Skip links

LÍNIES DE RECERCA

PAISATGES URBANS INTANGIBLES: Cartografia del paisatge monàstic

Registrarem i geoposicionarem els monestirs ubicats en diferents ciutats de la Mediterrània. Analitzarem com interactuen amb altres elements i quina és la seva incidència espacial dins del parcel·lari urbà. Elaborarem una cartografia digital urbana sobre el paisatge monàstic de les ciutats medievals.

En base a l’experiència obtinguda en projectes anteriors, volem fer aquí un pas més en l’estudi de l’impacte que el fenomen monàstic va tenir sobre la topografia de les ciutats medievals. La construcció d’un monestir dins o prop de les muralles generava un seguit de dinàmiques urbanes que sovint han quedat fossilitzades al parcel·lari i són analitzables a través de tècniques cartogràfiques digitals.

Paisatge monàstic de la ciutat de Nàpols

Per fer-ho, dissenyarem una base de dades que ens permetrà emmagatzemar la informació relativa als monestirs femenins i masculins del període estudiat. Sobre cada centre monàstic registrarem la seva posició geogràfica concreta amb l’objectiu de representar-lo i analitzar-lo sobre una base cartogràfica digital. Aquesta tasca la realitzarem mitjançant l’ús dels Sistemes d’Informació Geogràfica (GIS), que s’han mostrat útils en l’estudi el paisatge històric. En base al traçat de les successives muralles, elaborarem un conjunt de mapes temàtics on representarem els monestirs en funció del seu origen, període d’implantació i orde religiós. Per fer-ho, no només utilitzarem tècniques de georeferenciació de punts, sinó també eines avançades d’anàlisi algorítmica i 3D, gràcies a les quals podrem anar més enllà del simple anàlisi visual de les dades i ens permetran obtenir suggerents models interpretatius.

Mapa de la ciutat de Sevilla durant el segle XVI

L’objectiu final consisteix en detectar l’existència de models d’implantació monàstica diferenciats (dins o fora del recinte emmurallat, a prop o lluny dels portals d’entrada i vies de comunicació principals) per tal de conèixer l’impacte dels monestirs tant en el desenvolupament de noves zones urbanes com en la consolidació d’espais preexistents. Donada l’amplitud cronològica i territorial del projecte, hem escollit quatre ciutats-model significatives de l’arc Mediterrani i sud-oest peninsular: Barcelona, ​​Nàpols, Sevilla i Santarén, les quals ens permetran realitzar una anàlisi comparativa entre ordres, cronologies i formes d’implantació.

Les cartografies GIS resultants del nostre treball es publicaran a la plataforma digital del projecte en format interactiu, amb l’objectiu que l’usuari pugui escollir la informació i cronologia de visualització.

Universitat de Barcelona
Institut de Recerca en Cultures Medievals
MAHPA
Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades