Flix com a poble genuïnament especial pel que fa a la seva situació geogràfica Flix es un municipi de la Rivera d’Ebre, situat en un meandre de 4 km de llarg del riu Ebre, a mig camí entre Riba-roja d’Ebre i Ascó, donant-li accés a aquest dos cops. Un dels elements més característics de Flix, que es veu des de la llunyania, és el seu castell carlí, una fortificació que corona la vil·la i controla tot el meandre. Es aquíContinua llegint…La condició estratègica de Flix
Si les teulades parlessin… La jerarquia i el control social en l’arquitectura i els materials de la fàbrica de cloratita de Flix
La jerarquització i el control socials són trets característics del sistema econòmic capitalista i, com a tal, es manifesten en el paisatge arquitectònic de les fàbriques. Ja a la Reial Fàbrica de Tabacs de Sevilla, construïda al segle XVIII i anomenada per alguns historiadors com “el palau de la Indústria”, l’arquitectura es feia servir per garantir la producció, el control i l’ordre social establerts. Ho feien a través de finestres amb reixes, d’un sistema de passadissos que conduïa sempre capContinua llegint…Si les teulades parlessin… La jerarquia i el control social en l’arquitectura i els materials de la fàbrica de cloratita de Flix
La casa del guardia de la fábrica de la cloratita de Flix (Ribera d’Ebre)
Dentro de la Reserva Natural de Sebes se encuentran los vestigios de lo que fue el único complejo fabril del estado que se dedicó a la fabricación de explosivos cloratos de tipo Miedziankit, popularmente conocido como “cloratita”. Este complejo fue construido en 1923 por la Electroquímica de Flix dentro de la reserva natural y al lado de la ribera del río. Este lugar cumpliría las condiciones necesarias para su correcto funcionamiento. La lejanía de la electroquímica y la colonia industrialContinua llegint…La casa del guardia de la fábrica de la cloratita de Flix (Ribera d’Ebre)
Crònica d’excavació de la Fàbrica de Cloratita de Flix
Dels dies 27 de juny a 6 de juliol, la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona va dur a terme a la Fàbrica de Cloratita de Flix (Reserva Natural de Sebes, Ribera d’Ebre) una campanya de pràctiques obligatòries de treball de camp amb vuit alumnes de tercer i quart del grau d’Arqueologia, amb Jordi Ramos com a director d’excavació i la Dra. Queralt Solé com a tutora. L’any 2019 es va produir la primera intervenció arqueològica,Continua llegint…Crònica d’excavació de la Fàbrica de Cloratita de Flix
El paisatge de Flix, l’empremta de la seva història
Sobre el paisatge, més enllà del medi físic, les activitats humanes deixen la seva empremta. D’aquesta manera, el paisatge del present és el resultat de la sinergia del medi natural i el medi humà, que es materialitza en les formes paisatgístiques. Des d’aquesta mirada, podem observar l’entorn de Flix, com una expressió on reconeixem la seva història i cultura. Aquesta és la línia d’estudi que es coneix amb el terme d’arqueologia del paisatge, que aborda una anàlisi dels processos històricsContinua llegint…El paisatge de Flix, l’empremta de la seva història
L’Arquitectura centreeuropea a la Ribera de l’Ebre: Com va influir arquitectònicament la instauració de la Societat Electroquímica de Flix
Havent format part de l’excavació d’un polvorí al jaciment de la Fàbrica de Cloratita de Flix (FCF) on no tan sols es va dur a terme el procés d’excavació i documentació, sinó que se’ns va reforçar —per mitjà de diverses visites culturals— una idea clau. L’estudi del passat es pot dur a terme no només amb l’excavació arqueològica i les fonts escrites, sinó també per mitjà de fonts orals, fotogràfiques i, fins i tot, vestigis arquitectònics. La combinació de lesContinua llegint…L’Arquitectura centreeuropea a la Ribera de l’Ebre: Com va influir arquitectònicament la instauració de la Societat Electroquímica de Flix
El sistema constructiu de l’encanyissat
La canya ha estat un sistema constructiu molt utilitzat, sobretot per a les estructures de les classes populars. De fet, el canyissat ha estat un sistema de construcció que s’ha donat al llarg de tota la història de l’ésser humà, per la resistència i longevitat com també per ser un material econòmic (Fornieles & López, 2017). Ara bé, no tot és el mateix tipus de canya de fet a la península Ibèrica el tipus que s’ha fet servir més ésContinua llegint…El sistema constructiu de l’encanyissat
El patrimoni viu de Riba-Roja d’Ebre: els forns d’oli de ginebre
Constància, energia, història, ganes, passió, generacions són alguns dels substantius que s’amaguen darrera dels Forns d’oli de ginebre. No només ens trobem amb unes estructures de pedra que servien per a produir oli de ginebre, sinó que cadascuna d’elles té una història per explicar-nos. Uns relats que han establert lligams i relacions amb el món actual i s’han convertit en un element identificatiu de Riba-roja d’Ebre. Les ganes per a conservar els forns d’oli de ginebre començaren a veure’s reflectidesContinua llegint…El patrimoni viu de Riba-Roja d’Ebre: els forns d’oli de ginebre
Què en fem, del rastre de la Guerra Civil?
Jordi Ramos parla al telenotícies de TV3 sobre la importància de preservar els vestigis de la Guerra Civil Espanyola. Què en fem, del rastre de la Guerra Civil? De l’oblit i la deixadesa a la recuperació: veure notícia Concretament explica l’estat del coneixement i de conservació dels nius d’ametralladora de les bateries de costa del Prat de Llobregat. “Poca cosa s’hi pot fer quan els vestigis a penes són visibles, no hi ha documentació, ni estudis, ni expliquen gaire cosa perContinua llegint…Què en fem, del rastre de la Guerra Civil?
GALLEGO VILA, Laia i SOLÉ BARJAU, Queralt. (2018) “Edificios heridos. Propuesta para una arqueología de los bombardeos de la Guerra Civil Española (1936-1939)” erph_revista electrónica de patrimonio histórico
Al número 26 (2018) de la revista electrónica de patrimonio histórico (erph), la companya Laia Gallego Vila, Doctoranda a la Universitat de Barcelona, juntament amb la Dra. Queralt Solé i Barjau, de la Universitat de Barcelona, presenten un artícle titulat: “Edificios heridos. Propuesta para una arqueología de los bombardeos de la Guerra Civil Española (1936-1939)“. En aquest, exposen una proposta interdisciplinar d’estudi de les empremtes que varen deixar els bombardeigs de la Guerra Civil sobre la ciutat de Barcelona i reflexionenContinua llegint…GALLEGO VILA, Laia i SOLÉ BARJAU, Queralt. (2018) “Edificios heridos. Propuesta para una arqueología de los bombardeos de la Guerra Civil Española (1936-1939)” erph_revista electrónica de patrimonio histórico