Les pràctiques clíniques dins de la titulació del Grau en Infermeria representen un número elevat de crèdits del currículum acadèmic de l’estudiant, essent motiu de què els departaments d’infermeria competeixin per places de pràcticum en hospitals, centres sociosanitaris o d’atenció primària. Actualment però, és impensable que un estudiant practiqui per primera vegada en un pacient sense abans haver-se entrenat amb un maniquí. Els canvis en el perfil de l’usuari, pacients majors i amb més comorbilitat que requereixen una atenció més complexa i tecnològica, pacients més informats i protegits per les diferents mesures de seguretat del pacient i els canvis en el sistema sanitari, disminució de l’estada hospitalària i tancament d’unitats, ha estat el fonament perquè països com Estats Units o Anglaterra hagin substituït hores de pràctica clínica amb pacient real per sessions d’aprenentatge actiu amb pacient simulat.

La transformació impulsada pels acords de Bolonya suposa, entre d’altres canvis, la introducció de noves metodologies docents més properes a la realitat professional, amb la finalitat d’utilitzar models que avaluïn no només coneixements sinó també actituds i habilitats.

A les universitats catalanes, les classes teòriques segueixen sent la metodologia docent més utilitzada, però cal anar incorporant metodologies d’aprenentatge actiu que permetin disminuir el buit entre la teoria i la pràctica i facilitar la transició de l’estudiant cap a l’exercici professional.

Una d’aquestes noves metodologies és la simulació, una varietat de tècniques educatives en la que els participants tenen la oportunitat de practicar un procés d’aprenentatge actiu en un entorn que imita l’àmbit clínic i experimentar vivències similars a les reals, però sense posar en perill la seguretat del pacient.

Segons l’estudi portat a terme per la xarxa d’universitats que van participar en el Llibre Blanc de l’ANECA, es va valorar quines competències són les que requereixen un nivell complet d’aprenentatge en el grau d’infermeria per poder desenvolupar posteriorment les activitats pròpies de la infermera, i de les quals citem a continuació les que es poden desenvolupar mitjançant la metodologia de la simulació:

- Capacitat per administrar amb seguretat fàrmacs i altres teràpies (utilitzant les habilitats...).
(Competència 14)
- Capacitat per mantenir la dignitat, privacitat i confidencialitat del pacient (utilitzant les habilitats...). (Competència 12)
Capacitat per posar en pràctica principis de salut i seguretat, inclosa la mobilització i maneig del pacient, control d’infeccions, primers auxilis bàsics i procediments d’emergència (utilitzant les habilitats...). (Competència 13)
- Capacitat per considerar les cures emocionals, físiques i personals, incloent satisfer les necessitats de confort, nutrició i higiene personal, i permetre el manteniment de les activitats quotidianes (utilitzant les habilitats...).
(Competència 12)
- Capacitat per reconèixer els diversos rols, responsabilitats i funcions d’una infermera.
(Competència 4)
- Capacitat per reconèixer i interpretar signes normals o canviants de salut-mala salut, sofriment, incapacitat de la persona (valoració i diagnòstic).
(Competència 8)
- Capacitat per treballar d’una manera holística, tolerant, sense judicis, curosa i sensible, assegurant que els drets, creences i desitjos dels diferents individus o grups no es vegin compromesos.
(Competència 2)
- Capacitat per respondre a les necessitats personals durant el cicle vital i a les experiències de salut o malaltia. Per exemple, dolor, esdeveniments vitals, invalidesa o en el procés de la mort imminent (utilitzant les habilitats...).
(Competència 16)

FONAMENT DE LA INNOVACIÓ

Tal i com es justifica amb l’evidència en el document de posicionament a favor de la simulació del grup GRISCA (Grup Recerca Infermera en Simulació a Catalunya i Andorra), integrat per professors del Grau en Infermeria de 17 universitats de Catalunya i una d’Andorra, entre elles la UB, en la formació de l’estudiant en ciències de la salut, l’adquisició d’habilitats no tècniques (presa de decisions, judici clínic, comunicació i treball en equip) és independent i complementària a la realització de pràctiques clíniques, tant hospitalàries com comunitàries, pel que la simulació es considera una metodologia útil abans i després d’aquestes estades clíniques.

Els arguments a favor de la metodologia es fonamenten en els següents punts claus:

1. El procés de Bolonya, desenvolupat a Europa per adaptar l’educació superior a la investigació, les necessitats de la societat i l’avenç en el coneixement científic, ha implicat un canvi en el concepte d’aprenentatge, passant d’estar centrat en l’adquisició de coneixements a l’adquisició de competències per exercir la professió escollida. La finalitat es disminuir el buit entre la teoria adquirida a la universitat i la pràctica demandada por les institucions professionals.

2. Canvis en el perfil de l’usuari: pacients més grans i amb més comorbilitat que requereixen una atenció més complexa i tecnològica, pacients més informats i protegits per les diferents mesures de seguretat del pacient.

3. Canvis en la professió infermera (accés a màster i doctorat), fet que ha possibilitat la investigació en cures infermeres que han de transferir-se a la pràctica clínica. La simulació permet entrenar les cures basades en la evidència i canviar hàbits rutinaris.

4. Canvis en el sistema sanitari: han disminuït les oportunitats perquè els estudiants realitzin formació mitjançant la pràctica clínica, degut a què ha disminuït l’estada hospitalària i s’han tancat unitats. Això comporta una altíssima competència entre escoles/facultats d’infermeria per accedir a places de pràctica clínica als centres hospitalaris. A més, com a conseqüència del desenvolupament de programes de seguretat del pacient en aquests centres, s’han reduït les places d’estudiant per unitat o limitat la capacitat dels estudiants per practicar directament en els pacients.

5. En l’actualitat és impensable que l’estudiant d’infermeria o medicina practiqui per primera vegada en un entorn real amb pacients, sense abans haver-se entrenat amb un maniquí.

6. Sempre i quan s’integri la simulació como una pràctica en coherència amb els eixos del pla d’estudis, com activitat curricular.

7. Amb el valor afegit de què la simulació ofereix l’oportunitat a l’estudiant d’equivocar-se i de repetir fins assolir la competència, dins d’un ambient segur. L’error en la simulació provoca un record basat en l’experiència que fa que l’aprenentatge sigui significatiu i durador generant auto confiança i seguretat en l’estudiant, traduint-se finalment en seguretat clínica.

8. Estudis han mostrat que la repetició de l’habilitat tècnica mitjançant el simulador millora l’aprenentatge i escurça el temps d’adquisició. A més, la correcta execució d’habilitats tècniques és essencial per a la seguretat en la pràctica infermera.