Etiqueta: pràctiques d’arqueologia

Helena Calvo: Proposta de zonificació del Poble Vell de Corbera d’Ebre per a la realització d’una prospecció arqueològica

Autora del post: Helena Calvo Amb el pas del temps, el Poble Vell de Corbera d’Ebre ha anat experimentant canvis i transformacions, testimoni dels pobladors que l’habitaren al llarg de la seva història, des del segle XIII fins avui dia, i també dels esdeveniments que ha protagonitzat. Un dels més rellevants i que ha fet que el Poble Vell hagi esdevingut el que avui dia és, és sens dubte la Batalla de l’Ebre i el seu posterior i progressiu abandóContinua llegint…Helena Calvo: Proposta de zonificació del Poble Vell de Corbera d’Ebre per a la realització d’una prospecció arqueològica

Maria Franco: El registre arqueològic: el cas de la Casa Corrales del jaciment del Born

Autora del post: Maria Franco En el treball de camp que realitzem els arqueòlegs i les arqueòlogues, documentem i enregistrem totes les estructures, nivells de terra, murs, materials arqueològics… a través de les fitxes de registre, el que nosaltres anomenem fitxes d’unitats estratigràfiques. Una unitat estratigràfica, UE, és la unitat més petita i indivisible que reconeixem en un jaciment. Aquestes poden ser positives (tangibles i perceptibles amb la vista, es poden mesurar de forma horitzontal i vertical, tenen volum iContinua llegint…Maria Franco: El registre arqueològic: el cas de la Casa Corrales del jaciment del Born

El Poble Vell de Corbera d’Ebre: análisis de las zonas de devastación

Autora: Tania González Cantera Corbera d’Ebre es un testimonio único de la crueldad y de la sinrazón de un conflicto tan presente aún en la actualidad como es la guerra civil. En el estado ruinoso de la parte antigua del pueblo, el denominado Poble Vell, han quedado fosilizadas tanto las causas, como las consecuencias de la batalla más larga y sangrienta del conflicto: la batalla del Ebro. Sin ir más lejos, la antigua iglesia de Sant Pere es un recordatorioContinua llegint…El Poble Vell de Corbera d’Ebre: análisis de las zonas de devastación

Un exemple de restauració arqueològica: la Casa Corrales

Autora del post: Alba Marquès Les tasques dels professionals de la restauració en contexts arqueològics tenen una gran importància encara que no sempre es tenen en justa consideració. Amb l’exemple de l’excavació de la Casa Corrales al jaciment del Mercat del Born a Barcelona es pretén mostrar una petita part de la feina que els restauradors i restauradores realitzen. L’àmbit intervingut contenia un paviment, un terra, de 187 lloses de pedra. La sal que ha anat pujant cap a la superfícieContinua llegint…Un exemple de restauració arqueològica: la Casa Corrales

Aquest any excavo al Born!

-Sí, bé, aquest any excavo al Mercat del Born! -On dius? -Al… Mercat del Born, el mercat que hi ha entre la Ciutadella i Santa Maria del Mar, on van sortir les cases que van enderrocar per construir-hi la Ciutadella després de la Guerra de Successió al segle XVIII… -Ah, el “mercat aquell del 1714” que sortia al Telenotícies! -Sí… aquest és… Aquesta és la conversa que ben segur van tenir molts dels alumnes del grau d’Arqueologia de la UniversitatContinua llegint…Aquest any excavo al Born!

Tornem a Corbera d’Ebre, aquesta campanya al Poble Vell

Fa un any que vam començar aquesta aventura del blog com les pràctiques d’Arqueologia Moderna i Contemporània del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. L’any passat van poder ampliar els coneixements sobre la cota 287 a Corbera d’Ebre, i ara, us avisem que anem més enllà… Excavarem al Poble Vell de Corbera d’Ebre!! Corbera d’Ebre abans de la guerra [Fotografia extreta del blog Històries de la Terra Alta] Després de temps treballant per poder intervenir arqueològicament al Poble Vell, comptemContinua llegint…Tornem a Corbera d’Ebre, aquesta campanya al Poble Vell

Èxit de l’arqueologia de l’època moderna i contemporània

Arqueologia de l’època moderna i l’època contemporània, assignatura d’èxit al Grau d’Arqueologia de la UB Des del curs 2012-2013, al Grau d’Arqueologia que s’imparteix a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, els alumnes tenen la possibilitat de cursar una assignatura optativa de sis crèdits centrada en el passat recent. En ella s’exploren les possibilitats d’aplicar el mètode arqueològic en restes dels períodes modern i contemporani, i s’intenta traslladar a l’alumne el valor que tenen entreContinua llegint…Èxit de l’arqueologia de l’època moderna i contemporània

Interpretant materialitats del conflicte

Ja hem tractat ens posts anteriors com s’enfronten les arqueòlogues i els arqueòlegs a l’estudi de les estructures que ens deixaren els conflictes bèl·lics del passat, però com es relacionen aquestes amb l’entorn i de quina manera s’associen amb la materialitat*? Per parlar d’aquest tema, primer ens cal entendre com s’ubiquen en l’espai i el temps. Les trinxeres, pous de tirador, nius d’ametralladora, refugis, etc. són estructures (generalment negatives*) que s’organitzen en funció de l’estratègia militar i les posicions de l’exèrcitContinua llegint…Interpretant materialitats del conflicte

(Ex)cavant trinxeres

Fortificar consisteix en preparar el terreny per al combat a partir de construccions estratègicament disposades per tal de facilitar la lluita alhora de dificultar el moviment de l’enemic. D’aquesta manera, fortificar permet l’economia d’homes i de material en el combat, doncs esdevé una protecció per als soldats en la lluita a més de limitar la maniobra de l’oponent. En cas de replegament serveix també de contenció del contrari i base per a nous atacs, esdevenint així un punt de suportContinua llegint…(Ex)cavant trinxeres

Arqueologia de l’Era Atòmica

L’arqueòloga nord-americana Colleen Beck va començar a treballar al DRI (Desert Research Institute a Nevada, Estats Units) el 1990 inicialment identificant els artefactes dels nadius americans al Frenchman Flat, un dels 14 districtes històrics del que es coneix com el Nevada Test Site (Camp de Proves de Nevada) però és des del 1991, just un any després, que començà amb l’ajut d’arquitectes a estudiar estructures del segle XX, les estructures i restes arqueològiques d’aquest camp de proves atòmiques de gairebé 2.200Continua llegint…Arqueologia de l’Era Atòmica