L’època contemporània ens ofereix un ampli ventall de fonts informatives per a l’estudi, podent conjugar en la recerca cultura material, documents, fotografies i material audiovisual. L’excepcionalitat d’aquest període rau però en l’existència de fonts orals, persones que han viscut contextos històrics determinats i que són capaces de comunicar les seves memòries, però també en els records col·lectius, en les memòries que tots i totes tenim del nostre passat més recent. Ciències socials com la història, l’antropologia o la sociologia treballen deContinua llegint…De l’etnografia a l’arqueologia: memòries d’un passat recent
Interpretant materialitats del conflicte
Ja hem tractat ens posts anteriors com s’enfronten les arqueòlogues i els arqueòlegs a l’estudi de les estructures que ens deixaren els conflictes bèl·lics del passat, però com es relacionen aquestes amb l’entorn i de quina manera s’associen amb la materialitat*? Per parlar d’aquest tema, primer ens cal entendre com s’ubiquen en l’espai i el temps. Les trinxeres, pous de tirador, nius d’ametralladora, refugis, etc. són estructures (generalment negatives*) que s’organitzen en funció de l’estratègia militar i les posicions de l’exèrcitContinua llegint…Interpretant materialitats del conflicte
Arqueologia industrial a L’Hospitalet de Llobregat
El passat 11 d’octubre de 2015, amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni, a la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) es va dur a terme una visita guiada als vestigis encara presents d’aquell passat industrial que va ser tan present a la ciutat, doncs fou una de les ciutats industrials més importants de Catalunya. El Centre d’Estudis de L’Hospitalet conjuntament amb el Museu d’Història de la ciutat hospitalenca van coordinar i ser els artífices d’aquesta visita o rutaContinua llegint…Arqueologia industrial a L’Hospitalet de Llobregat
II Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al Front de l’Ebre
El proper dissabte 21 de novembre de 2015, al Palau Oliver de Boteller de Tortosa, tindrà lloc la II Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al Front de l’Ebre, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia a les Terres de l’Ebre, conjuntament amb el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre-COMEBE. La II Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre pretén abordar, de la mà d’experts en la matèria, els aspectesContinua llegint…II Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al Front de l’Ebre
(Ex)cavant trinxeres
Fortificar consisteix en preparar el terreny per al combat a partir de construccions estratègicament disposades per tal de facilitar la lluita alhora de dificultar el moviment de l’enemic. D’aquesta manera, fortificar permet l’economia d’homes i de material en el combat, doncs esdevé una protecció per als soldats en la lluita a més de limitar la maniobra de l’oponent. En cas de replegament serveix també de contenció del contrari i base per a nous atacs, esdevenint així un punt de suportContinua llegint…(Ex)cavant trinxeres
Arqueologia de l’Era Atòmica
L’arqueòloga nord-americana Colleen Beck va començar a treballar al DRI (Desert Research Institute a Nevada, Estats Units) el 1990 inicialment identificant els artefactes dels nadius americans al Frenchman Flat, un dels 14 districtes històrics del que es coneix com el Nevada Test Site (Camp de Proves de Nevada) però és des del 1991, just un any després, que començà amb l’ajut d’arquitectes a estudiar estructures del segle XX, les estructures i restes arqueològiques d’aquest camp de proves atòmiques de gairebé 2.200Continua llegint…Arqueologia de l’Era Atòmica
Una senzilla llauna
L’enfocament d’aquest post va mes enllà del enfrontament i resistència a la Cota 287. El que es pretén és intentar conèixer i entendre les condicions de vida dels soldats en aquestes cotes, concretament el dia a dia al front al que estaven destinats. El preciós detector de metalls ens porta al descobriment d’un element nou, o si més no sorprenent: la llauna. Realitzant les prospeccions del terreny prèvies a l’excavació, aplicant la metodologia arqueològica, van començar a aparèixer unes quantesContinua llegint…Una senzilla llauna
Del camp a les paraules: la Cota 287 explicada als seus actuals veïns
El passat 3 de juliol els estudiants del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona vam tenir l’especial oportunitat de formar part de la història del poble de Corbera d’Ebre. Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Corbera, del COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre) i del Centre d’Interpretació 115 dies, es va poder celebrar una comunicació sobre les excavacions arqueològiques realitzades entre els dies 25 de juny i el 4 de juliol de 2015. EnContinua llegint…Del camp a les paraules: la Cota 287 explicada als seus actuals veïns
Què és l’arqueologia del conflicte?
Els conflictes armats al llarg de la història han deixat vestigis no només en el context bèl·lic, sinó que també en tots els aspectes que comporten. Per tant, el conflicte no és guerra, sinó un ventall de possibilitats que poden ser estudiades des d’una metodologia arqueològica i per tant, des de l’Arqueologia del Conflicte. Al llarg de la seva història i des del seu naixement, l’Arqueologia del Conflicte ha rebut molt noms: Arqueologia de la guerra, Arqueologia del món bèl·lic,Continua llegint…Què és l’arqueologia del conflicte?
Què va passar a la Cota 287?
Com a arqueòlegs i arqueòlogues, no només ens interessa el treball de camp (és a dir, prospecció i excavació). També és vital conèixer el context territorial, històric i social de la zona on volem treballar. La necessitat d’entendre el context social s’accentua en el cas de l’Època Moderna i Contemporània, perquè els fets a estudiar són molt propers a la memòria col·lectiva del territori. L’objectiu de tota intervenció arqueològica és saber què va passar i com, plantejant-nos una sèrie deContinua llegint…Què va passar a la Cota 287?