Del 16 de gener al 20 de març els dijous de 12 a 14h comptarem amb diversos professionals i acadèmics que treballen en els camps que travessen la memòria, la arqueologia i la història de la Guerra Civil i el Franquisme El curs ha estat organitzat i dirigit per la Dra. Queralt Solé i Laia Gallego Vila, en el marc de l’equip del Passat més Recent, del projecte NECROPOL: Más allá del subtierro. Del giro forense a la necropolítica en las exhumaciones de fosas comunesContinua llegint…Curs GAUDIR UB “Memòria, història i arqueologia”
Curs “Memòria, història i arqueologia”
Del 7 de febrer al 18 d’abril els dimarts de 18 a 20.30h comptarem amb diversos professionals i acadèmics que treballen en els camps que travessen la memòria, la arqueologia i la història del passat contemporani El curs ha estat organitzat i dirigit per la Dra. Queralt Solé i Laia Gallego Vila, en el marc de l’equip del Passat més Recent, del projecte NECROPOL: Más allá del subtierro. Del giro forense a la necropolítica en las exhumaciones de fosas comunesContinua llegint…Curs “Memòria, història i arqueologia”
Pau Menéndez Molist: Què va passar en l’espai històric dels Barrancs?
Autor del post: Pau Menéndez Molist El passat mes de juny es va començar la intervenció arqueològica en Els Barrancs (Vilalba dels Arcs, Terra Alta) un dels nombrosos espais museïtzats de la Guerra Civil pel COMEBE i que consisteix en la recuperació de 300 metres lineals de trinxera i de diferents txaboles. L’any 2005 es va fer una petita intervenció, i enguany, els alumnes de pràctiques de la UB han pogut complementar amb gairebé 300 metres més de trinxera, diferentsContinua llegint…Pau Menéndez Molist: Què va passar en l’espai històric dels Barrancs?
Els fortins de costa de Mataró
L’any 1937, com a part del projecte de fortificació de la costa mediterrània per part de l’Exèrcit Republicà, va ser construïda tota una xarxa de trinxeres, fortins i bateries antiaèries a la ciutat de Mataró destinades a la defensa del territori davant les incursions per mar i aire. Moltes d’aquestes queden recollides en el llibre de Josep Clara “Els búnquers de la costa catalana” i encara aprofundeix més l’Adrián Cabezas en las seva tesi doctoral: La defensa de la costaContinua llegint…Els fortins de costa de Mataró
Interpretant materialitats del conflicte
Ja hem tractat ens posts anteriors com s’enfronten les arqueòlogues i els arqueòlegs a l’estudi de les estructures que ens deixaren els conflictes bèl·lics del passat, però com es relacionen aquestes amb l’entorn i de quina manera s’associen amb la materialitat*? Per parlar d’aquest tema, primer ens cal entendre com s’ubiquen en l’espai i el temps. Les trinxeres, pous de tirador, nius d’ametralladora, refugis, etc. són estructures (generalment negatives*) que s’organitzen en funció de l’estratègia militar i les posicions de l’exèrcitContinua llegint…Interpretant materialitats del conflicte
(Ex)cavant trinxeres
Fortificar consisteix en preparar el terreny per al combat a partir de construccions estratègicament disposades per tal de facilitar la lluita alhora de dificultar el moviment de l’enemic. D’aquesta manera, fortificar permet l’economia d’homes i de material en el combat, doncs esdevé una protecció per als soldats en la lluita a més de limitar la maniobra de l’oponent. En cas de replegament serveix també de contenció del contrari i base per a nous atacs, esdevenint així un punt de suportContinua llegint…(Ex)cavant trinxeres
Què és l’arqueologia del conflicte?
Els conflictes armats al llarg de la història han deixat vestigis no només en el context bèl·lic, sinó que també en tots els aspectes que comporten. Per tant, el conflicte no és guerra, sinó un ventall de possibilitats que poden ser estudiades des d’una metodologia arqueològica i per tant, des de l’Arqueologia del Conflicte. Al llarg de la seva història i des del seu naixement, l’Arqueologia del Conflicte ha rebut molt noms: Arqueologia de la guerra, Arqueologia del món bèl·lic,Continua llegint…Què és l’arqueologia del conflicte?