Inclusió, aprenentatge integral i diversitat funcional
Aquest projecte, elaborat assumint i aplicant el codi ètic i de bones pràctiques de la UB, està vinculat a la responsabilitat social de la docència, i s’inscriu a l’àmbit de la inclusió i els seus criteris específics. Com a tal, és necessari per a contribuir al fet que l’alumnat assoleixi, des del rigor i la qualitat, un aprenentatge significatiu i de qualitat, prenent consciència de les seves habilitats i dels seus reptes, de la mateixa manera que ho ha de fer el personal docent. Aquesta doble presa en consideració s’ha de concretar en accions i mesures compensatòries quan són necessesàries.
En aquesta línia d’igualtat d’oportunitats en la pluralitat diversa de cossos, sentits i estats psico-emocionals, el disseny universal per a l’aprenentatge (D.U.A.) constitueix una eina d’aprenentatge central, que s’inicià a l’àmbit arquitectònic (residencial, i constructiu[1]) i que s’ha de tenir en compte les directrius o pautes del pioner Center for Applied Special Technology (CAST, fundat el 1984) amb les seves actualitzacions, disponibles en català (versió 2.2), centrades en millores de motivació, de presentació, acció i expressió, juntament amb els tres principis rectors del DUA: 1. proporcionar múltiples formes de representació, per tal de contactar amb el què de l’aprenentatge; 2. proporcionar múltiples formes d’acció i expressió, per respectar el com de l’aprenentatge; 3. proporcionar múltiples formes de participació / implicació, per tal d’assumir el perquè de l’aprenentatge. D’aquesta, manera, el disseny de l’aprenentatge considera les necessitats potencials de tot l’alumnat, elimina barreres sense renunciar al rigor i recull diversos bagatges i preferències.
De tota manera, en un concepte ampli d’inclusió que no assimila la diferència o heteronomia o heteronormativitat[2] en la normativitat capacitista[3] i atén l’alumnat de forma integral, ha de prendre una perspectiva que contempli també les seves característiques orgàniques i mentals, com ara el malestar psíquic, que té àmplia incidència en la generació Z[4] i, concretament, entre l’alumnat de filosofia. És per això, que, des del punt de vista que la Facultat i la universitat està formada per persones, siguin alumnat, personal docent i investigador o equip tècnic, gestor i d’administració i serveis, ha d’integrar en les seves reflexions i accions, una visió holística, que apareix al títol. Això mateix ateny a la diversitat funcional, que procura recollir el sentit de la diferència més que no pas l’estigma invalidant de la minusvalidesa o discapacitat[5]. Està clar que inclou la física (motora, no motora) sensorial (auditiva o visual), de la parla, el llenguatge i l’aprenentatge: dislèxia, disortografia, TDHA), mental (intel·lectual, de trastorn mental / psicològic, TEA).
Així, a més de pretendre aplicar el disseny universal, integrant metodologies, continguts i mecanismes de transmissió nous i adaptats a la necessitats de l’alumnat, aquesta iniciativa vol fomentar la creació d’un espai segur a l’aula, on totes les persones adultes[6] hi càpiguen, des del respecte i sense prejudici, sense invalidació, per tal que la relació d’aprenentatge i docència sigui enriquidora no només en els objectius formatius acadèmics, sinó també la faceta de la vivència i valors humans, la qual cosa pot contribuir a fer minvar la taxa d’abandonament, tot propiciant la participació i sense generar traumes. Això fomenta, per dir-ho amb Recalcati i en referència al món universitari, “una nova eròtica de l’ensenyament”[7].
Aquesta aproximació connecta amb una noció més àmplia de la igualtat no reduccionista que no es pot reconduir a una normalitat percebuda com a normativa, funcional i dominant, on s’hi inclou també el gènere, l’ ètnia, el color de la pell o l’orientació sexual, l’edat[8], que es poden conjugar amb la funcionalitat psicofísica normativa. Aquest esment apunta a les interseccions discriminatòries que poden coincidir en cada ésser humà, alumne o professor. De fet, en el projecte s’intersequen també, com a àmbits d’implicació, la docència en filosofia, l’interès per noves pedagogies, la formació del professorat en assumptes peri-acadèmics (el seu coneixement de l’alumnat i les seves circumstàncies en el pla acadèmic però també en la seva singularitat personal) i l’acció tutorial acadèmica i no acadèmica, la interacció amb el S.A.E., S.E.D., etc.
Objectius generals a assolir
1. Reforçar la faceta docent en la inclusió en produir materials accessibles, des d’una metodologia i recursos dissenyats per a totes les persones, tot facilitant l’ús d’eines i ajudes tècniques, promovent vies adequades de comunicació i seguiment, a més d’avaluació;
2. Fomentar, contra el prejudici contrari, la relació inseparable entre la qualitat de l’aprenentatge, el rigor i l’exigència, per una banda, i la inclusió i accessibilitat, per l’altra;
3. Ampliar la formació pedagògica del professorat i continuar implementant iniciatives d’innovació docent a la Facultat de Filosofia i donar-les-hi continuïtat en termes cronològics i de professorat implicat;
4. Actualitzar i millorar, d’acord amb la normativa vigent, el tractament de la diversitat (funcional, de gènere, etc.) des del punt de vista de la inclusió, l’equitat i el respecte a la pluralitat d’alumnat, especialment des del punt de vista de la diversitat funcional;
5. Sensibilitzar sobre la inclusió, la diversitat funcional i el disseny universal per a l’aprenentatge, tot creant i difonent bones pràctiques, respectuoses amb l’heteronormativitat;
6. Aplicar al nostre context universitari el model de creació de situacions d’ensenyament-aprenentatge, el disseny universal;
7. Desplegar el disseny universal en la presentació d’informació, d’acció i representació i implicació autoregulada de l’alumnat;
8. Construir un espai d’ensenyament-aprenentatge integrador i confortable però a totes les persones agents formatives-educatives;
9. Visibilitzar la diversitat funcional heteronormativa des de l’afirmació i sense prejudicis invalidants;
10. Transmetre entre les persones docents de la Facultat i/o més enllà les nostres pràctiques.
Objectius específics a assolir
1. Activar i aprofundir els coneixements teòrics i pràctics sobre diversitat funcional en tots els sentits i les seves mesures compensatòries (per a l’aula i per a l’avaluació) per les dificultats auditives (lectura labio-facial, llengua de signes, predomini d’allò escrit i visual, ajudes tècniques, ordre expositiu, temps addicional 25%); visuals (ZoomText, lletra clara i gran; informació auditiva (Dragon Naturally Speaking, software Text-Speech: Balabolka, Daisy Format, Jaws, Blackboard Ally, facilitació prèvia de materials didàctics i temps addicional, 50%; trastorns mentals i psicològics; flexibilització de l’avaluació; trastorns de llenguatge i l’aprenentatge, 25% temps addicional); neuro-desenvolupament (T.E.A: ordre, estructuració, previsibilitat, claredat d’instruccions, temps addicional 25%);
2. Formar-se i completar els coneixements teòrics i pràctics sobre la inclusió i, específicament, sobre el disseny universal per l’aprenentatge en general, amb lectures rellevants (Alba Pastor, a[1] b[2], Elizondo Carmona, b[3], Sánchez Fuentes[4]);
3. Adquirir formació, concretament sobre D.U.A al marc universitari amb l’ajut de sessions de instrucció i orientació per part de persones especialistes, complementada per la lectura reflexiva i en conjunt de bibliografia rellevant (Elizondo Carmona, b[5], Álvarez Castillo y García-Cano Torrico[6]);
4. Aplicar, com mínim a una assignatura i grup, impartit per cadascuna de les persones integrants del projecte, el disseny D.U.A, que abraci un semestre, després de la formació prèvia, amb recollida de dades sobre satisfacció i eficàcia. Alternativament, en funció de les dimensiones del grup, implementar algunes mesures de D.U.A. proporcionals i realistes. Per aquestes dues situacions (assignatura o accions) assumir els tres principis clau:
4.a )Múltiples formes de presentació de la informació (què): combinació de parla, text escrit i imatges[7], de manera personalitzable [activació de coneixements previs, marcatge de línies de continuïtat, canvis de lletra, colors, gràfics, esquemes, mapes conceptuals, definició del vocabulari[8], els convenis de l’especialitat, il·lustració de conceptes clau en esquemes, intercomprensió lingüística, analogies, metàfores, pel·lícules, obres de teatre);
4.b) Múltiples formes d’expressió de la informació (com: diversos mètodes de resposta [mans, veu, teclat..], eines de suport accessible i universal, ajudes a la comunicació fluida, eines d’autogestió de la informació [fitxes, marques, avisos], feedback i seguiment; són claus algunes estratègies com el one miute paper o l’elaboració col·laborativa d’un glossari);
4.c) Múltiples formes d’implicació[9] (participació i motivació, perquè: reforç positiu de l’autonomia, de la pròpia vàlua, aclariment de metes i objectius, autoavaluació reflexiva).
5. Recollir-hi, en un informe raonat, amb dates, accions concretes i evidències, el procés d’aplicació en el seu abans, durant i després;
6. Crear als espais d’aprenentatge un espai segur, inclusiu i no discriminatori per a tot l’alumnat en la seva pluralitat i per a les persones docents;
7. Elaborar un autoinforme raonat i breu sobre el nivell de satisfacció de les persones integrants del grup a títol individual sobre els resultats obtinguts;
8. Integrar la nostra proposta en les iniciatives de formació pedagògica del Centre i de la Comissió d’Igualtat;
9. Difondre, durant els projecte, els seus resultats, tot esmentant, dificultats inicials, fites aconseguides, elements millorables o reptes pendents, com a mecanisme per al Retiment de Comptes;
10. Incorporar, des de la posició docent-investigadora-gestora que pertoqui a les persones integrants del grup propostes coherents al resultats del projecte al Pla de Millores de Grau i Postgrau al Sistema de Qualitat de la Facultat.
