-
Curs GAUDIR UB “Memòria, història i arqueologia”
2 desembre, 2024
Del 16 de gener al 20 de març els dijous de 12 a 14h comptarem amb diversos professionals i acadèmics que treballen en els camps que travessen la memòria, la arqueologia i la història de la Guerra Civil i el Franquisme El curs ha estat organitzat i dirigit per la Dra. Queralt Solé i Laia Gallego Vila, en el marc de l’equip del Passat més Recent, del projecte NECROPOL: Más allá del subtierro. Del giro forense a la necropolítica en las exhumaciones de fosas comunesContinua llegint…Curs GAUDIR UB “Memòria, història i arqueologia”
-
Curs “Memòria, història i arqueologia: paisatges i colonialitats”
23 gener, 2024
Arriba la segona edició del curs Memòria, Història i Arqueologia! Del 5 de febrer al 2 d’abril els dilluns de 18 a 20h comptarem amb diversos acadèmics que treballen en els camps que travessen la memòria, la arqueologia i la història del passat contemporani El curs ha estat organitzat i dirigit per la Dra. Queralt Solé (Professora del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona) i Dra. Laia Gallego Vila (Investigadora Postdoctoral Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona), en el marc deContinua llegint…Curs “Memòria, història i arqueologia: paisatges i colonialitats”
-
La condició estratègica de Flix
1 agost, 2023
Flix com a poble genuïnament especial pel que fa a la seva situació geogràfica Flix es un municipi de la Rivera d’Ebre, situat en un meandre de 4 km de llarg del riu Ebre, a mig camí entre Riba-roja d’Ebre i Ascó, donant-li accés a aquest dos cops. Un dels elements més característics de Flix, que es veu des de la llunyania, és el seu castell carlí, una fortificació que corona la vil·la i controla tot el meandre. Es aquíContinua llegint…La condició estratègica de Flix
-
Si les teulades parlessin… La jerarquia i el control social en l’arquitectura i els materials de la fàbrica de cloratita de Flix
1 agost, 2023
La jerarquització i el control socials són trets característics del sistema econòmic capitalista i, com a tal, es manifesten en el paisatge arquitectònic de les fàbriques. Ja a la Reial Fàbrica de Tabacs de Sevilla, construïda al segle XVIII i anomenada per alguns historiadors com “el palau de la Indústria”, l’arquitectura es feia servir per garantir la producció, el control i l’ordre social establerts. Ho feien a través de finestres amb reixes, d’un sistema de passadissos que conduïa sempre capContinua llegint…Si les teulades parlessin… La jerarquia i el control social en l’arquitectura i els materials de la fàbrica de cloratita de Flix
-
Curs “Memòria, història i arqueologia”
17 gener, 2023
Del 7 de febrer al 18 d’abril els dimarts de 18 a 20.30h comptarem amb diversos professionals i acadèmics que treballen en els camps que travessen la memòria, la arqueologia i la història del passat contemporani El curs ha estat organitzat i dirigit per la Dra. Queralt Solé i Laia Gallego Vila, en el marc de l’equip del Passat més Recent, del projecte NECROPOL: Más allá del subtierro. Del giro forense a la necropolítica en las exhumaciones de fosas comunesContinua llegint…Curs “Memòria, història i arqueologia”
-
Què amaguen les mines de carbó de Vallcebre?
15 gener, 2023
Els arqueòlegs desenterren 40 barraques on els miners van malviure fins als anys 70 Article a l’ARA per Sílvia Marimon Molas. Enllaç a la notícia:https://www.ara.cat/cultura/memoria-historica/amaguen-mines_130_4489958.html Pujar fins a Coll de Pradell (Berguedà) als anys 30 i 40 del segle passat no era gens fàcil. A peu o amb mula, era més d’una hora de camí des del poble de Vallcebre, i, a l’hivern, quan tot estava nevat, podia ser encara molt més feixuc. Allà, en una zona boscosa i aïllada, hi havia dues mines de carbó. Al seu voltant, elsContinua llegint…Què amaguen les mines de carbó de Vallcebre?
