Blog El Passat Més Recent

Curs “Memòria, història i arqueologia: paisatges i colonialitats”

Arriba la segona edició del curs Memòria, Història i Arqueologia! Del 5 de febrer al 2 d’abril els dilluns de 18 a 20h comptarem amb diversos acadèmics que treballen en els camps que travessen la memòria, la arqueologia i la història del passat contemporani El curs ha estat organitzat i dirigit per la Dra. Queralt Solé (Professora del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona) i Dra. Laia Gallego Vila (Investigadora Postdoctoral Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona), en el marc deContinua llegint…Curs “Memòria, història i arqueologia: paisatges i colonialitats”

La condició estratègica de Flix

Flix com a poble genuïnament especial pel que fa a la seva situació geogràfica Flix es un municipi de la Rivera d’Ebre, situat en un meandre de 4 km de llarg del riu Ebre, a mig camí entre Riba-roja d’Ebre i Ascó, donant-li accés a aquest dos cops. Un dels elements més característics de Flix, que es veu des de la llunyania, és el seu castell carlí, una fortificació que corona la vil·la i controla tot el meandre. Es aquíContinua llegint…La condició estratègica de Flix

Si les teulades parlessin… La jerarquia i el control social en l’arquitectura i els materials de la fàbrica de cloratita de Flix

La jerarquització i el control socials són trets característics del sistema econòmic capitalista i, com a tal, es manifesten en el paisatge arquitectònic de les fàbriques. Ja a la Reial Fàbrica de Tabacs de Sevilla, construïda al segle XVIII i anomenada per alguns historiadors com “el palau de la Indústria”, l’arquitectura es feia servir per garantir la producció, el control i l’ordre social establerts. Ho feien a través de finestres amb reixes, d’un sistema de passadissos que conduïa sempre capContinua llegint…Si les teulades parlessin… La jerarquia i el control social en l’arquitectura i els materials de la fàbrica de cloratita de Flix

Curs “Memòria, història i arqueologia”

Del 7 de febrer al 18 d’abril els dimarts de 18 a 20.30h comptarem amb diversos professionals i acadèmics que treballen en els camps que travessen la memòria, la arqueologia i la història del passat contemporani El curs ha estat organitzat i dirigit per la Dra. Queralt Solé i Laia Gallego Vila, en el marc de l’equip del Passat més Recent, del projecte NECROPOL: Más allá del subtierro. Del giro forense a la necropolítica en las exhumaciones de fosas comunesContinua llegint…Curs “Memòria, història i arqueologia”

Què amaguen les mines de carbó de Vallcebre?

Els arqueòlegs desenterren 40 barraques on els miners van malviure fins als anys 70 Article a l’ARA per Sílvia Marimon Molas. Enllaç a la notícia:https://www.ara.cat/cultura/memoria-historica/amaguen-mines_130_4489958.html Pujar fins a Coll de Pradell (Berguedà) als anys 30 i 40 del segle passat no era gens fàcil. A peu o amb mula, era més d’una hora de camí des del poble de Vallcebre, i, a l’hivern, quan tot estava nevat, podia ser encara molt més feixuc. Allà, en una zona boscosa i aïllada, hi havia dues mines de carbó. Al seu voltant, elsContinua llegint…Què amaguen les mines de carbó de Vallcebre?

La casa del guardia de la fábrica de la cloratita de Flix (Ribera d’Ebre)

Dentro de la Reserva Natural de Sebes se encuentran los vestigios de lo que fue el único complejo fabril del estado que se dedicó a la fabricación de explosivos cloratos de tipo Miedziankit, popularmente conocido como “cloratita”. Este complejo fue construido en 1923 por la Electroquímica de Flix dentro de la reserva natural y al lado de la ribera del río. Este lugar cumpliría las condiciones necesarias para su correcto funcionamiento. La lejanía de la electroquímica y la colonia industrialContinua llegint…La casa del guardia de la fábrica de la cloratita de Flix (Ribera d’Ebre)

Crònica d’excavació de la Fàbrica de Cloratita de Flix

Dels dies 27 de juny a 6 de juliol, la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona va dur a terme a la Fàbrica de Cloratita de Flix (Reserva Natural de Sebes, Ribera d’Ebre) una campanya de pràctiques obligatòries de treball de camp amb vuit alumnes de tercer i quart del grau d’Arqueologia, amb Jordi Ramos com a director d’excavació i la Dra. Queralt Solé com a tutora. L’any 2019 es va produir la primera intervenció arqueològica,Continua llegint…Crònica d’excavació de la Fàbrica de Cloratita de Flix

El paisatge de Flix, l’empremta de la seva història

Sobre el paisatge, més enllà del medi físic, les activitats humanes deixen la seva empremta. D’aquesta manera, el paisatge del present és el resultat de la sinergia del medi natural i el medi humà, que es materialitza en les formes paisatgístiques. Des d’aquesta mirada, podem observar l’entorn de Flix, com una expressió on reconeixem la seva història i cultura. Aquesta és la línia d’estudi que es coneix amb el terme d’arqueologia del paisatge, que aborda una anàlisi dels processos històricsContinua llegint…El paisatge de Flix, l’empremta de la seva història

L’Arquitectura centreeuropea a la Ribera de l’Ebre: Com va influir arquitectònicament la instauració de la Societat Electroquímica de Flix

Havent format part de l’excavació d’un polvorí al jaciment de la Fàbrica de Cloratita de Flix (FCF) on no tan sols es va dur a terme el procés d’excavació i documentació, sinó que se’ns va reforçar —per mitjà de diverses visites culturals— una idea clau. L’estudi del passat es pot dur a terme no només amb l’excavació arqueològica i les fonts escrites, sinó també per mitjà de fonts orals, fotogràfiques i, fins i tot, vestigis arquitectònics. La combinació de lesContinua llegint…L’Arquitectura centreeuropea a la Ribera de l’Ebre: Com va influir arquitectònicament la instauració de la Societat Electroquímica de Flix

El sistema constructiu de l’encanyissat

La canya ha estat un sistema constructiu molt utilitzat, sobretot per a les estructures de les classes populars. De fet, el canyissat ha estat un sistema de construcció que s’ha donat al llarg de tota la història de l’ésser humà, per la resistència i longevitat com també per ser un material econòmic (Fornieles & López, 2017). Ara bé, no tot és el mateix tipus de canya de fet a la península Ibèrica el tipus que s’ha fet servir més ésContinua llegint…El sistema constructiu de l’encanyissat