Autora del post: Alba Marquès Les tasques dels professionals de la restauració en contexts arqueològics tenen una gran importància encara que no sempre es tenen en justa consideració. Amb l’exemple de l’excavació de la Casa Corrales al jaciment del Mercat del Born a Barcelona es pretén mostrar una petita part de la feina que els restauradors i restauradores realitzen. L’àmbit intervingut contenia un paviment, un terra, de 187 lloses de pedra. La sal que ha anat pujant cap a la superfícieContinua llegint…Un exemple de restauració arqueològica: la Casa Corrales
Els fortins de costa de Mataró
L’any 1937, com a part del projecte de fortificació de la costa mediterrània per part de l’Exèrcit Republicà, va ser construïda tota una xarxa de trinxeres, fortins i bateries antiaèries a la ciutat de Mataró destinades a la defensa del territori davant les incursions per mar i aire. Moltes d’aquestes queden recollides en el llibre de Josep Clara “Els búnquers de la costa catalana” i encara aprofundeix més l’Adrián Cabezas en las seva tesi doctoral: La defensa de la costaContinua llegint…Els fortins de costa de Mataró
Tornem a Corbera d’Ebre, aquesta campanya al Poble Vell
Fa un any que vam començar aquesta aventura del blog com les pràctiques d’Arqueologia Moderna i Contemporània del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. L’any passat van poder ampliar els coneixements sobre la cota 287 a Corbera d’Ebre, i ara, us avisem que anem més enllà… Excavarem al Poble Vell de Corbera d’Ebre!! Corbera d’Ebre abans de la guerra [Fotografia extreta del blog Històries de la Terra Alta] Després de temps treballant per poder intervenir arqueològicament al Poble Vell, comptemContinua llegint…Tornem a Corbera d’Ebre, aquesta campanya al Poble Vell
Èxit de l’arqueologia de l’època moderna i contemporània
Arqueologia de l’època moderna i l’època contemporània, assignatura d’èxit al Grau d’Arqueologia de la UB Des del curs 2012-2013, al Grau d’Arqueologia que s’imparteix a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, els alumnes tenen la possibilitat de cursar una assignatura optativa de sis crèdits centrada en el passat recent. En ella s’exploren les possibilitats d’aplicar el mètode arqueològic en restes dels períodes modern i contemporani, i s’intenta traslladar a l’alumne el valor que tenen entreContinua llegint…Èxit de l’arqueologia de l’època moderna i contemporània
Vivim entre ruïnes
Vivim entre ruïnes, allà on mirem trobem un habitatge buit, una fàbrica abandonada, una carretera tancada, un edifici en construcció, o fins i tot un parc temàtic. Convivim entre la construcció, l’abandó i la destrucció constant. Aquest fort dinamisme material del nostre temps ha estat definit per l’antropòleg Marc Augé com a Supermodernitat (o sobremodernitat): un període que correspon principalment a la segona meitat del s. XX i que es defineix per la nova relació amb la materialitat sorgida a partir de laContinua llegint…Vivim entre ruïnes
Arqueologia de l’Era Atòmica
L’arqueòloga nord-americana Colleen Beck va començar a treballar al DRI (Desert Research Institute a Nevada, Estats Units) el 1990 inicialment identificant els artefactes dels nadius americans al Frenchman Flat, un dels 14 districtes històrics del que es coneix com el Nevada Test Site (Camp de Proves de Nevada) però és des del 1991, just un any després, que començà amb l’ajut d’arquitectes a estudiar estructures del segle XX, les estructures i restes arqueològiques d’aquest camp de proves atòmiques de gairebé 2.200Continua llegint…Arqueologia de l’Era Atòmica
Una senzilla llauna
L’enfocament d’aquest post va mes enllà del enfrontament i resistència a la Cota 287. El que es pretén és intentar conèixer i entendre les condicions de vida dels soldats en aquestes cotes, concretament el dia a dia al front al que estaven destinats. El preciós detector de metalls ens porta al descobriment d’un element nou, o si més no sorprenent: la llauna. Realitzant les prospeccions del terreny prèvies a l’excavació, aplicant la metodologia arqueològica, van començar a aparèixer unes quantesContinua llegint…Una senzilla llauna
Del camp a les paraules: la Cota 287 explicada als seus actuals veïns
El passat 3 de juliol els estudiants del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona vam tenir l’especial oportunitat de formar part de la història del poble de Corbera d’Ebre. Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Corbera, del COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre) i del Centre d’Interpretació 115 dies, es va poder celebrar una comunicació sobre les excavacions arqueològiques realitzades entre els dies 25 de juny i el 4 de juliol de 2015. EnContinua llegint…Del camp a les paraules: la Cota 287 explicada als seus actuals veïns
Què és l’arqueologia del conflicte?
Els conflictes armats al llarg de la història han deixat vestigis no només en el context bèl·lic, sinó que també en tots els aspectes que comporten. Per tant, el conflicte no és guerra, sinó un ventall de possibilitats que poden ser estudiades des d’una metodologia arqueològica i per tant, des de l’Arqueologia del Conflicte. Al llarg de la seva història i des del seu naixement, l’Arqueologia del Conflicte ha rebut molt noms: Arqueologia de la guerra, Arqueologia del món bèl·lic,Continua llegint…Què és l’arqueologia del conflicte?
Què va passar a la Cota 287?
Com a arqueòlegs i arqueòlogues, no només ens interessa el treball de camp (és a dir, prospecció i excavació). També és vital conèixer el context territorial, històric i social de la zona on volem treballar. La necessitat d’entendre el context social s’accentua en el cas de l’Època Moderna i Contemporània, perquè els fets a estudiar són molt propers a la memòria col·lectiva del territori. L’objectiu de tota intervenció arqueològica és saber què va passar i com, plantejant-nos una sèrie deContinua llegint…Què va passar a la Cota 287?