-
La casa del guardia de la fábrica de la cloratita de Flix (Ribera d’Ebre)
1 agost, 2022
Dentro de la Reserva Natural de Sebes se encuentran los vestigios de lo que fue el único complejo fabril del estado que se dedicó a la fabricación de explosivos cloratos de tipo Miedziankit, popularmente conocido como “cloratita”. Este complejo fue construido en 1923 por la Electroquímica de Flix dentro de la reserva natural y al lado de la ribera del río. Este lugar cumpliría las condiciones necesarias para su correcto funcionamiento. La lejanía de la electroquímica y la colonia industrialContinua llegint…La casa del guardia de la fábrica de la cloratita de Flix (Ribera d’Ebre)
-
Crònica d’excavació de la Fàbrica de Cloratita de Flix
1 agost, 2022
Dels dies 27 de juny a 6 de juliol, la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona va dur a terme a la Fàbrica de Cloratita de Flix (Reserva Natural de Sebes, Ribera d’Ebre) una campanya de pràctiques obligatòries de treball de camp amb vuit alumnes de tercer i quart del grau d’Arqueologia, amb Jordi Ramos com a director d’excavació i la Dra. Queralt Solé com a tutora. L’any 2019 es va produir la primera intervenció arqueològica,Continua llegint…Crònica d’excavació de la Fàbrica de Cloratita de Flix
-
El paisatge de Flix, l’empremta de la seva història
1 agost, 2022
Sobre el paisatge, més enllà del medi físic, les activitats humanes deixen la seva empremta. D’aquesta manera, el paisatge del present és el resultat de la sinergia del medi natural i el medi humà, que es materialitza en les formes paisatgístiques. Des d’aquesta mirada, podem observar l’entorn de Flix, com una expressió on reconeixem la seva història i cultura. Aquesta és la línia d’estudi que es coneix amb el terme d’arqueologia del paisatge, que aborda una anàlisi dels processos històricsContinua llegint…El paisatge de Flix, l’empremta de la seva història
-
L’Arquitectura centreeuropea a la Ribera de l’Ebre: Com va influir arquitectònicament la instauració de la Societat Electroquímica de Flix
1 agost, 2022
Havent format part de l’excavació d’un polvorí al jaciment de la Fàbrica de Cloratita de Flix (FCF) on no tan sols es va dur a terme el procés d’excavació i documentació, sinó que se’ns va reforçar —per mitjà de diverses visites culturals— una idea clau. L’estudi del passat es pot dur a terme no només amb l’excavació arqueològica i les fonts escrites, sinó també per mitjà de fonts orals, fotogràfiques i, fins i tot, vestigis arquitectònics. La combinació de lesContinua llegint…L’Arquitectura centreeuropea a la Ribera de l’Ebre: Com va influir arquitectònicament la instauració de la Societat Electroquímica de Flix
-
El sistema constructiu de l’encanyissat
1 agost, 2022
La canya ha estat un sistema constructiu molt utilitzat, sobretot per a les estructures de les classes populars. De fet, el canyissat ha estat un sistema de construcció que s’ha donat al llarg de tota la història de l’ésser humà, per la resistència i longevitat com també per ser un material econòmic (Fornieles & López, 2017). Ara bé, no tot és el mateix tipus de canya de fet a la península Ibèrica el tipus que s’ha fet servir més ésContinua llegint…El sistema constructiu de l’encanyissat
-
La Guerra Civil es va lluitar amb material reciclat
2 agost, 2020
La intervenció arqueològica a Gavet de la Conca ha permès documentar una màscara antigàs de la Primera Guerra Mundial Els soldats republicans del Cinglo Alt portaven al front els coberts de casa Sobre el terreny s’han trobat fragments de munició d’origen grec, hongarès i txec La campanya arqueològica ha seleccionat per a l’excavació una xabola, un tram de trinxera i una estructura de rereguarda del gran complex militar del Cinglo Alt. A la trinxera principal del complex defensiu, s’ha recuperatContinua llegint…La Guerra Civil es va lluitar amb material reciclat
-
Gavet de la Conca es prepara per la segona campanya d’excavacions arqueològiques de la Guerra Civil
8 juliol, 2020
El projecte estudiarà les estructures i restes bèl·liques del Front del Pallars entre els dies 10 i 19 de juliol de 2020 L’equip que farà la intervenció està format per professionals especialitzats en la Guerra Civil espanyola Un equip interdisciplinari de la Universitat de Barcelona intervindrà per segon any consecutiu el Cinglo Alt, al municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), entre el 10 i el 19 de juliol de 2020. La campanya s’emmarca dins el Projecte Quadriennal deContinua llegint…Gavet de la Conca es prepara per la segona campanya d’excavacions arqueològiques de la Guerra Civil
-
El patrimoni viu de Riba-Roja d’Ebre: els forns d’oli de ginebre
2 setembre, 2019
Constància, energia, història, ganes, passió, generacions són alguns dels substantius que s’amaguen darrera dels Forns d’oli de ginebre. No només ens trobem amb unes estructures de pedra que servien per a produir oli de ginebre, sinó que cadascuna d’elles té una història per explicar-nos. Uns relats que han establert lligams i relacions amb el món actual i s’han convertit en un element identificatiu de Riba-roja d’Ebre. Les ganes per a conservar els forns d’oli de ginebre començaren a veure’s reflectidesContinua llegint…El patrimoni viu de Riba-Roja d’Ebre: els forns d’oli de ginebre
-
La diversitat dels forns d’oli de ginebre: forma i funció
9 agost, 2019
Els forns d’oli de ginebre presenten variabilitats en funció de diversos aspectes com la regió, el moment cronològic i les finalitats de l’oli. Per aquest motiu no trobem un model únic sinó que trobem variants constructives. De manera general, aquests forns apareixen en territoris on es pot trobar la matèria principal per a la seva extracció, és a dir, els arbustos de càdec o ginebre segons la zona. Per aquest motiu són comuns a bona part d’Europa i del MediterraniContinua llegint…La diversitat dels forns d’oli de ginebre: forma i funció
-
L’Oli de Ginebre: un producte de medicina tradicional
8 agost, 2019
L’oli de ginebre va arribar a ser molt important a Riba-roja d’Ebre, a continuació intentarem explicar quins eren alguns del seus usos més importants per a la població, i com utilitzaven aquest producte poc conegut per la majoria, a la seua vida quotidiana. A través d’un procés de destil·lació de les soques de càdec, s’obtenia l’oli de ginebre. La composició d’aquest i el seu aspecte depenia en molt casos del tronc i la quantitat d’aigua que tingués. El resultat deContinua llegint…L’Oli de Ginebre: un producte de medicina tradicional
-
L’aplicació de la metodologia arqueològica a l’excavació d’un Forn d’Oli de Ginebre
7 agost, 2019
Aquesta setmana a Riba-roja d’Ebre ens hem trobat davant un gran repte que ha fet que la nostra tasca, ja emocionant de per si, hagi adquirit un punt extra d’emoció; és la primera vegada que s’excava un forn d’oli de ginebre al pais. Com en tota intervenció arqueològica, estem utilitzant la metodologia arqueològica que ens permet planificar i executar de la forma més adient cada una de les tasques que són necessàries per arribar a una correcta interpretació del jacimentContinua llegint…L’aplicació de la metodologia arqueològica a l’excavació d’un Forn d’Oli de Ginebre
-
Forn d’Oli de Ginebre: Iniciem nou projecte d’excavació d’un element de la protoindústria ebrenca
6 agost, 2019
Durant els dies 5 fins a l’11 d’agost, l’equip d’El passat més recent, conjuntament amb un grup format per cinc alumnes i antics estudiants del grau d’Arqueologia i del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural de la Universitat de Barcelona, estem excavant un magnífic exemplar de forn d’oli de ginebre a Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre, Tarragona). Aquesta és la primera vegada que es duu a terme una intervenció d’aquest tipus d’estructures arqueològiques, fet que planteja tot un seguit de problemes,Continua llegint…Forn d’Oli de Ginebre: Iniciem nou projecte d’excavació d’un element de la protoindústria ebrenca
-
Inici de la campanya arqueològica al Cinglo Alt (Gavet de la Conca, Lleida)
23 juliol, 2019
Ens hem desplaçat al Cinglo Alt per realitzar la primera intervenció a camp d’aquest complex militar. Dins del projecte quadriennal atorgat, i després del buidatge historiogràfic i arxivístic, ara estem a l’espai de batalla del Front del Pallars. Inicialment, un grup d’historiadors i arqueòlegs estem realitzant una prospecció extensiva en tot l’àmbit que forma aquesta muntanya per poder esbrinar encara més, del sistema defensiu i de la materialitat que encara es conserva. De ben segur que trobarem estructures que configurenContinua llegint…Inici de la campanya arqueològica al Cinglo Alt (Gavet de la Conca, Lleida)
-
Intervenció arqueològica a la fàbrica de cloratita de Flix #PràctiquesUB
4 juliol, 2019
Dins de les pràctiques del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona d’enguany, s’ha iniciat una primera intervenció a la fàbrica de cloratita de Flix (Ribera d’Ebre), situada a l’actual Reserva Natural de Fauna Salvatge de la zona de Sebes. Aquesta actuació està tutoritzada per la Dra. Queralt Solé i la direcció arqueològica a càrrec de Jordi Ramos, amb la participació d’un equip de 9 estudiants del Grau d’Arqueologia de la Facultat d’Història i Geografia de la Universitat de Barcelona.Continua llegint…Intervenció arqueològica a la fàbrica de cloratita de Flix #PràctiquesUB
-
Juliol de Sessions Formatives #Arqueoborn19
12 juny, 2019
Aquest juliol es reprenen a El Born Centre de Cultura i Memòria les tasques d’excavació arqueològica en el marc d’un conveni de pràctiques amb les universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona. Aquest any, a més, es programen sessions de formació per aprofundir en diversos aspectes relatius a la recerca arqueològica, dutes a terme per especialistes obertes a totes les persones interessades. Les xerrades estaran centrades principalment en l’arqueologia d’època moderna: arxius, materials i arquitectura. Programa Dimarts 2 de juliol, de 16:00 aContinua llegint…Juliol de Sessions Formatives #Arqueoborn19
-
Guardiola de Berguedà. Guerra, Franquisme i maquis (1936-1963)
5 maig, 2019
El conveni entre l’Ajuntament de Guardiola de Berguedà i la Universitat de Barcelona dins del Màster d’Història Contemporània i Món Actual (UB-UOC) analitzarà el paisatge, la memòria i les estructures del període entre la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i el primer franquisme (1939-1959). A més, s’intentarà poder establir les relacions dels maquis en aquestes terres berguedanes. La proposta s’emmarca dins del projecte formatiu de pràctiques acadèmiques externes dels estudiants del màster esmentat, coordinats per la Dra. Teresa Abelló. L’equip delContinua llegint…Guardiola de Berguedà. Guerra, Franquisme i maquis (1936-1963)
-
Alba Molina Rodríguez: L’experiència d’una primera excavació arqueològica i… al Born!
2 gener, 2018
Autora del post: Alba Molina Rodríguez Han estat milers de vegades les que a classe m’he sentit “única i especial” per no haver excavat mai. Els professors en les seves assignatures sempre es preguntaven quants de nosaltres havíem intervingut en una excavació arqueològica, i el 95% de tots els alumnes havien participat en alguna. Es pot dir que per tot hi ha una primera vegada, i aquest estiu per mi ha estat la primera intervenció en una excavació arqueològica! QuanContinua llegint…Alba Molina Rodríguez: L’experiència d’una primera excavació arqueològica i… al Born!
-
Pau Menéndez Molist: Què va passar en l’espai històric dels Barrancs?
14 desembre, 2017
Autor del post: Pau Menéndez Molist El passat mes de juny es va començar la intervenció arqueològica en Els Barrancs (Vilalba dels Arcs, Terra Alta) un dels nombrosos espais museïtzats de la Guerra Civil pel COMEBE i que consisteix en la recuperació de 300 metres lineals de trinxera i de diferents txaboles. L’any 2005 es va fer una petita intervenció, i enguany, els alumnes de pràctiques de la UB han pogut complementar amb gairebé 300 metres més de trinxera, diferentsContinua llegint…Pau Menéndez Molist: Què va passar en l’espai històric dels Barrancs?
-
Nerea Ardébol Mata: Gestió i difusió del jaciment arqueològic del Born. La carta arqueològica de Barcelona
2 novembre, 2017
Autora del post: Nerea Ardébol Mata La nostra feina com a arqueòlegs és documentar el ric patrimoni, fent visible l’invisible. D’aquesta manera, ens hem decidit a enaltir la petita part que ha quedat visible o que nosaltres hem tret a la llum. L’invisible no és només el que encara no ha estat descobert, sinó tota la informació que no reveladirectament la visita a un jaciment. És a dir, són invisibles les formes de vida, les relacions de poder, les formesContinua llegint…Nerea Ardébol Mata: Gestió i difusió del jaciment arqueològic del Born. La carta arqueològica de Barcelona
-
Elsa Bernad: El Born CCM: la síntesi perfecta entre patrimoni arquitectònic i arqueològic
21 octubre, 2017
Autora del post: Elsa Bernad El cas de la conservació del mercat del Born i de les restes arqueològiques de part de l’antiga trama de la ciutat de Barcelona, com són algunes cases i part del rec comtal del barri de la Ribera, ens fa prendre consciència sobre l’impacte, el debat i la diversitat d’opinions, i per tant, d’interessos en joc, que pot arribar a generar l’arqueologia, especialment la urbana, i en concret, quan es tracta de la valoració delContinua llegint…Elsa Bernad: El Born CCM: la síntesi perfecta entre patrimoni arquitectònic i arqueològic
-
Adrià Saladrigues Casals: Crònica d’una excavació. Els Barrancs, Vilalba dels Arcs.
13 setembre, 2017
Autor del post: Adrià Saladrigues Casals Són les sis del matí i el despertador sona. Tot i l’impuls primari de quedar-se enganxat al llit, rebolcant-se i mandrejant mentre les hores passen, la necessitat d’aprofitar la fresca de l’alba obliga a aixecar-se i arrencar motors. Així és l’inici de la jornada de qualsevol arqueòleg corrent i, repetint-se cíclicament durant el transcurs de cada campanya arqueològica, podria suposar un entrebanc, si no fos, es clar, per una immensa curiositat que com unaContinua llegint…Adrià Saladrigues Casals: Crònica d’una excavació. Els Barrancs, Vilalba dels Arcs.
-
#ElsBarrancs17 i #Arqueoborn17
14 juliol, 2017
Molt contents. Estem molt i molt contents. L’any 2015, al juliol, vam fer una primera campanya d’excavació a la zona de la Batalla de l’Ebre, concretament a la Cota 287. La vam triar perquè era una posició que havia estat defensada també per brigadistes internacionals i vam pensar que era idònia perquè els alumnes del Grau d’Arqueologia de la UB s’aproximessin a les metodologies necessàries a emprar per jaciments d’aquest tipus i d’aquest període i per saber més d’unaContinua llegint…#ElsBarrancs17 i #Arqueoborn17
-
Paulina Ferrer Pladesala: L’Església de Sant Pere del Poble Vell: restes arqueològiques, funcionalitat i història
4 juny, 2017
Autora del post: Paulina Ferrer i Pladesala En aquests paràgrafs es parlarà sobre les transformacions que ha sofert l’església de Sant Pere del Poble Vell de Corbera d’Ebre al llarg de la historia, sobre els canvis en la funcionalitat i en com veiem reflectides aquestes transformacions en l’edifici que trobem a l’actualitat. La construcció d’aquesta església va concloure el 1827, anteriorment s’hi trobava una església romànica, de dimensions molt més reduïdes, que segons la visita pastoral del Bisbe de TortosaContinua llegint…Paulina Ferrer Pladesala: L’Església de Sant Pere del Poble Vell: restes arqueològiques, funcionalitat i història
-
Cynthia González: Memoria e identidad: un paso por la Arqueología del Born
7 maig, 2017
Autora del post: Cynthia González Varios siglos han transcurrido desde que el Born vio la luz por última vez, momento en el que las familias seguían sus rutinas y se arraigaban de manera férrea a la Barcelona del siglo XVIII. Hoy, ya estando en el siglo XXI, el Born vuelve a renacer gracias a la Arqueología, y junto a ella florece también la identidad de muchos que se sienten cercanos a la gente de ese entonces. Hablamos de memoria histórica, aquellaContinua llegint…Cynthia González: Memoria e identidad: un paso por la Arqueología del Born
-
Judith Peix: La importància de la recuperació de la ceràmica: el cas de les importacions
25 abril, 2017
Autora del post: Judith Peix Un dels materials més recurrents que es recuperen a les excavacions arqueològiques són les ceràmiques. Es tracta d’un objecte que ha acompanyat a la humanitat des de la prehistòria fins al món actual, i que és una eina molt útil per l’arqueòleg, ja que aporta una gran quantitat d’informació. Per exemple, permet datar l’estrat que s’està excavant, evidenciar un possible contacte entre poblacions si la ceràmica identificada es troba en altres jaciments, i permet documentar iContinua llegint…Judith Peix: La importància de la recuperació de la ceràmica: el cas de les importacions
-
Andrea Gamo López: Les pipes de Caolí del jaciment del Born
19 abril, 2017
Autora del post: Andrea Gamo López Les pipes de Caolí trobades a les intervencions en el Born, i d’altres intervencions de Barcelona (a destacar el Baluard del Migdia), són testimoni del consum de tabac fumat, sobretot a partir del s. XVI quan aquesta pràctica substitueix el consum de rapè, tabac que es consumeix per via nasal a Europa. El caolí és una argila blanca formada per caolinita, un material molt plàstic i refractari. Les pipes eren modelades a mà i desprésContinua llegint…Andrea Gamo López: Les pipes de Caolí del jaciment del Born
-
Óscar Pérez-Parque: Modelització en 3D del Patrimoni Arqueològic: el cas del Poble Vell de Corbera d’Ebre
4 abril, 2017
Autor del post: Óscar Pérez-Parque Els models de digitalització virtual en 3D estan en ple apogeu actualment, essent emprats tant a nivell arqueològic –directament a jaciments- com en elements del patrimoni cultural català. L’ús d’un model en 3D ens permet observar en diferents perspectives, i de manera no invasiva, el registre arqueològic. Alhora, aquestes tècniques permeten prendre mesures exactes i tenir nous elements d’anàlisi, com en el cas específic que proposem, per a poder comparar geomètricament els vestigis arqueològics. Aquest tipusContinua llegint…Óscar Pérez-Parque: Modelització en 3D del Patrimoni Arqueològic: el cas del Poble Vell de Corbera d’Ebre
-
Sara Monlleví: La importància del port de Barcelona per a l’arribada de materials d’importació
13 març, 2017
Autor del post: Sara Monlleví Barcelona durant els s. XVI i XVII era una ciutat comercialment oberta al món. En vàries campanyes d’excavació s’ha pogut documentar diversos elements d’importació com són objectes ceràmics, de vidre i les pipes. La ceràmica procedia sobretot d’Itàlia (Ligúria, Montelupo, Faenza i Pisa), seguit per peces procedents de França (Provença i Llenguadoc) i del Nord d’Europa (sobretot d’Alemanya). El vidre amb major documentació ha estat el que procedia de Venècia, amb les manufactures de Murano,Continua llegint…Sara Monlleví: La importància del port de Barcelona per a l’arribada de materials d’importació
-
Tània Escuer: Les anàlisis de restes vegetals: les grans desconegudes en l’estudi dels jaciments urbans dels períodes més recents
27 febrer, 2017
Autora del post: Tània Escuer Ja hem parlat anteriorment de la bioarqueologia (o arqueobiologia), de les diferents disciplines que la conformen i de la importància que té per l’arqueologia, per conèixer la relació entre l’ésser humà i el medi en el qual es movia. Important, no només pel fet que l’arqueologia es nodreix d’això, de l’estudi multidisciplinari de les restes arqueològiques, per tal d’extreure’n tot tipus d’informació, sinó perquè aquests estudis en concret, en contextos més recents, són molt escassos. IContinua llegint…Tània Escuer: Les anàlisis de restes vegetals: les grans desconegudes en l’estudi dels jaciments urbans dels períodes més recents
-
Sergi Sánchez Crespo: Excavar al Mercat del Born: una experiència única
24 febrer, 2017
Autor del post: Sergi Sánchez Crespo Entre el 27 de juny i el 8 de juliol dotze estudiants del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona han estat aprenent a excavar en el Mercat del Born. Aquest és un indret únic, tant pel que fa a la magnitud de les restes preservades, com per la popularitat del propi jaciment, així com per la repercussió periodística que va suposar la primera excavació del jaciment des de la inauguració del Born CentreContinua llegint…Sergi Sánchez Crespo: Excavar al Mercat del Born: una experiència única
-
Cintia Alonso Gago: Una excavació arqueobiològica
20 febrer, 2017
Autora del post: Cintia Alonso Gago És possible que en alguns dels articles que van dedicar els mitjans de comunicació a l’excavació de la Casa Corrales al Born CCM trobéssiu el concepte «excavació arqueobiològica». A més, si vau tenir l’oportunitat d’apropar-vos durant les dues setmanes en les quals vam participar en la intervenció, potser vau veure que en alguns moments puntuals de l’excavació recollíem la terra en grans bosses de plàstic, mentre que en altres ocasions no ho fèiem. I potserContinua llegint…Cintia Alonso Gago: Una excavació arqueobiològica
-
Marta León: El dibuix arqueològic: la figura del dibuixant en Arqueologia
16 febrer, 2017
Autora del post: Marta León En el treball de camp, és a dir, les tasques d’excavació és molt important registrar i documentar, mitjançant el dibuix i la fotografia les restes materials (ossos, ceràmiques, metalls, joies, etc.) o estructures (murs, paviments, forns, etc.) que es trobin dins l’àmbit que s’estigui tractant per tal de poder ésser estudiats paral·lelament o en posterioritat un cop l’excavació hagi finalitzat i poder elaborar una interpretació de l’àrea. Pel que fa a la historiografia, el dibuixContinua llegint…Marta León: El dibuix arqueològic: la figura del dibuixant en Arqueologia
-
Júlia Coso Àlvarez: Història d’una aixeta
8 febrer, 2017
Autora del post: Júlia Coso Àlvarez Quan pensem en objectes arqueològics, és a dir materials que es recuperen en excavacions, podem creure que només tenen importància aquells que, des del punt de vista actual, tenen cert valor econòmic: ceràmiques de luxe, joies, monedes, etc. Una aixeta és un objecte quotidià, un objecte al qual no li dedicaríem gaire atenció en el nostre dia a dia, però, des del punt de vista arqueològic un objecte d’aquesta naturalesa pot ser una granContinua llegint…Júlia Coso Àlvarez: Història d’una aixeta
-
Adrián González Gómez de Agüero: Pintadas y Grabados: Sindicalismo en Corbera de Ebro
2 febrer, 2017
Autor del post: Adrián González Gómez de Agüero Durante la década de los 30, se generó en España un espacio político rico en el que diversas izquierdas se empoderaron de medios de producción y donde la demanda de derechos laborales fue uno de los motores históricos. El papel de los sindicatos fue muy importante en toda la época previa a la guerra civil y durante la misma. Se puede apreciar un amplísimo nivel de afiliación de todo tipo de trabajadores.Continua llegint…Adrián González Gómez de Agüero: Pintadas y Grabados: Sindicalismo en Corbera de Ebro
-
Clàudia Ortega: Els carrers i vies del Poble Vell (Corbera d’Ebre)
28 gener, 2017
Autora del post: Clàudia Ortega Si hom observa els carrers i vies del Poble Vell (Corbera d’Ebre, Terra Alta) pot visualitzar com devia ser la vida quotidiana en aquest poble de pagès fins a l’arribada de la guerra civil. La majoria de carrers s’han mantingut intactes des de llavors, fossilitzats entre les restes d’un poble fantasma que és testimoni directe de la vida i costums dels nostres avantpassats més recents. En els últims anys, a més, diversos grups de treballContinua llegint…Clàudia Ortega: Els carrers i vies del Poble Vell (Corbera d’Ebre)
-
Helena Calvo: Proposta de zonificació del Poble Vell de Corbera d’Ebre per a la realització d’una prospecció arqueològica
20 gener, 2017
Autora del post: Helena Calvo Amb el pas del temps, el Poble Vell de Corbera d’Ebre ha anat experimentant canvis i transformacions, testimoni dels pobladors que l’habitaren al llarg de la seva història, des del segle XIII fins avui dia, i també dels esdeveniments que ha protagonitzat. Un dels més rellevants i que ha fet que el Poble Vell hagi esdevingut el que avui dia és, és sens dubte la Batalla de l’Ebre i el seu posterior i progressiu abandóContinua llegint…Helena Calvo: Proposta de zonificació del Poble Vell de Corbera d’Ebre per a la realització d’una prospecció arqueològica
-
Maria Franco: El registre arqueològic: el cas de la Casa Corrales del jaciment del Born
29 novembre, 2016
Autora del post: Maria Franco En el treball de camp que realitzem els arqueòlegs i les arqueòlogues, documentem i enregistrem totes les estructures, nivells de terra, murs, materials arqueològics… a través de les fitxes de registre, el que nosaltres anomenem fitxes d’unitats estratigràfiques. Una unitat estratigràfica, UE, és la unitat més petita i indivisible que reconeixem en un jaciment. Aquestes poden ser positives (tangibles i perceptibles amb la vista, es poden mesurar de forma horitzontal i vertical, tenen volum iContinua llegint…Maria Franco: El registre arqueològic: el cas de la Casa Corrales del jaciment del Born
-
El Poble Vell de Corbera d’Ebre: análisis de las zonas de devastación
2 novembre, 2016
Autora: Tania González Cantera Corbera d’Ebre es un testimonio único de la crueldad y de la sinrazón de un conflicto tan presente aún en la actualidad como es la guerra civil. En el estado ruinoso de la parte antigua del pueblo, el denominado Poble Vell, han quedado fosilizadas tanto las causas, como las consecuencias de la batalla más larga y sangrienta del conflicto: la batalla del Ebro. Sin ir más lejos, la antigua iglesia de Sant Pere es un recordatorioContinua llegint…El Poble Vell de Corbera d’Ebre: análisis de las zonas de devastación
-
Els discursos entorn la posada en valor del Poble Vell de Corbera d’Ebre
1 octubre, 2016
Autora: Carlota Solà Sovint passat i present no poden separar-se completament. A vegades el que arqueòlegs i historiadors estudiem pot afectar a persones que encara són vives i al record de les que ja no hi són. A més a més, independentment de l’època, treballem amb un patrimoni públic que ens pertany a tots. En aquest sentit, un dels nostres objectius és fer que el que estudiem retorni a la societat de manera positiva, fomentant el seu interès iContinua llegint…Els discursos entorn la posada en valor del Poble Vell de Corbera d’Ebre
-
Un exemple de restauració arqueològica: la Casa Corrales
8 setembre, 2016
Autora del post: Alba Marquès Les tasques dels professionals de la restauració en contexts arqueològics tenen una gran importància encara que no sempre es tenen en justa consideració. Amb l’exemple de l’excavació de la Casa Corrales al jaciment del Mercat del Born a Barcelona es pretén mostrar una petita part de la feina que els restauradors i restauradores realitzen. L’àmbit intervingut contenia un paviment, un terra, de 187 lloses de pedra. La sal que ha anat pujant cap a la superfícieContinua llegint…Un exemple de restauració arqueològica: la Casa Corrales
-
Aquest any excavo al Born!
12 agost, 2016
-Sí, bé, aquest any excavo al Mercat del Born! -On dius? -Al… Mercat del Born, el mercat que hi ha entre la Ciutadella i Santa Maria del Mar, on van sortir les cases que van enderrocar per construir-hi la Ciutadella després de la Guerra de Successió al segle XVIII… -Ah, el “mercat aquell del 1714” que sortia al Telenotícies! -Sí… aquest és… Aquesta és la conversa que ben segur van tenir molts dels alumnes del grau d’Arqueologia de la UniversitatContinua llegint…Aquest any excavo al Born!
-
Els fortins de costa de Mataró
12 juliol, 2016
L’any 1937, com a part del projecte de fortificació de la costa mediterrània per part de l’Exèrcit Republicà, va ser construïda tota una xarxa de trinxeres, fortins i bateries antiaèries a la ciutat de Mataró destinades a la defensa del territori davant les incursions per mar i aire. Moltes d’aquestes queden recollides en el llibre de Josep Clara “Els búnquers de la costa catalana” i encara aprofundeix més l’Adrián Cabezas en las seva tesi doctoral: La defensa de la costaContinua llegint…Els fortins de costa de Mataró
-
Tornem a Corbera d’Ebre, aquesta campanya al Poble Vell
23 juny, 2016
Fa un any que vam començar aquesta aventura del blog com les pràctiques d’Arqueologia Moderna i Contemporània del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. L’any passat van poder ampliar els coneixements sobre la cota 287 a Corbera d’Ebre, i ara, us avisem que anem més enllà… Excavarem al Poble Vell de Corbera d’Ebre!! Corbera d’Ebre abans de la guerra [Fotografia extreta del blog Històries de la Terra Alta] Després de temps treballant per poder intervenir arqueològicament al Poble Vell, comptemContinua llegint…Tornem a Corbera d’Ebre, aquesta campanya al Poble Vell
-
Èxit de l’arqueologia de l’època moderna i contemporània
5 abril, 2016
Arqueologia de l’època moderna i l’època contemporània, assignatura d’èxit al Grau d’Arqueologia de la UB Des del curs 2012-2013, al Grau d’Arqueologia que s’imparteix a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, els alumnes tenen la possibilitat de cursar una assignatura optativa de sis crèdits centrada en el passat recent. En ella s’exploren les possibilitats d’aplicar el mètode arqueològic en restes dels períodes modern i contemporani, i s’intenta traslladar a l’alumne el valor que tenen entreContinua llegint…Èxit de l’arqueologia de l’època moderna i contemporània
-
Vivim entre ruïnes
10 març, 2016
Vivim entre ruïnes, allà on mirem trobem un habitatge buit, una fàbrica abandonada, una carretera tancada, un edifici en construcció, o fins i tot un parc temàtic. Convivim entre la construcció, l’abandó i la destrucció constant. Aquest fort dinamisme material del nostre temps ha estat definit per l’antropòleg Marc Augé com a Supermodernitat (o sobremodernitat): un període que correspon principalment a la segona meitat del s. XX i que es defineix per la nova relació amb la materialitat sorgida a partir de laContinua llegint…Vivim entre ruïnes
-
Memòria d’uns ulls pintats de Lluís Llach
22 febrer, 2016
Tot i que molts historiadors i arqueòlegs es posicionen en contra de la novel·la històrica perquè dóna imatges de fals històric, hi ha una altra branca que creuen que és una bona eina de difusió, doncs es tracta d’una bona forma de poder arribar a la gent i de fer viure la història al lector. En aquest context trobem un gran llistat de novel·les històriques que, seran millors quant més recerca històrica tinguin al darrere. En el cas del períodeContinua llegint…Memòria d’uns ulls pintats de Lluís Llach
-
Conferència: La instauració del règim franquista a l’Ajuntament de Barcelona: depuració i reconfiguració de l’administració local
5 febrer, 2016
El dilluns 8 de febrer a les 19 h al Museu d’Història de Barcelona (Plaça del Rei, sala Martí l’Humà) el professor de la UOC Marc Gil Garrusta ens aproximarà a un dels temes importants que tenen a veure amb la depuració i configuració de l’Ajuntament de Barcelona durant el règim franquista. Marc Gil Garrusta és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual (GRANMA) de la Universitat deContinua llegint…Conferència: La instauració del règim franquista a l’Ajuntament de Barcelona: depuració i reconfiguració de l’administració local
-
El refugi antiaeri de la ciutat d’Almeria
26 gener, 2016
Un dels vestigis més importants que va deixar la Guerra Civil Espanyola pel que fa a la reraguarda van ser una de les estructures de defensa de la població civil tant a ciutats com a pobles: els refugis antiaeris. I és que no només foren una de les eines de defensa de la població civil, sinó també van significar la cohesió de les diferents poblacions per un únic objectiu comú: salvar la vida dels bombardejos aeris (i també marins enContinua llegint…El refugi antiaeri de la ciutat d’Almeria
-
De l’etnografia a l’arqueologia: memòries d’un passat recent
12 gener, 2016
L’època contemporània ens ofereix un ampli ventall de fonts informatives per a l’estudi, podent conjugar en la recerca cultura material, documents, fotografies i material audiovisual. L’excepcionalitat d’aquest període rau però en l’existència de fonts orals, persones que han viscut contextos històrics determinats i que són capaces de comunicar les seves memòries, però també en els records col·lectius, en les memòries que tots i totes tenim del nostre passat més recent. Ciències socials com la història, l’antropologia o la sociologia treballen deContinua llegint…De l’etnografia a l’arqueologia: memòries d’un passat recent
-
Interpretant materialitats del conflicte
21 novembre, 2015
Ja hem tractat ens posts anteriors com s’enfronten les arqueòlogues i els arqueòlegs a l’estudi de les estructures que ens deixaren els conflictes bèl·lics del passat, però com es relacionen aquestes amb l’entorn i de quina manera s’associen amb la materialitat*? Per parlar d’aquest tema, primer ens cal entendre com s’ubiquen en l’espai i el temps. Les trinxeres, pous de tirador, nius d’ametralladora, refugis, etc. són estructures (generalment negatives*) que s’organitzen en funció de l’estratègia militar i les posicions de l’exèrcitContinua llegint…Interpretant materialitats del conflicte
-
Arqueologia industrial a L’Hospitalet de Llobregat
12 novembre, 2015
El passat 11 d’octubre de 2015, amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni, a la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) es va dur a terme una visita guiada als vestigis encara presents d’aquell passat industrial que va ser tan present a la ciutat, doncs fou una de les ciutats industrials més importants de Catalunya. El Centre d’Estudis de L’Hospitalet conjuntament amb el Museu d’Història de la ciutat hospitalenca van coordinar i ser els artífices d’aquesta visita o rutaContinua llegint…Arqueologia industrial a L’Hospitalet de Llobregat
-
I Simposi Internacional d’Arqueologia del Born CC. 27, 28 i 29 de novembre de 2015
1 novembre, 2015
El Born Centre Cultural, Sala Moragues. 27, 28 i 29 de novembre de 2015 Des del Born Centre Cultural s’ha organitzat el I Simposi Internacional d’Arqueologia del Born CC. Barcelona 1700. Descobrint el jaciment del Born. Arqueologia, tecnologia i patrimoni Pel proper mes de novembre el Born Centre Cultural organitza un simposi internacional d’arqueologia amb dos objectius: d’una banda, establir un espai de diàleg, aprenentatge i confluència entre centres patrimonials que disposen de jaciments arqueològics anàlegs al delContinua llegint…I Simposi Internacional d’Arqueologia del Born CC. 27, 28 i 29 de novembre de 2015
-
II Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al Front de l’Ebre
30 octubre, 2015
El proper dissabte 21 de novembre de 2015, al Palau Oliver de Boteller de Tortosa, tindrà lloc la II Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al Front de l’Ebre, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia a les Terres de l’Ebre, conjuntament amb el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre-COMEBE. La II Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre pretén abordar, de la mà d’experts en la matèria, els aspectesContinua llegint…II Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al Front de l’Ebre
-
(Ex)cavant trinxeres
17 octubre, 2015
Fortificar consisteix en preparar el terreny per al combat a partir de construccions estratègicament disposades per tal de facilitar la lluita alhora de dificultar el moviment de l’enemic. D’aquesta manera, fortificar permet l’economia d’homes i de material en el combat, doncs esdevé una protecció per als soldats en la lluita a més de limitar la maniobra de l’oponent. En cas de replegament serveix també de contenció del contrari i base per a nous atacs, esdevenint així un punt de suportContinua llegint…(Ex)cavant trinxeres
-
Arqueologia de l’Era Atòmica
18 setembre, 2015
L’arqueòloga nord-americana Colleen Beck va començar a treballar al DRI (Desert Research Institute a Nevada, Estats Units) el 1990 inicialment identificant els artefactes dels nadius americans al Frenchman Flat, un dels 14 districtes històrics del que es coneix com el Nevada Test Site (Camp de Proves de Nevada) però és des del 1991, just un any després, que començà amb l’ajut d’arquitectes a estudiar estructures del segle XX, les estructures i restes arqueològiques d’aquest camp de proves atòmiques de gairebé 2.200Continua llegint…Arqueologia de l’Era Atòmica
-
Una senzilla llauna
7 setembre, 2015
L’enfocament d’aquest post va mes enllà del enfrontament i resistència a la Cota 287. El que es pretén és intentar conèixer i entendre les condicions de vida dels soldats en aquestes cotes, concretament el dia a dia al front al que estaven destinats. El preciós detector de metalls ens porta al descobriment d’un element nou, o si més no sorprenent: la llauna. Realitzant les prospeccions del terreny prèvies a l’excavació, aplicant la metodologia arqueològica, van començar a aparèixer unes quantesContinua llegint…Una senzilla llauna
-
Del camp a les paraules: la Cota 287 explicada als seus actuals veïns
24 agost, 2015
El passat 3 de juliol els estudiants del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona vam tenir l’especial oportunitat de formar part de la història del poble de Corbera d’Ebre. Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Corbera, del COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre) i del Centre d’Interpretació 115 dies, es va poder celebrar una comunicació sobre les excavacions arqueològiques realitzades entre els dies 25 de juny i el 4 de juliol de 2015. EnContinua llegint…Del camp a les paraules: la Cota 287 explicada als seus actuals veïns
-
Què és l’arqueologia del conflicte?
16 agost, 2015
Els conflictes armats al llarg de la història han deixat vestigis no només en el context bèl·lic, sinó que també en tots els aspectes que comporten. Per tant, el conflicte no és guerra, sinó un ventall de possibilitats que poden ser estudiades des d’una metodologia arqueològica i per tant, des de l’Arqueologia del Conflicte. Al llarg de la seva història i des del seu naixement, l’Arqueologia del Conflicte ha rebut molt noms: Arqueologia de la guerra, Arqueologia del món bèl·lic,Continua llegint…Què és l’arqueologia del conflicte?
-
Què va passar a la Cota 287?
4 agost, 2015
Com a arqueòlegs i arqueòlogues, no només ens interessa el treball de camp (és a dir, prospecció i excavació). També és vital conèixer el context territorial, històric i social de la zona on volem treballar. La necessitat d’entendre el context social s’accentua en el cas de l’Època Moderna i Contemporània, perquè els fets a estudiar són molt propers a la memòria col·lectiva del territori. L’objectiu de tota intervenció arqueològica és saber què va passar i com, plantejant-nos una sèrie deContinua llegint…Què va passar a la Cota 287?
-
Arqueologia “post – medieval” ??
24 juliol, 2015
La consideració de l’Arqueologia d’època moderna i època contemporània avui dia en el nostre context acadèmic és deplorable i per tant, amb una gran millora a fer. Queda molt de camí a recórrer i molta lluita per dur a terme. No ens queda més remei que declarar que, per tant, és l’arqueologia menys valorada de totes les seves vessants, que la veritat sigui dita, no són poques. No sabem si per l’eterna pugna que hi ha entre l’ús de lesContinua llegint…Arqueologia “post – medieval” ??
-
Noves possibilitats de difusió de l’arqueologia
20 juliol, 2015
Som la generació mediàtica, la generació dels hashtags, de les selfies, dels Whatsapps i dels carregadors de mòbil a la butxaca, per si es queda sense bateria en qualsevol moment. Vivim en una època que la persona que no té un compte en cada xarxa social popular se l’arriba a tractar, sempre des de la broma, de pària. La generació que ve després de nosaltres ha deixat d’anar al cinema i veure la televisió, ara prefereixen veure les pel·lículesContinua llegint…Noves possibilitats de difusió de l’arqueologia
-
Benvinguts i benvingudes
9 juliol, 2015
Benvinguts i benvingudes a “El passat més recent”! Ja som a la Cota 287 i en peu de guerra! La Cota 287, és el complex militar que estem excavant i està situada a Corbera d’Ebre, a la comarca de Terra Alta. El terme “cota” prové de l’àmbit topogràfic i s’utilitza per indicar l’altitud d’un punt geogràfic sobre un pla imaginari pres per base (normalment el nivell del mar). En el món bèl·lic, aquest concepte s’ha utilitzat per referir-se a unaContinua llegint…Benvinguts i benvingudes
Arqueologia de l'època moderna i contemporània
