivell global, però han demostrat ser efectives i tenir un impacte positiu (Haslanger, 2009; Martín Alcoff, 2003; Paxton, Figdor i Tiberius, 2012; Rodríguez Guillén, Roldán i Villarmea, 2015). D’altra banda, encara sabem massa poc de les resistències epistèmiques i polítiques als avenços feministes (Ahmed, 2018; Fricker, 2017; Reverter, 2021; Tuana, 2006; Verge, 2021).

Aquesta prospecció es realitzaria no només a nivell intern, sinó en coordinació amb altres grups d’altres facultats, grups d’innovació docent transversals i d’altres disciplines afins.  Proposem limitar aquest projecte a les universitats de la Xarxa Vives que tenen un Grau en Filosofia: Abat Oliva, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Ramon Llull, Universitat de les Illes Balears, Universitat de València. Aquesta limitació obeeix a diferents raons de tipus metodològic: (a) existeix un grup de cooperació permanent sobre perspectiva de gènere que emet informes i guies i coordina polítiques universitàries; (b) la seva oferta docent és molt similar a la de la Universitat de Barcelona, així com els seus marcs normatius, fets que faciliten l’anàlisi comparatiu entre plans i itineraris docents. En les jornades finals del projecte (Jornades d’innovació docent: la perspectiva de gènere en l’ensenyament de la filosofia) voldríem convidar a grups i persones tant d’aquestes universitats com d’altres grups afins de l’estat espanyol i iberoamericà amb què ja hi ha contactes previs. D’aquesta manera, confiem que les sinèrgies creades permetrien consolidar la transició envers una història de la filosofia més inclusiva, diversa i vertadera, atès que les dones i les minories hi érem, hi som i hi serem.

Per resumir, la necessitat i la rellevància del projecte es justifica per: (a) el poc grau d’implementació de la perspectiva de gènere en l’ensenyament de la Filosofia i l’imperatiu de fer-ho de forma progressiva per adequar-nos a la normativa interna i als estàndards de les diferents agències de qualitat; (b) l’impacte que té aquesta escassa diversitat en el cànon en els nivells posteriors d’ensenyament (màster i doctorat); (c) l’impacte que té l’ensenyament d’una història de la filosofia esbiaixada des del punt de vista de la diversitat en la formació del personal docent que després transmetrà aquesta història a l’ensenyament pre-universitari; (d) la retroalimentació entre una disciplina poc diversa, la manca de referents i la manca de diversitat en els equips docents; (e) el desig de tenir una pràctica docent i una recerca més vertadera i més compromesa amb els drets humans i els objectius de desenvolupament sostenible.