La intervenció al Forn d’Oli de Ginebre de Mariano Agustí a Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre, Tarragona) s’ha portat a terme els dies 5-11 d’agost de 2019 i 2-8 d’agost de 2021 amb la participació d’un grup format alumnes i antics estudiants del grau d’Arqueologia, Història de l’Art, Història i del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural de la Universitat de Barcelona. Es tracta de la primera vegada que es duu a terme una intervenció d’aquest tipus d’estructures arqueològiques.
Els forns d’oli de ginebre, tenen un a cronologia aproximada que s’estén des del s.XVI fins al s.XX. Diem aproximada perquè, fins ara, no s’ha pogut datar cap exemplar a través del seu estudi arqueològic. Tanmateix, la referència més antiga que s’ha pogut identificar prové dels Llibres de Comptes de l’Administració de Carnisseries, conservats als arxius municipals de la Paeria de Lleida, en els que s’hi varen registrar diverses transaccions comercials que incloïen oli de ginebre de Riba-roja, entre el 1601 i el 1680. Segons el que ens han anat comentant diverses persones del poble, molts van seguir en funcionament fins al s.XX, en concret, el que estem treballant nosaltres, fins al primer terç de segle (sobre el 1928). Tal com es pot extreure del llibre «Els forns d’oli de ginebre», publicat al 2018 i escrit per Judit Vidal i Marina Orobitg, aquests forns estaven formats, bàsicament, per un tupí on es col·locaven entre 5 i 7.000 kg de fusta de l’arbust del ginebre cada fornada, amb els que s’obtenien 200-300 litres d’oli. Al voltant hi havia la cambra de combustió, entre la paret del forn i el propi tupí. A més, tot plegat s’assentava sobre una gran roca llisa i amb una lleugera inclinació (la llisera), que permetia la recollida i la canalització de l’oli conforme aquest s’anava produint dins del forn i que es recollia mitjançant els canals de recollida, que el conduïen cap a fora, a la pila de recollida.
El producte que s’obtenia era un líquid fosc i espès, molt aromàtic, i que s’utilitzava per a diferents finalitats, car se li atribuïa propietats pesticides, parasiticides, antisèptiques, cicatritzants i antiinflamatòries, tant per a les persones com per als animals i ramats. D’aquí que hi hagués una notòria presència d’aquest producte a les famoses fires ramaderes del Pirineu (Salàs, Verdú) però també es transportava pel riu Ebre, avall cap a Tortosa o corrent amunt, fins a Saragossa1.
A través d’aquesta excavació intentem documentar i aportar una mica més de llum sobre aquesta indústria que ha passat força desapercebuda però que tanta importància va tenir a nivell comercial, econòmic i de subsistència a la zona del Ponent català, en especial al poble de Riba-roja, on s’hi troba la major concentració de totes amb un total de vint. Alhora, tractem d’entendre quin paper jugava aquesta activitat protoindustrial en l’economia d’aquestes terres, de base eminentment agrícola, a través de la comprensió i contextualització dels forns en relació a altres estructures relacionades amb l’agricultura.
> Consulta les entrades sobre aquesta excavació
