Sempre per via intramuscular. En medicina interna: Malaltia d'Addison: 5-20 mgs. diaris segons fase i gravetat. Insuficiència suprarenal frustrada: 5 mg. cada 2-3 dies. Malalties infeccioses agudes (tifus, pulmonia, diftèria, escarlatina, influenza, septicèmia). Intoxicacions agudes i cròniques. Hepatopaties agudes i cròniques: en tots aquests casos la dosificació s'establirà d'acord amb la gravetat, tendència o estat de col·lapse i grau de deshidratació. Poden ser necessaris els 15-20 mg. diaris passant a 5 mgs. 2-3 cops per setmana en el tractament de sosteniment. Astènia, adinàmia, hipotensió: 5-10 mgs. per setmana. Formes greus de miastènia: 5 mgs. diaris.En cirurgia: Col·lapse post-operatori, ferides greus, cremades: fins a 20 mgs. al dia. Atonia gastrointestinal, vòmit post-operatori: 5-10 mgs. per dia.En obstetrícia: Toxicosi gravídica, vòmit incoercible: 5 mgs. per dia. Miastènia de l'embaràs: 5-10 mgs. a la setmana. Eclàmpsia: 10-20 mgs. per dia.En pediatria: Toxiinfeccions (diftèria, tos ferina, escarlatina), diarrea profusa, toxicosi del lactant, distròfia, atròfia, vòmits acetonèmics: 5 mgs. diaris o alterns.En radiologia: Mal de rajos: 5-10 mgs. per dia disminuïnt progressivament.Els tractaments hormonals requereixen sempre del control mèdic. Les indicacions i dosis que s'assenyalen serveixen únicament d'orientació aproximada, ja que la pauta exacta en cada cas i la indicació precisa l'establirà el facultatiu.