Una reconstrucció del cor alt de Sta. Chiara a Nàpols: investigació en progrés
Equip de recerca
Caroline Bruzelius y Lucas Giles, Duke University
Andrea Basso, Elisa Castagna, Andrea Giordano, y Paolo Borin, Universitat de Padua
Emanuela De Feo, Universitat de Salerno
Leopoldo Repola, Suor Orsola Benincasa - Nàpols
Fins al segle XVI, els espais interiors de les esglésies es segmentaven en divisions espacials que reflectien l'estatus i el paper de cadascuna de les parts de les comunitats que els utilitzaven. Les divisions separaven les comunitats religioses del públic mitjançant alts murs que sovint incloïen altars secundaris decorats amb tombes i retaules. Aquests al seu torn es van convertir en àrees privilegiades per enterraments i monuments familiars. En la majoria de les esglésies sobreviuen avui poques empremtes d'aquestes divisions internes. El grup de recerca de Sta. Chiara va decidir examinar si les noves tecnologies podrien donar resposta a preguntes sobre la ubicació i les dimensions del cor alt de Sta. Chiara a Nàpols, i ajudar a crear un model hipotètic de la seva aparença original. Vam fem servir un radar de penetració terrestre (Repola) i un nou escaneig de làser del monument (De Feo) per identificar la ubicació i les dimensions generals de l'estructura en el paviment de l'església. El procés de modelització com una forma de raonar ens va portar a la hipòtesi que la pantalla del cor no només continuava el patró i les dimensions de les capelles laterals de l'església, sinó que també hauria servit com un enllaç entre les dues grans galeries o tribunes que recorren els flancs laterals de l'edifici. La nostra hipòtesi és que els altars de Sant Francesc i Santa Clara haurien estat situats a banda i banda d'una obertura central que donava pas al cor dels frares i a les tombes reials situades al voltant de l'altar major, afirmant així el paper de l'església com a centre del veneració dels sants franciscans, i subratllant alhora la seva funció de necròpolis reial.
