Monestir de Sant Daniel de Girona
El buidatge i posterior bolcatge de la informació compresa en els pergamins del monestir de Sant Daniel de Girona en un GIS ens permet situar tots els seus béns sobre un mapa i visualitzar, fàcilment, com va evolucionar el seu patrimoni al llarg dels dos-cents anys estudiats. En aquest sentit, veiem com la majoria d'adquisicions fetes al llarg d'aquest període van seguir les línies d'expansió marcades per l'extensa dotació fundacional feta per la comtessa Ermessenda i el comte Berenguer Ramon I el 1018, sent especialment importants els béns que el cenobi acommulà al pla de Girona, a les zones de Montfullà i Salt. No obstant això, també es va fer amb terres en altres llocs on en origen no tenia béns, sobretot al nord de la serra de les Gavarres, on va acabar atresorant importants propietats, arribant a controlar alguns dominis al veí comtat d'Empúries. Això ens hauria de fer plantejar, entre moltes altres coses, la importància que la vall de Sant Daniel, on s'assenta el monestir, tenia com a lloc de pas i de connexió entre la zona central del comtat de Girona i la zona de l'Empordà.
A part de generar aquestes sèries de mapes que mostren cronològicament l’evolució de les possessions del monestir, el treball amb GIS també ens permet veure com es distribuïen els diferents tipus de possessions al llarg del territori. En aquest sentit, és interessant veure que les terres adquirides pel cenobi es concentraven bàsicament a la plana de Girona, una zona molt fèrtil i relativament propera al monestir. En canvi, els béns més llunyans generalment no eren terres individualitzades, sinó masos; és a dir, unitats de producció agropecuària amb un elevat grau d'autonomia que devien funcionar de forma pràcticament independent, limitant la seva relació amb el monestir al pagament d'un seguit de censos que, en alguns casos, podien ser recollits en calleres dependents del cenobi com la de Madrenyà.
Igualment, si ens centrem en la tipologia dels conreus propietat del monestir, veiem que a la plana es concentraven els camps de cereal, mentre que, com és natural, a prop dels corrents d'aigua hi havia els horts i conreus de regadiu. Més interessant és constatar com les vinyes ocupaven les àrees més agrestes del territori i, per exemple, es concentraven en els contorns del pla de Girona, aprofitant les zones de pendent on el conreu extensiu de cereal devia presentar més problemes.
Finalment, també cal destacar que els GIS ens permeten estudiar la presència i distribució d'un tipus particular de béns. Així, per exemple, podem crear un mapa amb tots els molins que posseïa el monestir, veient que, com era de suposar, en el cas de Sant Daniel es concentraven a la vora del Ter, a la zona de Montfullà i Salt.
