Presentació:
Llibret que inclou 16 papers, cadascun dels quals porta impresa la signatura del seu inventor com a marca d'autenticitat.
Composició:
No descrita. (Segons Dourvault. La oficina de farmacia (1930:1587) per preparar-lo es mullen paper sense cola, paper de filtre per exemple, en una solució saturada en fred de nitro. Es deixa assecar seguidament estenent-lo sobre cordes. S'aromatitza submergint-lo en una solució alcohòlica d'essència o de bàlsams olorosos. Hi ha dues fórmules possibles: Alcohol 300 grs.; mesc 10 grs.; essència de roses 1 gr.; benjuí 100 grs.; mirra 12 grs.; lliri de Florència 250 grs.Alcohol 200 grs.; benjuí 80 grs.; Bàlsam de Tolú 20 grs.; esotac 20 grs.; tronc de sàndal 20 grs.; mirra 10 grs.; pellofa 2o grs.; mesc 1 gr.
Dosificació:
Desprendre i encendre una de les divisions de Papel de Armenia, evitant que s'inflami, doncs cal que es consumeixi lentament.
Indicacions:
Antisèptic. El Papel de Armenia, antiséptico poderoso, purifica el aire de las habitaciones, de los cuartos de dormir o, durante los viajes, el de los cuartos de hoteles, casi siempre viciado por huéspedes asquerosos y poco sanos. Rechaza todo mal olor: tabaco, cocina, gabinetes, etc. Se debe emplear en los días brumosos o humeados y en los aposentos que han estado cerrados durante mucho tiempo. Su empleo es muy corriente en las escuelas, casas de educación y comunidades. Por último, en el interés de los enfermos, y sobretodo de los que los rodean, el Papel de Armenia es indispensable para purificar el aire de todo cuarto del cual se teme abrir las ventanas y para preservar sus alrededores de la contagión epidémica (sic.).
Dades d'interès:
No conté prospecte, però dins el llibret trobem informació en francès, anglès, castellà, alemany, portuguès, grec, italià. Al llibret trobem informació sobre la resta de papers que fabrica la casa (Papier d'Orient, Papier Suprême i Papier Souveraigne)i la reproducció de les medalles que ha guanyat l'especialitat (1888, 1889). No consta a l'Índice Alfabético de Especialidades Farmacéuticas (1936), ni al Diccionario Español de Especialidades Farmacéuticas (1946), i tampoc a Fármacos. Enciclopedia de Medicamentos y Especialidades (1953). Adresse télégraphique: Valériane-Paris.
Director tècnic del laboratori:
