Monestir femení santjoanista d'Alguaire
Gràcies al conveni establert entre la Universitat de Barcelona i l'Ajuntament d'Alguaire, el nostre projecte d'investigació preveu desenvolupar diverses campanyes d'excavació arqueològica al jaciment de l'antic Monestir femení santjoanista d'Alguaire.
Situació
El Monestir de monges santjoanistes d’Alguaire està situat al municipi homònim, a la comarca del Segrià, a 15 km al nord de Lleida. Els vestigis del jaciment se situen al penyal conegut com a Serra del Convent, que des d’una posició privilegiada domina bona part de l’extensa plana del Segrià.
Breu síntesi històrica
El monestir Santjoanista d’Alguaire és hereu del que s’havia fundat temps abans a Cervera (1192), el qual, tal vegada cercant major aïllament, fou traslladat a la nova fundació realitzada el 1250 al pla de la Serra del Convent. Era un monestir femení de dones santjoanistes, que d’igual manera que les seves homòlogues de Grisén (Zaragoza, 1174), Sigena (Hosca, 1188), La Rápita (Montsià, 1290), Salinas de Añana (Álava, 1396) o Sevilla (1490), duien una vida d’oració i aïllament en enclaus fortificats i solitaris.
Les obres per a la construcció del monestir d’Alguaire van durar catorze anys i les monges s’hi traslladaren a l’entorn de 1264. Gràcies als detalls que ens ofereixen els gravats de l’enginyer francès Sebastien de Pontault, senyor de Beaulieu, en el context de la Guerra dels Segadors, i a la nombrosa documentació escrita que s’ha conservat, sabem que el monestir constituïa un tancat rectangular de gairebé 35.700 m2 amb diverses edificacions construïdes al llarg del temps.
Als gravats de Beaulieu s’aprecien els dos recintes de muralles construïts durant la Guerra dels Segadors, així com els seus principals edificis: l’església, el claustre i la casa conventual. Gràcies a la recerca realitzada per l’historiador Josep Lladonosa sabem que, almenys a meitat del segle XVII, l’església era de planta llatina i comptava amb una sola nau, dotada de pilars decorats amb columnes de mitja canya i capitells amb àbac senzill que sostenien uns arcs ogivals sota la volta apuntada. El claustre, al igual que el monestir, disposava de dues plantes i tenia forma rectangular. Comunicava amb l’església, la sala capitular i el refetor, així com amb les estances de la priora i les monges. El monestir disposava també de biblioteca, arxiu i escrivania.
La vida del monestir és llarga i dilatada. L’any 1640, en plena Guerra dels Segadors, la comunitat va haver-se de refugiar al palau episcopal de Lleida. Pel fet d’estar situada en zona de frontera i per les moltes dificultats econòmiques que patia, va demanar el trasllat a Barcelona, on s’hi instal·là el 1644. Poc després, la pesta va afectar la ciutat comtal –fins i tot la priora va morir d’aquella malaltia– i les religioses, després d’onze anys d’absència, van tornar a Alguaire per refugiar-s’hi. El retorn al monestir no va ser fàcil, perquè el monument estava en estat de ruïna i hi van haver de realitzar algunes obres de reforma estructural.
Les dificultats econòmiques i el mal estat de l’edifici van empènyer-les a sol·licitar, l’any 1684, el trasllat definitiu a Barcelona. Malgrat l’oposició inicial del bisbat de Lleida, el trasllat fou autoritzat i les religioses van abandonar definitivament Alguaire el dia 28 de març de 1699, tot ocupant el palau del Gran Prior de Catalunya. En aquest emplaçament continuaren, no sense vicissituds i interrupcions fins l’any 1880, quan foren traslladades a Sant Gervasi de Cassoles i, posteriorment, l’any 1976, s’instal·laren al nou monestir construït a Valldoreix, el qual va quedar deshabitat l’any 2007 per manca de vocacions religioses.
Descripció de les restes arqueològiques
Les excavacions arqueològiques realitzades en aquest jaciment van iniciar-se l’any 2016, gràcies al conveni de col·laboració establert entre la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament d’Alguaire. Des d’aquell moment, s’han desenvolupat un total de tres campanyes arqueològiques, que han permès documentar l’estructura arquitectònica de l’església del monestir a l’alçada de l’absis i del primer tram de la nau. S’ha localitzat també l’enllosat de pedra per on circulava la comunitat i diverses fases de paviment, la porta d’accés al claustre i les bases de les arcuacions monumentals que n’articulaven la seva estructura interna.
de la porta de la nau, i de l’accés al claustre del monestir.
Aposta per les TIC en la pràctica arqueològica
Des del punt de vista de la documentació i l'estudi del registre arqueològic, el nostre projecte aposta per l'aplicació de les noves tecnologies, amb l'ús de Sistemes d'Informació Geogràfica (GIS) i tècniques de fotogrametria digital, de les que a continuació en mostrem alguns exemples.
Public Engagement
Bibliografia
ALTURO I PERUCHO, Jesús (1993): “Marquesa de la Guàrdia, fundadora, comendadora i benefactora del monestir femení de la Mare de Déu d’Alguaire de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem”, Illerda, 50, pp. 51-54.
ALTURO I PERUCHO, Jesús (1999): Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir santjoanista de 1076 a 1244. Barcelona, Fundació Noguera; Lleida, Pagès.
BERTRAN I ROIGÉ, Prim (1977): “Les ordinations del convent d’Alguaire”, Cuadernos de Historia económica de Cataluña, 17, pp. 25-56.
BERTRAN I ROIGÉ, Prim (2007): “Els Ordes religiosos-militars: els Templers i els Hospitalers al Bisbat de Lleida”. Arrels cristianes: presència i significació del cristianisme en la història i la societat de Lleida. Lleida, Pagès editors, Bisbat de Lleida, pp. 159-184.
BRUFAL, Jesús (2013): “La medina andalusina de Lleida en el segle XI: Identitat i societat”. Rivista dell’Istituto di Storia dell’Euorpa Mediterranea, 10, pp. 219-244.
COLL SANABRA, Araceli (2009): La Senyoria jurisdiccional a Alguaire (1301-1310): edició i estudi, Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.
COLL SANABRA, Araceli (2010): "El domini senyorial a Alguaire (1301-1310), a través dels seus documents", Paratge 23: 93–115.
LLADONOSA, Josep (1985): L’art decoratiu al monestir de Santa Maria d’Alguaire, a través dels llibres de visites dels grans priors de Catalunya. Parlament de l’Acadèmic Electe Sr. Josep Lladonosa i Pujol amb motiu del seu ingrés a l’Acadèmia. Lleida, Reial Acadèmia catalana de les Belles Arts de Sant Jordi.
LLADONOSA, Josep (2007): Història de la Vila d’Alguaire i el seu Monestir Santjoanista. Lleida, Gràfiques Larrosa.
MIRET I SANS, Joaquim (1899): Noticia històrica del monestir d’Alguaire, de la Orde Sagrada i Militar del Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Barcelona, Tipografia «L’Avenç», 64 pàgines.
PALACIOS SANCHEZ (1977): La sagrada, soberana e ínclita orden militar de San Juan de Jerusalén (Orden de Malta) y sus monasterios de religiosas en España. Logroño, Ochoa.
PAULÍ MELENDES, Antoni (1951): El Real Monasterio de Nuestra Señora de Alguaire y San Juan de Jerusalén de Barcelona, 1250-1950. Barcelona, Bartrés.
RINCÓN GARCÍA, Wifredo (2015): “Patrimonio artístico de la Orden de San Juan de Jerusalén en España: una aproximación y algunos ejemplos”. Madrid, Universidad Nacional de Educación a Distancia, pp. 859-928.
